PER LA COMARCA DEL GARRAF.
«¡Viva la Muerte!»: Història d'uns legionaris a les Roquetes
«No entenen quina apologia del terrorisme fan amb armes de joguina»
Joan Ignasi Gómez | ND 15/03/2014 a les 13:00h
Les Roquetes és un nucli,
és un poble. Forma part de Sant Pere de Ribes, on hi ha dos grans
nuclis: Ribes i les Roquetes. Ribes és el poble vell, les Roquetes és un
indret remot entre aquest mateix, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està a
tocar de la capital del Garraf, Vilanova, i podríem dir que es confon
com un barri seu. Per tant, el municipi es diu Sant Pere de Ribes i té
dos grans nuclis: Ribes i Les Roquetes.
Els seus pobladors, originàriament, eren provinents d'Extremadura, Andalusia i altres contrades del sud de l'Estat espanyol. És més una història típica del Baix Llobregat que no pas del Garraf, encara que la veritable excusa d'establir-se en aquell turonet -vora el camí dels Colls que uneix Sitges i Vilanova- és la proximitat amb la fàbrica de Vallcarca, on hi treballaven part dels seus primers pobladors i el fet d'habitar en un terreny molt més econòmic que el de les altres poblacions.
A les Roquetes hi trobem un dibuix curiós. Ha estat durant anys el feu socialista que feia girar la truita perquè el govern del municipi fos socialista. I, en algunes èpoques, socialista amb la col·laboració d'ICV. Abans, sense l'estrepitós boom de població de les Roquetes, al municipi governava UM9, una formació local ara vinculada a la CUP.
Ribes, per si sol, és un poble dividit durant molts anys per la dreta i l'esquerra. La cruenta Guerra Civil espanyola encara ressona als carrers de la falda del Montgròs. Allà hi va ser especialment dura. Els testimonis orals esgarrifen: hi ha encara ferides sense tancar entre famílies que les noves generacions miren d'arreglar volent o sense, per ignorància, alguns.
Estem parlant de dades sorprenents. Les Roquetes, un nucli amb poc més de 50 anys d'història, creix exponencialment. Viure just al costat -a Vilanova i la Geltrú o a Sitges- és molt car, i en aquest cas molts joves que s'emancipen ho fan a les Roquetes. La majoria es mouen en un ambient castellanoparlant.
Per primer cop, l'any 2011, els dos nuclis empaten en habitants. En tenen gairebé 12.000 cadascun. L'any 2013 es gira la truita. Torna a manar UM9, de la mà -per primer cop- de CiU-VIA. Plega l'alcalde que va portar els plens fins a un “Ajuntament” construït a les Roquetes -i gairebé a tot el funcionariat. És l'home més important del municipi: Josep Antoni Blanco. Treballador de la RENFE en excedència, era alcalde des del 1999 i ja ho havia estat abans. A la votació, tot canvia a l'últim moment. Tot indicava que Abigail Garrido, candidata socialista, sortiria endavant, però Barbara Scuderi, l'única regidora d'ICV, dóna l'alcaldia a UM9 de bracet amb CiU-VIA (VIA és una formació local, que es presenta en coalició amb CiU). Anna Gabaldà, d'UM9, és la nova alcaldessa.
Molts van tenir la sensació que el Ribes antic s'havia desfet de les seves antigues baralles entre dretes i esquerres, entre entitats i històries mundanes i havia plantat cara a les Roquetes més socialistes. Sense cap mena de dubte, aquesta explicació només abarateix i banalitza la història i és incerta, però el simple fet de pensar-la és una bona mostra dels tòpics del municipi.
A les Roquetes, des dels anys 70, es van barrejant les tradicions més catalanes i d'altres que es van emportar amb ells els seus pobladors dels seus indrets d'origen. Durant molts anys hi va tenir un gran pes la Casa de Andalucía, i encara hi perdura. Tot i això, el seguici de la Festa Major de les Roquetes és admirable: ha fet un esbós de les festes del voltant i ara és admirat per tothom. Fins i tot, en una època difícil a Vilanova i la Geltrú, sense Ball de Bastons propi (recordem que a Vilanova hi té una tradició excelsa), eren els de les Roquetes els qui actuaven a la festa vilanovina sense notar baixada de nivell. Hi ha una implicació bestial de la població des de les dues Festes Majors que se celebren a la penedesenca fins a la festa del Rocío, les Xirigotes o la Setmana Santa.
I fins aquí. La Setmana Santa de les Roquetes és a l'estil andalús, com etnològicament sabien fer els seus pobladors. Se n'encarrega la Hermandad del Santo Cristo. Fa cinc anys que a la processó hi conviden la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios, que desfilen com a legionaris uniformats, ja retirats.
En Josep Rius és el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Ho és per CiU-VIA. El novembre passat es reuneix amb la Hermandad roquetenca i els argumenta que si el municipi ha aprovat diferents manifestos en contra des de la Guerra de l'Iraq fins a la violència de gènere, no pot fer desfilar els legionaris pels seus carrers. La raó bàsica és l'apologia a la violència dels novios de la muerte i no fa referència al debat identitari. Els comunica que si tornen els legionaris, no s'expedirà l'autorització per a celebrar l'acte. Els de la Hermandad del Cristo de la Buena Muerte es posen a recollir firmes i arriben a les 1.500, aproximadament. Diu, ara -en Josep Rius-, que s'haurà de pensar en un pla B si aquell dia hi són els legionaris i volen desfilar.
La legió espanyola la va fundar Millán-Astray, que va ser procurador en la primera etapa franquista a les Corts i a més va ser un dels protagonistes d'un incident al paranimf de la Universitat de Salamanca on el mestre Maldonado va atacar verbalment Catalunya i País Basc, adjectivant-los de càncer. Òbviament, al cantó de les hòsties, Millán-Astray es va posar a repartir amb Maldonado. Tot ho va aturar Unamuno, que li va dir invàlid a Millan-Astray per cridar enmig del desori "Viva la muerte!".
Mossèn Carles Bey era legionari l'any 1977, dels paracaigudistes. És soci de la Germandat de Legionaris, és el seu guia espiritual i canvia al català ràpidament així que nota el meu accent, ja que he encetat la conversa en castellà -la meva llengua materna. Diu que parlen amb un advocat i que no és legal el que pretén el govern ribetà. Que pot ser, fins i tot, delicte. Fa servir expressions com "assistim d'una manera pacífica", "Estat espanyol" i ens explica que no fan una activitat militar, que tot allò és simbòlic. Demana respecte. A la Hermandad de Legionarios hi ha de tot, d'infanteria, d'altres cossos i alguns que no han estat legionaris. Tenen, fins i tot, una penya motorista.
La seva seu barcelonina és al barri de Poble Nou, i hi esmorzen alguns dels Mossos d'Esquadra de la comissaria que hi ha just davant. La CUP va denunciar que el consorci de la Zona Franca -governat pel Partit Popular- els va cedir 5.000m2 de terrenys públics al barri. A finals de 2012 van rebre el títol honorífic de la Fundación Francisco Franco.
D'això es defensa amb bones maneres i amabilitat en Jesús Cañadas. És el president de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i explica que ja porten dues o tres manifestacions on els diuen des de "perros españoles" a genocides. No entenen quina apologia del terrorisme fan amb armes de joguina. Pensa que amb la independència, l'autonomia o el que sigui, les persones hi continuaran sent, amb els seus pensaments i la seva vida. És tot plegat una presa de pèl -diu- i una situació surrealista. Les armes són de joguina. Fa el símil amb els trabucaires. I ells, que no en fan d'apologia? Des del 1974 que treuen un Crist que tenen a la pròpia Hermandad, i ha processonat per un munt d'indrets. Diu que des de fa uns anys que no tenen res a veure amb la Hermandad de Madrid, que es van deslligar per problemes fiscals i són autònoms. El nom és el mateix, per això. Dels terrenys, explica que eren de Defensa i aquest els els va donar al Consorci. Allà només hi ha rates i porqueria. Per acabar, recorda que a Mataró ja els van vetar. Hi van anar un any i no hi han tornat.
Javier Rodríguez, regidor del Partit Popular del municipi, troba que tot plegat sí que forma part del debat identitari i que no s'hauria d'intentar vetar una associació que fa un acte pel poble. Entén que pot ser incòmode per algú veure desfilar la Legió i que la història és als llibres, però els Legionaris d'avui no hi tenen res a veure. Abigail Garrido, del PSC, explica que les prohibicions no porten enlloc, que no són maneres, i que ells no van tenir mai cap mena de problema amb aquest afer quan governaven. Tot plegat, indica Garrido, trenca la convivència i és autoritarisme per part del govern ribetà.
Pilar Cases, portaveu de la Hermandad del Santo Cristo de les Roquetes, fa coincidir la història. Les dates encaixen, tot i que assegura que el regidor de Cultura es va reunir, en arribar al càrrec, amb totes les entitats del poble menys amb ells. La Pilar ho veu de diferent manera: diu que tot el debat ètic i moral és completament absurd, que es redueix a una guerra entre Ribes i Roquetes. "Si els 'fusils' que porten són de joguina!". Han parlat amb els Legionaris, els han dit que deixin estar els advocats. Sembla una rendició. També expliquen que el regidor els va oferir, si la processó es veia pobra, de mirar de comprar un pas nou per suplir la presència dels Legionaris. Ells al·leguen que no, que no són ni prou gent per portar els altres dos, i això és ben cert, ja que fa anys que fan crida per sumar-s'hi a sortir amb ells.
I què direm, àvid lector? Hem escoltat totes les veus. Vostè ja ha vist que a Sant Pere de Ribes hi xoquen dos mons, o com a mínim els inventen i els fan xocar. Quina és la fina línia per deixar sortir uns Legionaris retirats amb fusells de fusta a portar un Crist en processó? El debat és complicat. Les Roquetes fuig del debat moral i busca l'identitari. Greu error. Cal tenir memòria. Cal saber qui va portar tota aquella gent lluny de la seva terra. I donar gràcies al dany col·lateral, que així s'ha creat les Roquetes que gaudeix d'una força associativa com ningú, al seu estil. Tampoc val la pena prohibir -o negar l'acte- i trencar, així, els records d'una societat lligada, cas per cas, al militarisme com a una experiència més de la vida. Fem-hi una processó, ben maca. Però que no ens vinguin els deixebles -sense saber-ho, ells- de Millán-Astray que titllava de càncer la terra que ens acull -de passada o per sempre- a fer grossa la festa, que segur que a poc a poc, la fem nosaltres millor i sense ensenyar armes, ni de fusta. Que també eren soldats i d'una legió, els que van clavar Jesús. Ho posa a la Bíblia.
Els seus pobladors, originàriament, eren provinents d'Extremadura, Andalusia i altres contrades del sud de l'Estat espanyol. És més una història típica del Baix Llobregat que no pas del Garraf, encara que la veritable excusa d'establir-se en aquell turonet -vora el camí dels Colls que uneix Sitges i Vilanova- és la proximitat amb la fàbrica de Vallcarca, on hi treballaven part dels seus primers pobladors i el fet d'habitar en un terreny molt més econòmic que el de les altres poblacions.
A les Roquetes hi trobem un dibuix curiós. Ha estat durant anys el feu socialista que feia girar la truita perquè el govern del municipi fos socialista. I, en algunes èpoques, socialista amb la col·laboració d'ICV. Abans, sense l'estrepitós boom de població de les Roquetes, al municipi governava UM9, una formació local ara vinculada a la CUP.
Ribes, per si sol, és un poble dividit durant molts anys per la dreta i l'esquerra. La cruenta Guerra Civil espanyola encara ressona als carrers de la falda del Montgròs. Allà hi va ser especialment dura. Els testimonis orals esgarrifen: hi ha encara ferides sense tancar entre famílies que les noves generacions miren d'arreglar volent o sense, per ignorància, alguns.
Estem parlant de dades sorprenents. Les Roquetes, un nucli amb poc més de 50 anys d'història, creix exponencialment. Viure just al costat -a Vilanova i la Geltrú o a Sitges- és molt car, i en aquest cas molts joves que s'emancipen ho fan a les Roquetes. La majoria es mouen en un ambient castellanoparlant.
Per primer cop, l'any 2011, els dos nuclis empaten en habitants. En tenen gairebé 12.000 cadascun. L'any 2013 es gira la truita. Torna a manar UM9, de la mà -per primer cop- de CiU-VIA. Plega l'alcalde que va portar els plens fins a un “Ajuntament” construït a les Roquetes -i gairebé a tot el funcionariat. És l'home més important del municipi: Josep Antoni Blanco. Treballador de la RENFE en excedència, era alcalde des del 1999 i ja ho havia estat abans. A la votació, tot canvia a l'últim moment. Tot indicava que Abigail Garrido, candidata socialista, sortiria endavant, però Barbara Scuderi, l'única regidora d'ICV, dóna l'alcaldia a UM9 de bracet amb CiU-VIA (VIA és una formació local, que es presenta en coalició amb CiU). Anna Gabaldà, d'UM9, és la nova alcaldessa.
Molts van tenir la sensació que el Ribes antic s'havia desfet de les seves antigues baralles entre dretes i esquerres, entre entitats i històries mundanes i havia plantat cara a les Roquetes més socialistes. Sense cap mena de dubte, aquesta explicació només abarateix i banalitza la història i és incerta, però el simple fet de pensar-la és una bona mostra dels tòpics del municipi.
A les Roquetes, des dels anys 70, es van barrejant les tradicions més catalanes i d'altres que es van emportar amb ells els seus pobladors dels seus indrets d'origen. Durant molts anys hi va tenir un gran pes la Casa de Andalucía, i encara hi perdura. Tot i això, el seguici de la Festa Major de les Roquetes és admirable: ha fet un esbós de les festes del voltant i ara és admirat per tothom. Fins i tot, en una època difícil a Vilanova i la Geltrú, sense Ball de Bastons propi (recordem que a Vilanova hi té una tradició excelsa), eren els de les Roquetes els qui actuaven a la festa vilanovina sense notar baixada de nivell. Hi ha una implicació bestial de la població des de les dues Festes Majors que se celebren a la penedesenca fins a la festa del Rocío, les Xirigotes o la Setmana Santa.
I fins aquí. La Setmana Santa de les Roquetes és a l'estil andalús, com etnològicament sabien fer els seus pobladors. Se n'encarrega la Hermandad del Santo Cristo. Fa cinc anys que a la processó hi conviden la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios, que desfilen com a legionaris uniformats, ja retirats.
En Josep Rius és el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Ho és per CiU-VIA. El novembre passat es reuneix amb la Hermandad roquetenca i els argumenta que si el municipi ha aprovat diferents manifestos en contra des de la Guerra de l'Iraq fins a la violència de gènere, no pot fer desfilar els legionaris pels seus carrers. La raó bàsica és l'apologia a la violència dels novios de la muerte i no fa referència al debat identitari. Els comunica que si tornen els legionaris, no s'expedirà l'autorització per a celebrar l'acte. Els de la Hermandad del Cristo de la Buena Muerte es posen a recollir firmes i arriben a les 1.500, aproximadament. Diu, ara -en Josep Rius-, que s'haurà de pensar en un pla B si aquell dia hi són els legionaris i volen desfilar.
La legió espanyola la va fundar Millán-Astray, que va ser procurador en la primera etapa franquista a les Corts i a més va ser un dels protagonistes d'un incident al paranimf de la Universitat de Salamanca on el mestre Maldonado va atacar verbalment Catalunya i País Basc, adjectivant-los de càncer. Òbviament, al cantó de les hòsties, Millán-Astray es va posar a repartir amb Maldonado. Tot ho va aturar Unamuno, que li va dir invàlid a Millan-Astray per cridar enmig del desori "Viva la muerte!".
Mossèn Carles Bey era legionari l'any 1977, dels paracaigudistes. És soci de la Germandat de Legionaris, és el seu guia espiritual i canvia al català ràpidament així que nota el meu accent, ja que he encetat la conversa en castellà -la meva llengua materna. Diu que parlen amb un advocat i que no és legal el que pretén el govern ribetà. Que pot ser, fins i tot, delicte. Fa servir expressions com "assistim d'una manera pacífica", "Estat espanyol" i ens explica que no fan una activitat militar, que tot allò és simbòlic. Demana respecte. A la Hermandad de Legionarios hi ha de tot, d'infanteria, d'altres cossos i alguns que no han estat legionaris. Tenen, fins i tot, una penya motorista.
La seva seu barcelonina és al barri de Poble Nou, i hi esmorzen alguns dels Mossos d'Esquadra de la comissaria que hi ha just davant. La CUP va denunciar que el consorci de la Zona Franca -governat pel Partit Popular- els va cedir 5.000m2 de terrenys públics al barri. A finals de 2012 van rebre el títol honorífic de la Fundación Francisco Franco.
D'això es defensa amb bones maneres i amabilitat en Jesús Cañadas. És el president de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i explica que ja porten dues o tres manifestacions on els diuen des de "perros españoles" a genocides. No entenen quina apologia del terrorisme fan amb armes de joguina. Pensa que amb la independència, l'autonomia o el que sigui, les persones hi continuaran sent, amb els seus pensaments i la seva vida. És tot plegat una presa de pèl -diu- i una situació surrealista. Les armes són de joguina. Fa el símil amb els trabucaires. I ells, que no en fan d'apologia? Des del 1974 que treuen un Crist que tenen a la pròpia Hermandad, i ha processonat per un munt d'indrets. Diu que des de fa uns anys que no tenen res a veure amb la Hermandad de Madrid, que es van deslligar per problemes fiscals i són autònoms. El nom és el mateix, per això. Dels terrenys, explica que eren de Defensa i aquest els els va donar al Consorci. Allà només hi ha rates i porqueria. Per acabar, recorda que a Mataró ja els van vetar. Hi van anar un any i no hi han tornat.
Javier Rodríguez, regidor del Partit Popular del municipi, troba que tot plegat sí que forma part del debat identitari i que no s'hauria d'intentar vetar una associació que fa un acte pel poble. Entén que pot ser incòmode per algú veure desfilar la Legió i que la història és als llibres, però els Legionaris d'avui no hi tenen res a veure. Abigail Garrido, del PSC, explica que les prohibicions no porten enlloc, que no són maneres, i que ells no van tenir mai cap mena de problema amb aquest afer quan governaven. Tot plegat, indica Garrido, trenca la convivència i és autoritarisme per part del govern ribetà.
Pilar Cases, portaveu de la Hermandad del Santo Cristo de les Roquetes, fa coincidir la història. Les dates encaixen, tot i que assegura que el regidor de Cultura es va reunir, en arribar al càrrec, amb totes les entitats del poble menys amb ells. La Pilar ho veu de diferent manera: diu que tot el debat ètic i moral és completament absurd, que es redueix a una guerra entre Ribes i Roquetes. "Si els 'fusils' que porten són de joguina!". Han parlat amb els Legionaris, els han dit que deixin estar els advocats. Sembla una rendició. També expliquen que el regidor els va oferir, si la processó es veia pobra, de mirar de comprar un pas nou per suplir la presència dels Legionaris. Ells al·leguen que no, que no són ni prou gent per portar els altres dos, i això és ben cert, ja que fa anys que fan crida per sumar-s'hi a sortir amb ells.
I què direm, àvid lector? Hem escoltat totes les veus. Vostè ja ha vist que a Sant Pere de Ribes hi xoquen dos mons, o com a mínim els inventen i els fan xocar. Quina és la fina línia per deixar sortir uns Legionaris retirats amb fusells de fusta a portar un Crist en processó? El debat és complicat. Les Roquetes fuig del debat moral i busca l'identitari. Greu error. Cal tenir memòria. Cal saber qui va portar tota aquella gent lluny de la seva terra. I donar gràcies al dany col·lateral, que així s'ha creat les Roquetes que gaudeix d'una força associativa com ningú, al seu estil. Tampoc val la pena prohibir -o negar l'acte- i trencar, així, els records d'una societat lligada, cas per cas, al militarisme com a una experiència més de la vida. Fem-hi una processó, ben maca. Però que no ens vinguin els deixebles -sense saber-ho, ells- de Millán-Astray que titllava de càncer la terra que ens acull -de passada o per sempre- a fer grossa la festa, que segur que a poc a poc, la fem nosaltres millor i sense ensenyar armes, ni de fusta. Que també eren soldats i d'una legió, els que van clavar Jesús. Ho posa a la Bíblia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada