Valladolid 1, - Reial Madrid, 1
El Madrid es deixa les seves opcions a Valladolid
La manca d'ambició condemna al Reial Madrid d'Ancelotti, que es va deixar empatar al minut 85 davant el Valladolid i cedeix terreny davant Atlètic i Barça en la lluita per la Lliga
FITXA TÈCNICA
36a jornada de la Lliga BBVA
Real Valladolid
1Reial Madrid
1
ALINEACIONS
- Valladolid Jaume; Rukavina, Valent, Mitrovic, Peña; Víctor Pérez (Baraja, min. 82), Rubio; Jeffren (Osorio, min. 72), Óscar (Larsson, min. 63), Bergdich i Javi Guerra
- Reial Madrid Casillas; Nacho Fernández, Pepe, Ramos, Coentrao; Xabi Alonso, Modric, Isco (Illarra, min. 72); Di María, Benzema (Marcelo, min. 76) i Cristiano Ronaldo (Morata, min. 7).
Àrbitre
- Gil Manzano (col · legi extremeny). Va amonestar Bergdich, Mitrovic, Morata, Pepe, Illarra i Isco
Gols
- 0-1: Min 34, Ramos. 1-1: Min 85, Osorio
Incidències
- Partit corresponent a la trenta-quatrena jornada de la lliga BBVA disputat a l'estadi José Zorrilla davant uns 22.000 espectadors. L'exjugador, exentrenador i exdirectiu del Reial Valladolid, Antonio Santos, va rebre la insígnia d'or del club abans de la trobada pels seus quaranta anys al club
| 2014.05.07 | 20:45 h.
La dita que assenyala que en el futbol no hi ha rival petit es va complir a la perfecció aquest dimecres a Pucela. El Valladolid, que segueix lluitant per la permanència, va tornar a cobrar una il · lustre víctima a l'arrencar al Reial Madrid un empat in extremis que deixa pràcticament al conjunt de Carlo Ancelotti sense opcions en la lluita pel títol de Lliga. Arribaven els madridistes a Valladolid obligats a guanyar després d'empatar diumenge a València si volien recuperar la segona posició de la taula. Però en cap moment van donar la sensació de ser un equip en plena lluita pel triplet. Tampoc els va ajudar un inici en què van perdre, per lesió, Cristiano Ronaldo.
Corria el minut 8 quan el portuguès va demanar el canvi en notar una sensació estranya en la seva malmesa cama esquerra. La fatiga muscular va deixar el Madrid sense referent en atac i, amb Karim Benzema desaparegut en combat, va ser Sergio Ramos l'elegit per liderar un Madrid espès en la creació i incapaç de superar la fèrria defensa del Valladolid, que va cedir la pilota al seu rival i es va dedicar a defensar en el seu propi camp.
En el seu partit número 400 amb la samarreta blanca, el defensa va tornar a ser el millor de l'equip com ja ho fos davant el Bayern i València amb els seus gols providencials. Marcava per quarta vegada consecutiva quan el descans s'albirava a Pucela. Gairebé sense jugades de perill, les grans ocasions van arribar a pilota parada. I així és com va arribar un 0-1 que feia pensar que res canviaria en la lluita per la Lliga.
Absent Cristiano, Ramos va assumir la responsabilitat de llançar una perillosa falta a la frontal de l'àrea que es va colar com un míssil a la xarxa pucelana. El Valladolid es va descontrolar i, patint, demanava l'hora del descans. Després de la represa, però, el Madrid va optar per mantenir la possessió davant un conjunt que li posava més cor que cap. Tot just li durava uns segons la pilota als castellans, que no van despertar fins al minut 65 amb una perillosa xilena de Javi Guerra que va deixar gelat a la banqueta madridista.
Va ser, però, un miratge ja que des d'aquest moment tot just passar res sobre el terreny de joc ... fins al minut 85. El Valladolid ho intentava i el Madrid apostava per un plantejament més conservador com va mostrar Ancelotti en donar entrada a Marcelo per Benzema quan encara quedava un quart d'hora de partit. Segon error del tècnic italià, que es va quedar sense efectius en atac quan Illarramendi va desviar el cop de cap de Marc Valiente.
No va arribar Casillas i el Madrid es va enfonsar. Sense temps ni efectius, el Madrid va perdre el control i el ordre mentre Cristiano Ronaldo es desesperava a la banqueta. La seva cara ho deia tot i el portuguès, decebut, va acabar per enfilar el túnel de vestuari segons abans que es confirmés la desfeta blanc. Un error, el segon consecutiu, que torna a fer un tomb a una Lliga de bojos en què sembla que ningú vulgui ser campió. Ara, Atlètic i Barça depenen de si mateixos per ser campions. El Madrid, però, haurà d'esperar una carambola per recuperar el ceptre de la regularitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada