D’AQUÍ, D’ALLÀ,
...D’ACULLÀ...
PER
VÍCTOR
LLUELLES I CARDONA
20.03.14
UNS
ARTICLES FETS PER L'ECO
DE SITGES ,
QUE ARA ANIRAN A L'EGO
DE SITGES.
Aquest és el que fa 10 dels articles que vaig escriure des de principis
del 2014 per inclou-re'l dins de la secció D'AQUÍ , D'ALLÀ.
D'ACULLÀ, de L'Eco de Sitges - una secció prou coneguda
i on hi havia fet sense parar cap setmana, -només per una greu
malaltia-, fos on fos, des de feia al voltant d'uns quinze anys, on
com deia el nom de la secció hi escrivia articles de tota mena, de
tot tipus i de tot arreu. Però resulta que des de la nova empresa i
sobretot amb la nova direcció fins no se'n ha publicat cap ni un ,
- doncs amb aquest canvi ja m' esperava, clarament, que em passes
això , i així ho havia comentat a persones properes -, però no em
preocupa la decisió, ni política, empresarial, o periodística,
doncs tothom puja les escales com vol o com pot, però per d'altra
banda crec que la vida, sempre es te de donar la cara siguis on
siguis i mes diriguin un mitjà o una empresa centenària que
representa una vila tant important com Sitges i que molts del que hi
hem col.laborat duran any i panys ho fèiem sense cap retribució. De
tot aixó el que mes em sap greu és que passats dos mesos i vint
dies i havent tramès, com sempre, cada setmana, l'article
corresponent , però la nova direcció del medi ha tingut la patxorra
de no dir-me res de res, que ara no és publicaven, una cosa que
tothom veia, i que ningú va tenir el nassos de comunicar-me
oficialment. Sempre he pensat que la vida dóna moltes voltes i
sempre val la pena quedar bé, però el que si tinc més clar és que
posar-se al davant de qualsevol cosa cal tenir força ètica i simes
no i xic de vergonya, com sembla que manca a alguns que van
d'executius.
Aixó si, desitjó
al nou Eco de Sitges tants anys de vida com fins ara.
Fins a sempre.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com
...........................................
...........................................
18.03.14
UN
TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (i 3)
Del
19 al 26 de febrer del 2014
De
les Travesseres muniqueses a
Tocar els
lleons de la Residentz.
Recordem
que en el passat article d'aquesta petita serie muniquesa parlarem
entre altres coses de les, potser, poc conegudes, dels camins,
dreceres o travesses que es troben per tot Munic i les seves
rodalies, però els casos més curiosos són els que hi ha per tota
la ciutat, - que una vegada m'explicaren que era una mena d'ordenança
municipal o antiga llei bavara - ,sobretot al bell mig on és poden
veure moltes d'en forma de passadissos o carreronets que passen pel
mig o per sota d'edificis de tot tipus, com l'exemple que us vàrem
posar de la
travessera pel
famós restaurant l'H'ugo's que s'entra per un passadís des de la
Promenadeplatz 1-3, i que després de passar per la zona descoberta
del restaurant surt al carrer Löwengrube al costat de la façana de
la Frauen Kirche la Catedral de Munic, famosa per les seves dues
torres germanes amb unes cúpules amb forma de ceba que forment part
de l'skaylap de la ciutat bavarà.Anem
cap a la Residentz.
Canviem completament de registre, però no deixem pas de moure'ns per aquesta zona del bell mig de Munic, si des del carrer Löwengrube tirem cap a l'esquerra per la Schäfflerstr, que surt entre Weinstr i Theatinerstr uns grans carrers de la que se'n diria la zona de la moda, xic, cool, etc., i que comença a la Marienplatz i que transcorrent paral·lel per la Residenzstr fins a la no menys famosa Odeonplatz, però abans creuarem les vies del tramvia que ve la Promenadeplatz i que continua cap a la gran Maximilianstr i Maximiliansbr, des de la mitjana del segle XIX una de les quatre grans avingudes de Munic, que comença a la Max-Joseph-Platz amb uns estils arquitectònics que van des del Neo-gòtic al Renaixentista i aquesta sí que es l'autèntica zona de la més xic de moda, tant amb disseny com amb preus elevats.
Canviem completament de registre, però no deixem pas de moure'ns per aquesta zona del bell mig de Munic, si des del carrer Löwengrube tirem cap a l'esquerra per la Schäfflerstr, que surt entre Weinstr i Theatinerstr uns grans carrers de la que se'n diria la zona de la moda, xic, cool, etc., i que comença a la Marienplatz i que transcorrent paral·lel per la Residenzstr fins a la no menys famosa Odeonplatz, però abans creuarem les vies del tramvia que ve la Promenadeplatz i que continua cap a la gran Maximilianstr i Maximiliansbr, des de la mitjana del segle XIX una de les quatre grans avingudes de Munic, que comença a la Max-Joseph-Platz amb uns estils arquitectònics que van des del Neo-gòtic al Renaixentista i aquesta sí que es l'autèntica zona de la més xic de moda, tant amb disseny com amb preus elevats.
La
Residentz.
La Residentz que comença a la Max-Joseph-Platz, passa per l'Odeonplatz - on hi ha les seves principals entrades – i arriba fins a tocar al popular i grandiós Englischer Garten , potser un dels parcs urbans més grans de món. Aquest monumental Palau urbà d'estil neoclàssic entre d'altres, començat a construir en 1385 per la Gran Dinastia Bavara dels Wittelsbach i on en més de quatre-cents anys en fou la seva residencia , dinastia que donaren més de cinc segles de ducs, prínceps i reis a Baviera La Residentz és el palau urbà més gran d'Alemanya, i allotja entre molts d'altres un dels millors museus decoratius d'Europa amb mes de 130 estances, 12 patis.
La Residentz que comença a la Max-Joseph-Platz, passa per l'Odeonplatz - on hi ha les seves principals entrades – i arriba fins a tocar al popular i grandiós Englischer Garten , potser un dels parcs urbans més grans de món. Aquest monumental Palau urbà d'estil neoclàssic entre d'altres, començat a construir en 1385 per la Gran Dinastia Bavara dels Wittelsbach i on en més de quatre-cents anys en fou la seva residencia , dinastia que donaren més de cinc segles de ducs, prínceps i reis a Baviera La Residentz és el palau urbà més gran d'Alemanya, i allotja entre molts d'altres un dels millors museus decoratius d'Europa amb mes de 130 estances, 12 patis.
La
curiositat de tocar els lleons de la Residentz.
Aquesta vegada, com les moltes d'altres que viatjo a Munic faig servir la l'estació de l'U-Bhan (metro) de l'Odeonplatz on des de fa anys he pogut observar una de les moltes curiositats de la capital bavarà. L'Odeonplatz es una gran plaça que porta el nom de l'antiga sala de concerts Odèon i que al final dels carrers Theatinerstr i de la Residenzstr, hi trobem el renaixentista Feldhermhalle , lloc on hi hagué els fets del Putsch de la cerveseria del 1923 i si reunien sovint els membre del partit nazi. A un costat hi ha l'església dels Teatins i al seu davant mateix hi ha les entrades de la Residentz, en una d'aquestes encara hi ha dos lleons asseguts -un a cada banda- que amb unes de les potes sostenen un gran escut , en la part de baix d'aquest florit i renaixentista escut hi ha una cara lleonina que està a l'altura de la mà de les persones. Doncs bé finalment dir-vos la curiositat,: és que sempre que he passat per allí - hi ho he fet manta vegades- he vist que persones grans, joves o vells, sobretot els muniquesos de tota la vida i suposo de tota Baviera al passar toquen la cara de la part baixa de l'escut de un o dels dos lleons o bé de tots dos- Em van dir fa anys que els de Munic ho fan perquè els hi doni sort -. Si aneu a Munic i visiteu la Residentz o passeu per davant, ho podeu veure en directe.
Fins a un altre tomb per Munic...
Aquesta vegada, com les moltes d'altres que viatjo a Munic faig servir la l'estació de l'U-Bhan (metro) de l'Odeonplatz on des de fa anys he pogut observar una de les moltes curiositats de la capital bavarà. L'Odeonplatz es una gran plaça que porta el nom de l'antiga sala de concerts Odèon i que al final dels carrers Theatinerstr i de la Residenzstr, hi trobem el renaixentista Feldhermhalle , lloc on hi hagué els fets del Putsch de la cerveseria del 1923 i si reunien sovint els membre del partit nazi. A un costat hi ha l'església dels Teatins i al seu davant mateix hi ha les entrades de la Residentz, en una d'aquestes encara hi ha dos lleons asseguts -un a cada banda- que amb unes de les potes sostenen un gran escut , en la part de baix d'aquest florit i renaixentista escut hi ha una cara lleonina que està a l'altura de la mà de les persones. Doncs bé finalment dir-vos la curiositat,: és que sempre que he passat per allí - hi ho he fet manta vegades- he vist que persones grans, joves o vells, sobretot els muniquesos de tota la vida i suposo de tota Baviera al passar toquen la cara de la part baixa de l'escut de un o dels dos lleons o bé de tots dos- Em van dir fa anys que els de Munic ho fan perquè els hi doni sort -. Si aneu a Munic i visiteu la Residentz o passeu per davant, ho podeu veure en directe.
Fins a un altre tomb per Munic...
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada