Germà Bel: “El corredor mediterrani arribarà tard, malament i de pagament”
L’economista defensa l’oberturisme econòmic i lamenta que la planificació de les infraestructures no tingui una lògica de productivitat
Germà Bel.N. Presas
LES CLAUS
"Té raó Margallo que els països petits han de vagar per l'espai. Ho fa Dinamarca, i bastant bé"
"A Espanya l'objectiu polític de les infraestructures no és millorar la productivitat"
"Les eleccions europees posaran en joc la via d'obertura al món o el proteccionisme"
"Té raó Margallo que els països petits han de vagar per l'espai. Ho fa Dinamarca, i bastant bé"
"A Espanya l'objectiu polític de les infraestructures no és millorar la productivitat"
"Les eleccions europees posaran en joc la via d'obertura al món o el proteccionisme"
Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963), és catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona. Autor de llibres com Espanya, capital París (La Campana, 2010) i Anatomia d’un desengany (Destino, 2013); ha analitzat amb profunditat el disseny i les mancances de les infraestructures a Catalunya i Espanya. Un debat sobre el qual confessa sentir-se “una mica cansat, perquè sempre lamentem el mateix, ja sabem el que hi ha”.
A les portes de les eleccions al Parlament Europeu, Germà Bel explica a VIAempresa la necessitat d’apostar per un model econòmic obert al món, que s’ajusta millor a les condicions d’un país petit com Catalunya.
Què s’hi juga l’economia catalana en aquestes eleccions europees?
Com a economia catalana en particular no s’hi juga molt, però s’estan discutint coses a Europa que sí que l’afectaran. La més important són les opcions dels diferents països sobre obertura al món o proteccionisme. Fer reformes al sud per fer front a un món obert, o tancar-nos més i no fer front a les reformes necessàries.
I quin creu que és el model adient per Catalunya?
Catalunya és una economia petita i molt oberta, tot el que sigui limitar el proteccionisme és una orientació interessant. Tot i així, en aquest aspecte no es pot fer un tall net d’ideologies, ja que molt sovint és una tendència diferent per països. França tendeix al proteccionisme, Alemanya a l’oberturisme...
Darrerament es parla molt sobre que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea (UE)...
El que han dit clarament des d’Europa és que seria un país tercer que hauria de tornar a demanar l’ingrés a la UE; i Espanya diu que mai a l’eternitat ho permetrà. No sabem què passarà, perquè la situació seria totalment nova. Ara bé, una cosa és l’Europa institucional i una altra és l’Europa econòmica.
Què significa això?
Que hi ha països fora de la UE que formen part de l’Europa econòmica, amb acords de comerç de béns, serveis o de finances, com ara Noruega o Suïssa. Està clar que sempre és positiu tenir veu institucional, però el que realment li convé a Catalunya és tenir bones relacions comercials amb Europa. Això ho entén tothom i és perfectament previsible que passi perquè tothom sortiria perjudicat del contrari.
Tornant al model econòmic, per què és important la internacionalització per a les empreses catalanes?
Catalunya és un país petit, i té raó el ministre Margallo quan diu que els països petits han de vagar per l’espai intergalàctic per sobreviure. Ho fa Dinamarca, i bastant bé, per exemple. Són països tan petits que no es poden tancar sobre ells mateixos, una actitud desastrosa que ha patit Espanya cíclicament. S’han d’obrir a l’exterior, ser moderns i dinàmics per sobreviure.
I tan important és vendre a l’exterior, com comprar-hi...
És molt important la vessant externa d’intercanvi. No es tracta només d’exportar i que els locals surtin a fora, sinó que també puguin venir des de fora a invertir aquí. Això genera grans teixits de coneixement.
Un factor clau per a l’exportació són les infraestructures. Quines són les seves principals mancances?
Tenim un problema de gestió del trànsit de mercaderies amb la resta d’Europa. Estem bé de port i aeroport, però tenim males connexions terrestres, especialment de ferrocarril amb l’aeroport, i el ferrocarril de rodalies a l’àrea de Barcelona. Però al final sempre donem moltes voltes al mateix, ja sabem que tot el que és prioritari ha de passar per Madrid i la resta són coses secundàries.
Arribarem a veure el corredor mediterrani?
El corredor mediterrani ve de molt lluny, des que Aníbal va passar amb els elefants des de Cartagena fent camí cap a Roma. Veure’l, el veurem; però arribarà tard, malament i de pagament; com totes les infraestructures mal dissenyades per la política.
Si el tema ve de tan lluny, per què seguim així?
La gent té el costum de pensar que les infraestructures es pensen en clau de productivitat i de benestar de les persones; però l’objectiu no és aprofitar les oportunitats econòmiques i augmentar el benestar. És un problema de concepte. I no ho dic jo, ho diu la ministra quan assegura que no pot deixar una comunitat sense AVE. Segueixen invertint en trens AVE que no portaran ningú enlloc perquè plantegen les infraestructures com a objectius de construcció nacional, tot i saber que empitjoraran la productivitat i el benestar dels ciutadans.
No té remei, doncs?
En aquest marc polític no canviaran les coses. En un estat uninacional que només es preocupa que tot estigui lligat i ben lligat, no es farà.
A les portes de les eleccions al Parlament Europeu, Germà Bel explica a VIAempresa la necessitat d’apostar per un model econòmic obert al món, que s’ajusta millor a les condicions d’un país petit com Catalunya.
Què s’hi juga l’economia catalana en aquestes eleccions europees?
Com a economia catalana en particular no s’hi juga molt, però s’estan discutint coses a Europa que sí que l’afectaran. La més important són les opcions dels diferents països sobre obertura al món o proteccionisme. Fer reformes al sud per fer front a un món obert, o tancar-nos més i no fer front a les reformes necessàries.
I quin creu que és el model adient per Catalunya?
Catalunya és una economia petita i molt oberta, tot el que sigui limitar el proteccionisme és una orientació interessant. Tot i així, en aquest aspecte no es pot fer un tall net d’ideologies, ja que molt sovint és una tendència diferent per països. França tendeix al proteccionisme, Alemanya a l’oberturisme...
Darrerament es parla molt sobre que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea (UE)...
El que han dit clarament des d’Europa és que seria un país tercer que hauria de tornar a demanar l’ingrés a la UE; i Espanya diu que mai a l’eternitat ho permetrà. No sabem què passarà, perquè la situació seria totalment nova. Ara bé, una cosa és l’Europa institucional i una altra és l’Europa econòmica.
Què significa això?
Que hi ha països fora de la UE que formen part de l’Europa econòmica, amb acords de comerç de béns, serveis o de finances, com ara Noruega o Suïssa. Està clar que sempre és positiu tenir veu institucional, però el que realment li convé a Catalunya és tenir bones relacions comercials amb Europa. Això ho entén tothom i és perfectament previsible que passi perquè tothom sortiria perjudicat del contrari.
Tornant al model econòmic, per què és important la internacionalització per a les empreses catalanes?
Catalunya és un país petit, i té raó el ministre Margallo quan diu que els països petits han de vagar per l’espai intergalàctic per sobreviure. Ho fa Dinamarca, i bastant bé, per exemple. Són països tan petits que no es poden tancar sobre ells mateixos, una actitud desastrosa que ha patit Espanya cíclicament. S’han d’obrir a l’exterior, ser moderns i dinàmics per sobreviure.
I tan important és vendre a l’exterior, com comprar-hi...
És molt important la vessant externa d’intercanvi. No es tracta només d’exportar i que els locals surtin a fora, sinó que també puguin venir des de fora a invertir aquí. Això genera grans teixits de coneixement.
Un factor clau per a l’exportació són les infraestructures. Quines són les seves principals mancances?
Tenim un problema de gestió del trànsit de mercaderies amb la resta d’Europa. Estem bé de port i aeroport, però tenim males connexions terrestres, especialment de ferrocarril amb l’aeroport, i el ferrocarril de rodalies a l’àrea de Barcelona. Però al final sempre donem moltes voltes al mateix, ja sabem que tot el que és prioritari ha de passar per Madrid i la resta són coses secundàries.
Arribarem a veure el corredor mediterrani?
El corredor mediterrani ve de molt lluny, des que Aníbal va passar amb els elefants des de Cartagena fent camí cap a Roma. Veure’l, el veurem; però arribarà tard, malament i de pagament; com totes les infraestructures mal dissenyades per la política.
Si el tema ve de tan lluny, per què seguim així?
La gent té el costum de pensar que les infraestructures es pensen en clau de productivitat i de benestar de les persones; però l’objectiu no és aprofitar les oportunitats econòmiques i augmentar el benestar. És un problema de concepte. I no ho dic jo, ho diu la ministra quan assegura que no pot deixar una comunitat sense AVE. Segueixen invertint en trens AVE que no portaran ningú enlloc perquè plantegen les infraestructures com a objectius de construcció nacional, tot i saber que empitjoraran la productivitat i el benestar dels ciutadans.
No té remei, doncs?
En aquest marc polític no canviaran les coses. En un estat uninacional que només es preocupa que tot estigui lligat i ben lligat, no es farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada