Divendres  25.03.2011  

El nostre horari nazi de cada dia

VilawebAl número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista es va publicar una ordre del 7 de març de 1940 que deia: 'Considerant la conveniència que l'horari nacional vagi d'acord amb el d'alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l'avançament temporal de l'hora comportarà, disposo que el dissabte, 16 de març, a les vint-i-tres hores, s'avanci l'hora legal en seixanta minuts. (...) Oportunament s'indicarà la data del restabliment de l'hora normal.' L'ordre va comportar que l'Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa més estranyesa.
D'entrada, perquè Espanya no estava obligada a adoptar el CET i ho va fer per motius d'afinitat ideològica amb el règim nazi. Alhora, perquè l'ordre de 1940 era explícitament temporal i deixava la porta oberta a tornar a 'l'horari normal'. I, sobretot, perquè l'adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics.
El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos adoptant com a referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l'Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i per València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i per lògica s'hauria d'aplicar a la resta de la península Ibèrica i a França.
Això és el que reclama, de fet, la Comissió per la Racionalització dels Horaris a Espanya, que fa campanya per a canviar l'horari. Segons aquesta entitat, formada per nombroses enitats i institucions públiques i provades, adoptant l'hora portuguesa la resta de la Península es continuaria regint pel Sol, però es dinaria a la una i no a partir de les dues, se soparia a les vuit i no a partir de les nou, i se sortiria de treballar, en general, pels volts de les cinc, cosa que conciliaria millor la feina i el lleure.

•