El Barça segueix ben viu
El Real Madrid, eufòric, volia golejar els blaugrana, però els de Gerardo Martino van tornar a assaltar el Santiago Bernabéu amb un gran Messi i un genial Iniesta per enganxar-se a una lliga que volen lluitar fins a l'última jornada
EL 9 Esportiu
Els jugadors del Barça celebren el triomf amb l'afició blaugrana que va anar ahir al Bernabéu Foto: EFE.
L'ambient a Madrid previ al clàssic era d'eufòria. Jugadors, afició i
entorn del Real Madrid no es conformaven aconseguint un triomf que
descartés el Barça per al títol de lliga. Les contínues i contundents
victòries dels blaugrana en els últims anys al Santiago Bernabéu han fet
molt de mal al madridisme i ara que arribaven els blancs líders i en un
gran estat de forma volien revenja contra un Barça amb dubtes i obligat
a guanyar. Però ningú no pot menysprear l'equip que ha estat el millor
de la història del futbol i que té en la plantilla homes com Valdés,
Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta i Messi. Tots ells futbolistes fets en el
planter, amb un sentiment blaugrana molt arrelat que els fa lluitar
sempre fins al final. Perquè són guanyadors. Ahir ho van tornar a
demostrar, deixant el Santiago Bernabéu mut i guanyant un partit que els
torna a enganxar a la lliga. Es van haver d'aixecar uns quants cops
durant el partit i ho han fet en una competició que podien perdre
definitivament ahir però de la qual tornen a ser tan aspirants com ho
poden ser ara l'Atlético i el Real Madrid.
El Barça, amb els petits sobre el camp, i Neymar i Messi amenaçant la defensa del Real Madrid, va aconseguir en els primers minuts el seu objectiu. Pressionaven molt a dalt els d'Ancelotti, però els blaugrana superaven la pressió amb relativa facilita, conservaven la pilota en camp contrari i arribaven amb perill a l'àrea de Diego López, que va aturar només començar el partit una rematada centrada de Neymar. A la segona oportunitat que van tenir els blaugrana no van fallar. Van moure la pilota d'un costat a l'altre amb paciència, buscant el desequilibri, que van trobar per l'esquerra. Iniesta es va treure un gran xut per l'esquerra que va entrar a la porteria blanca. Emmudia el Santiago Bernabéu, els aficionats locals que esperaven la golejada del seu equip rememoraven partits anteriors, els malsons que els havia provocat el Barça de Guardiola. Quedava una mica tocat l'equip d'Ancelotti, però el Barça no va saber aprofitar-ho. No per falta d'oportunitats. Messi, en el 14', va trencar el fora de joc, però la seva rematada, una mica forçada, va sortir massa creuada. Neymar, que havia participat en la jugada del gol, va trepitjar àrea tot seguit, però, massa lent, es va deixar superar per la defensa blanca. Martino havia confiat en ell i el brasiler tenia ganes de fer un bon partit. Això sí, poques coses li van sortir bé en la primera part. Imprecís moltes vegades, va perdre moltes pilotes. El Barça no havia aprofitat la desconnexió blanca. I el Real Madrid va entrar en el partit. Ho va fer gràcies a Di María. L'argentí va destrossar en els minuts següents tot l'equip blaugrana gràcies a la seva velocitat i bona tècnica. Ningú no va ser capaç d'aturar-lo entre els minuts 20 i 30. Xavi tenia molts problemes per seguir-lo i Alves no podia amb tots els jugadors que entraven per la seva banda. Dues centrades genials es va inventar Di María que Benzema va convertir en gol. La primera, amb un bon rematada de cap. La segona, aprofitant que Mascherano havia calculat malament. En poc més de tres minuts, el Real Madrid es posava al davant. I pintava molt negra la cosa per als blaugrana, incapaços d'aturar la fuita per la banda dreta de la seva defensa. De fet, va poder fer el tercer el Real Madrid en una jugada idèntica a les dues anteriors. Centrada de Di María i rematada de Benzema. Aquesta vegada, Piqué va salvar el gol en la mateixa línia.
Va tenir sort el Barça que el partit va entrar en una nova fase fins al descans. El vendaval en què Di María havia convertit el Real Madrid es calmava i això ho va aprofitar el Barça per tornar a un partit del que s'havia desconnectat. I amb l'equip va tornar Messi. L'argentí no falla mai en aquests partits. Per això és el millor jugador de la història del futbol. Els càntics despectius que sempre li dedica la graderia del Santiago Bernabéu el motiven especialment. L'argentí va resoldre una jugada amb uns quants rebots a l'interior de l'àrea per empatar el partit quan s'estava a punt d'arribar a la mitja part.
Després del descans i amb el mateix plantejament dels dos equips, va semblar que la lliga se li podia escapar d'una manera definitiva al Barça en els primers minuts. Valdés, en el que pot ser el seu últim partit al Bernabéu amb la samarreta blaugrana, va aparèixer per salvar el tercer gol de Benzema i poc després Undiano Mallenco va assenyalar el primer penal dels tres que hi va haver en el partit. Aquest de Dani Alves sobre Cristiano Ronaldo. Es va equivocar l'àrbitre perquè la falta va ser fora de l'àrea, però de res van servir les protestes i el portuguès va fer el tercer del Real Madrid. Es tornava a complicar l'existència per als blaugrana, però Messi estava decidit a mantenir la lliga encara viva per al Barça. L'argentí és un guanyador nat i va decidir que el títol s'ha de lluitar fins a l'última jornada. S'havien jugat 18 minuts quan va baixar a rebre la pilota i es va inventar una passada magistral que va deixar sol Neymar davant Diego López. Ramos va fer penal i va veure una nova targeta vermella. Messi va agafar la responsabilitat i va tornar a empatar el partit.
Amb un home menys, el Real Madrid va optar per defensar el que quedava de partit. Conscient Ancelotti que l'empat podia ser un bon resultat per als seus, tenint en compte que la distància amb el Barça continuaria sent de quatre punts, va fer entrar Varane per Benzema. Martino se la va jugar amb Pedro per un fluix Neymar i va posar setge a la porteria local. Això sí, amb paciència, sense perdre el cap per evitar les contres de Cristiano i Bale. Alves va rematar al pal quan s'arribava a la mitja hora de joc i Alexis va entrar per Cesc per disputar l'últim quart d'hora. Buscava Martino obrir el camp amb dos extrems. I en una jugada per la banda va arribar la que va decidir el partit. El protagonista va ser Iniesta. Ell i Messi arriben a la part final de la temporada en un extraordinari estat de forma i això pot ser una garantia per a un equip que ahir va recuperar molta autoestima i confiança en les seves possibilitats. Perquè la jugada d'Iniesta va acabar amb un nou penal, aquesta vregada de Xabi Alonso, que Messi va tornar a transformar.
En els minuts finals, el Barça es va dedicar a conservar la pilota per aconseguir una nova victòria al Bernabéu, tornar a enganxar-se a la lluita pel títol de lliga i tapar boques. Algunes de detractors que han donat per acabat a aquest grup de futbolistes abans del que tocava, però sobretot dels madridistes que buscaven ahir una golejada i van marxar a casa havent perdut el lideratge en favor de l'Atlético de Madrid i veient com els blaugrana es posen a un punt i es disposen a lluitar fins al final pels tres títols que estan en joc. Tot és possible si aquest gran grup de futbolistes s'ho proposa i si Messi i Iniesta continuen en estat de gràcia.
El Barça, amb els petits sobre el camp, i Neymar i Messi amenaçant la defensa del Real Madrid, va aconseguir en els primers minuts el seu objectiu. Pressionaven molt a dalt els d'Ancelotti, però els blaugrana superaven la pressió amb relativa facilita, conservaven la pilota en camp contrari i arribaven amb perill a l'àrea de Diego López, que va aturar només començar el partit una rematada centrada de Neymar. A la segona oportunitat que van tenir els blaugrana no van fallar. Van moure la pilota d'un costat a l'altre amb paciència, buscant el desequilibri, que van trobar per l'esquerra. Iniesta es va treure un gran xut per l'esquerra que va entrar a la porteria blanca. Emmudia el Santiago Bernabéu, els aficionats locals que esperaven la golejada del seu equip rememoraven partits anteriors, els malsons que els havia provocat el Barça de Guardiola. Quedava una mica tocat l'equip d'Ancelotti, però el Barça no va saber aprofitar-ho. No per falta d'oportunitats. Messi, en el 14', va trencar el fora de joc, però la seva rematada, una mica forçada, va sortir massa creuada. Neymar, que havia participat en la jugada del gol, va trepitjar àrea tot seguit, però, massa lent, es va deixar superar per la defensa blanca. Martino havia confiat en ell i el brasiler tenia ganes de fer un bon partit. Això sí, poques coses li van sortir bé en la primera part. Imprecís moltes vegades, va perdre moltes pilotes. El Barça no havia aprofitat la desconnexió blanca. I el Real Madrid va entrar en el partit. Ho va fer gràcies a Di María. L'argentí va destrossar en els minuts següents tot l'equip blaugrana gràcies a la seva velocitat i bona tècnica. Ningú no va ser capaç d'aturar-lo entre els minuts 20 i 30. Xavi tenia molts problemes per seguir-lo i Alves no podia amb tots els jugadors que entraven per la seva banda. Dues centrades genials es va inventar Di María que Benzema va convertir en gol. La primera, amb un bon rematada de cap. La segona, aprofitant que Mascherano havia calculat malament. En poc més de tres minuts, el Real Madrid es posava al davant. I pintava molt negra la cosa per als blaugrana, incapaços d'aturar la fuita per la banda dreta de la seva defensa. De fet, va poder fer el tercer el Real Madrid en una jugada idèntica a les dues anteriors. Centrada de Di María i rematada de Benzema. Aquesta vegada, Piqué va salvar el gol en la mateixa línia.
Va tenir sort el Barça que el partit va entrar en una nova fase fins al descans. El vendaval en què Di María havia convertit el Real Madrid es calmava i això ho va aprofitar el Barça per tornar a un partit del que s'havia desconnectat. I amb l'equip va tornar Messi. L'argentí no falla mai en aquests partits. Per això és el millor jugador de la història del futbol. Els càntics despectius que sempre li dedica la graderia del Santiago Bernabéu el motiven especialment. L'argentí va resoldre una jugada amb uns quants rebots a l'interior de l'àrea per empatar el partit quan s'estava a punt d'arribar a la mitja part.
Després del descans i amb el mateix plantejament dels dos equips, va semblar que la lliga se li podia escapar d'una manera definitiva al Barça en els primers minuts. Valdés, en el que pot ser el seu últim partit al Bernabéu amb la samarreta blaugrana, va aparèixer per salvar el tercer gol de Benzema i poc després Undiano Mallenco va assenyalar el primer penal dels tres que hi va haver en el partit. Aquest de Dani Alves sobre Cristiano Ronaldo. Es va equivocar l'àrbitre perquè la falta va ser fora de l'àrea, però de res van servir les protestes i el portuguès va fer el tercer del Real Madrid. Es tornava a complicar l'existència per als blaugrana, però Messi estava decidit a mantenir la lliga encara viva per al Barça. L'argentí és un guanyador nat i va decidir que el títol s'ha de lluitar fins a l'última jornada. S'havien jugat 18 minuts quan va baixar a rebre la pilota i es va inventar una passada magistral que va deixar sol Neymar davant Diego López. Ramos va fer penal i va veure una nova targeta vermella. Messi va agafar la responsabilitat i va tornar a empatar el partit.
Amb un home menys, el Real Madrid va optar per defensar el que quedava de partit. Conscient Ancelotti que l'empat podia ser un bon resultat per als seus, tenint en compte que la distància amb el Barça continuaria sent de quatre punts, va fer entrar Varane per Benzema. Martino se la va jugar amb Pedro per un fluix Neymar i va posar setge a la porteria local. Això sí, amb paciència, sense perdre el cap per evitar les contres de Cristiano i Bale. Alves va rematar al pal quan s'arribava a la mitja hora de joc i Alexis va entrar per Cesc per disputar l'últim quart d'hora. Buscava Martino obrir el camp amb dos extrems. I en una jugada per la banda va arribar la que va decidir el partit. El protagonista va ser Iniesta. Ell i Messi arriben a la part final de la temporada en un extraordinari estat de forma i això pot ser una garantia per a un equip que ahir va recuperar molta autoestima i confiança en les seves possibilitats. Perquè la jugada d'Iniesta va acabar amb un nou penal, aquesta vregada de Xabi Alonso, que Messi va tornar a transformar.
En els minuts finals, el Barça es va dedicar a conservar la pilota per aconseguir una nova victòria al Bernabéu, tornar a enganxar-se a la lluita pel títol de lliga i tapar boques. Algunes de detractors que han donat per acabat a aquest grup de futbolistes abans del que tocava, però sobretot dels madridistes que buscaven ahir una golejada i van marxar a casa havent perdut el lideratge en favor de l'Atlético de Madrid i veient com els blaugrana es posen a un punt i es disposen a lluitar fins al final pels tres títols que estan en joc. Tot és possible si aquest gran grup de futbolistes s'ho proposa i si Messi i Iniesta continuen en estat de gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada