Joan Duran: “La poesia és sexe verbal”

Amb Extrema llum (Pagès Editors) Duran va ser guardonat amb el Premi Benet Ribas de Poesia 2013, en la darrera edició dels Premis Recvll de Blanes. Laura Basagaña l'entrevista al digital de cultura

VilawebJoan Duran (Sitges, 1978) és un poeta científic. La seva poesia dissecciona l’univers, esmicola els records, mira amb lupa les partícules, n’extirpa els diferents colors, els entrega a la llum del dia i els obseva, també, a través dels clarobscurs del pas del temps.
Escrius poesia a partir d’imatges molt vives i molt pertorbadores, on s’endevina la presència d’una sexualitat salvatge i brutal, desencotillada: “la ciutat s’aboca al mar des de baranes/ de geniva i estén la polpa de la llengua/ vers la suor dels teus noms desnonats”. De quina manera relaciones sexualitat i llenguatge?
La poesia és sexe verbal: pertorba, envesteix, acaricia i, sobretot, revolta el coneixement amb l’arma –escrita- de l’emoció, de la intuïció. M’interessa la poesia que, alhora, diu i palpa: que fibla amb la idea que transmet, i que ens esgarrapa amb l’ungla que fereix per fer-nos més porosos a l’experiència del món.
La poesia, com el sexe, és el gaudi més extrem al qual pot atènyer el gest de la quotidianitat. I és també recombinació, creació constant a partir de les paraules, com el sexe ho és a través dels cossos. De la mateixa manera que en la natura el sexe genera organismes sempre nous desendreçant, recombinant el material genètic, la poesia crea noves realitats a partir del llenguatge. El sexe ha poblat la terra de diversitat viva, ha inventat l’amor i ha creat el desig a través del qual anhelem aquest explorar-nos en els altres. La poesia –que és la cota més alta i sensual a la qual podem enlairar la nostra eina comunicativa- seria el correlat del sexe en l’àmbit de la creació literària.
Llegiu l'entrevista sencera, aquí.

http://www.nuvol.com/entrevistes/joan-duran-la-poesia-es-sexe-verbal/

L'EGO de SITGES

dijous, 13 de març del 2014