SUAREZ HA MORT
SUÁREZ L’HERÈNCIA POLÍTICA
Els partits es reparteixen el llegat polític de Suárez
Els polítics reivindiquen per al moment actual l’exemple de l’expresident, mort ahir
JOAN RUSIÑOL Madrid |
La capacitat per escoltar i per comprendre, per
respectar l’opinió del que discrepa. Les formes, en definitiva, tan
importants a la Transició. Aquesta és la lliçó que els governants d’avui
haurien de treure del llegat polític d’Adolfo Suárez, segons afirmava
ahir Miquel Roca, un dels pares de la Constitució. Tots dos són bons
referents d’aquest camí del mig que transita per un centre mal comprès,
que ha intentat obrir-se pas entre els dos grans blocs ideològics de
l’Estat. Tot i les crítiques i solituds que aquesta aposta li va costar
en vida a l’expresident espanyol, que va morir ahir a les 15.03 en un
hospital de Madrid, els partits fan seva l’herència política que deixa.
Això sí, passada pel sedàs del 2014. Tothom vol portar l’aigua al seu
molí per justificar, amb el seu exemple, les posicions pròpies en els
debats actuals.
Suárez, el franquista que va saber
desmuntar l’aparell de la dictadura per conduir el país cap a la
democràcia, és potser l’últim president espanyol amb consens a dreta i a
esquerra, malgrat que al final de la seva carrera va veure com els
ciutadans li giraven l’esquena a les urnes. Ahir polítics de tot l’arc
parlamentari i d’arreu de l’Estat van coincidir a donar valor a la seva
figura: del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al secretari
general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, passant pel president de la
Generalitat, Artur Mas. Líders sindicals, organitzacions empresarials i
alts representants europeus també es van sumar a les mostres de condol i
al reconeixement a la seva tasca.
El rei Joan
Carles, amic personal de Suárez, va llegir una declaració institucional
en què va expressar la “gratitud” per la feina feta i el “dolor” per una
mort que, des de divendres, es temia imminent. L’Alzheimer que tenia
des de feia més de deu anys l’expresident, nascut a Cebreros (Àvila) el
1932, havia empitjorat el seu estat de salut els últims dies. El monarca
va fer una breu intervenció vestit de dol. Darrere seu, la fotografia
d’ells dos caminant d’esquena quan el 2008 el cap de l’Estat li va
entregar el Toisó d’Or. Una imatge que captava el retrobament, en plena
democràcia, de dos dels protagonistes de la Transició.
Articular la “diversitat”
En un moment en què el debat territorial marca l’agenda política, el
rei va animar a buscar el consens que, segons va dir, va perseguir
Suárez per aconseguir “la millor articulació de la diversitat
d’Espanya”. Va subratllar que el seu exemple demostra que “amb unitat i
solidaritat” es poden fer grans proeses.
De fet,
l’encaix autonòmic va ser un dels elements centrals del difícil
trencaclosques que Suárez va haver de quadrar. Per això a finals dels
setanta no va dubtar a adaptar les lleis vigents a les demandes de la
societat. Quan va començar a canviar les velles canonades de la
dictadura, ell era un polític avalat per la legalitat però encara sense
la legitimitat de les urnes. En aquest terreny, gens fàcil, es va saber
moure per aconseguir el naixement d’un estat democràtic. Per tenir èxit,
l’aleshores president -polític seductor, elegant i pactista- va saber
teixir acords amb un ampli ventall de partits. Ahir, com va fer Joan
Carles, el PP i el PSOE van posar l’èmfasi en la recuperació d’aquell
esperit de consens. Rajoy, en una compareixença a la Moncloa, va instar
els espanyols a seguir el camí d’“entesa, concòrdia i solidaritat” que
ell va marcar. El líder socialista, Pérez Rubalcaba, va dir de Suárez
que era un polític compromès amb “la llibertat, la democràcia i l’ordre
constitucional”. Per govern i oposició, ocupa ja un lloc destacat en la
història, per haver liderat una etapa molt convulsa des de la unitat i
el coratge.
La capacitat d’assumir riscos
A Catalunya, en canvi, el gruix dels partits van posar l’accent en la
capacitat que va demostrar per llegir el moment històric i ser flexible a
les demandes ciutadanes. El president Mas va elogiar de Suárez “la gran
capacitat de lideratge i d’assumir riscos” i en un comunicat va evocar
el seu reconeixement a la singularitat catalana al marge de la
Constitució. El portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, va instar Rajoy
a prendre exemple d’un home que, tot i procedir del franquisme, va ser
prou valent per “canviar de semàfor”. La coordinadora nacional d’ICV,
Dolors Camats, també va elogiar la traïció als seus, en reconèixer la “legitimitat” de la Generalitat i legalitzar el PCE.
Ahir amics i antics adversaris de Suárez van reivindicar el seu llegat. Amb la mirada i el cap al 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada