«Los ricos también lloran»... per la independència

«Los ricos también lloran»... per la independència

Debat intens sobre el futur Estat català organitzat per l'Associació de Veïns de Pedralbes al Monestir amb el catedràtic d'Economia, Francesc Granell, l'assembleari del Baix Llobregat, Pere Pugés, i moderat per Gay de Liébana

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

Quico Sallés , Monestir de Pedralbes | ND 07/05/2014 a les 15:40h

 

Els ponents, en ple debat., Foto: QS/ND

Els qui pensen que això del procés comporta tensió social vol dir que no han estat un dilluns al vespre al Monestir de Pedralbes. Un reducte de pau gòtica que les clarisses han mantingut com un bé de Déu i que va acollir un debat, moderat per l'incommensurable José Maria Gay de Liébana, entre el catedràtic d'Economia, Francesc Granell, i el membre del secretariat de l'ANC, Pere Pugés, sobre el futur de l'economia en una Catalunya independent. Dues visions contraposades en un territori on precisament l'independentisme no s’hi respira a cada balcó i on la renda per càpita és agraïda i generosa.

 

Així, allà on la gent és rica, culta i neta es va viure un espectacle tranquil, asserenat i educat. Un públic extremadament respectuós, convidat per l’Associació de Veïns de Pedralbes -d'una eficiència exemplar-, va assistir a un acte en condició de voler ser informat i no entrar en la batussa de prendre part. Ni de mostrar passió, frenesí o desdeny per cap opció. Un acte sobre sobiranisme sense banderes. Un detall.

Només es va escoltar algun retret vocal quan Gay de Liébana va recordar la pressió fiscal brutal que pateix Catalunya i algun “carambes!” -un punt incrèdul- quan Granell, desencadenat, va enumerar els milers de plagues que assolirien una virtual república catalana. Algun senyal de distància quan Pugès bastia la idea d'un país encantador. I algun sospir de primavera quan Granell va admetre que una Catalunya independent seria viable.

 

Bosses de mà de Gucci, corbates Hermes,  salutacions encantadores, un rellotge de sorra per calcular el temps del participants i la simpatia peculiar de Gay de Liébana complementaven un espai-temps gairebé inèdit en això que hem pactat dir-li procés.  De fet, el partit es juga tant a l'Hospitalet com a l'Upper Diagonal, i aquest també es vol reivindicar amb totes les lletres.

De fet, tothom ja vol saber i sobretot, per les preguntes i les expressions, el per què no deixen votar. Com deia la sèrie, “ Los ricos también lloran” , i en això de la independència també volen decidir. Al capdavall, Gay de Liébana, home sensat ho va resumir molt bé: “Jo no sóc independentista, però sóc català i ja veurem que es decidirà”. Tant a l'Hospi com a Pedralbes. Aquí està la gràcia. Aquí està la mare dels ous. I per acabar, cava fresc, fresquíssim,  i com estàvem en un monestir, servit com Déu mana: en copa.

L'estricta serenor de les coves de cava al monestir. Foto: QS/ND