Jujol, l'arquitecte secret

El projecte català per a la Biennal de Venècia reivindica el reconegut però poc conegut creador modernista

'Arquitectures empeltades' presenta el col·laborador de Gaudí com a exemple d'unió entre la tradició i el futur

EL PERIODICO

NATÀLIA FARRÉ / Barcelona

Dilluns, 12 de maig del 2014 - 21.28 h

• 
• 
• 
• 

• 

  SERGI MASIP
  
  Una de les façanes de la Casa {Bufarull} de Josep Maria jujol.
  
• 

  {HISAO} SUZUKI
  
  L'antic teatre La Lira és l'origen d'una plaça pública a Ripoll.
  
• 

  RODRIGO DÍAZ WICHMANN
  
  Vivenda aixecada entre dues parets mitgeres, a Gelida.
  
• 

  JORDI SURROCA
  
  L'església de Sant Francesc de Santpedor reconvertida en auditori.
  

Josep Maria Jujol és «un dels secrets més ben guardats de l’arquitectura del segle XX» segons el parer d’Àlex Susanna. «Queden molt pocs arquitectes europeus tan originals, singulars i innovadors com ell encara per descobrir», prossegueix el director de l’Institut Ramon Llull. I donar l’oportunitat al món perquè conegui l’art de qui va ser col·laborador d’Antoni Gaudí és un dels objectius, encara que no l’únic ni el primer, d’Arquitectures empeltades, l’exposició que Catalunya portarà a la pròxima Biennal d’Arquitectura de Venècia, la 14a edició. Aquesta serà la seva segona participació en la cita, que tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre vinent.
La mostra agafa com a punt de partida un dels treballs més preats de Jujol (1879-1949), la reforma de la Casa Bofarull, als Pallaresos (Tarragonès), per explicar l’obra de l’arquitecte de Tarragona i una cosa molt pròpia de la tradició arquitectònica catalana: com és mirar cap a la tradició, per actualitzar-la i després projectar-la cap al futur. O en paraules de Josep Torrents, comissari del projecte, «estem parlant d’arquitectes que intervenen en llocs amb preexistències. El seu treball genera un nou edifici que recull i fusiona harmònicament les característiques del que ja existia i del que és nou». Per això es parla d’arquitectura empeltada (injertada, en castellà).
L’any 1913, les germanes Pepita i Dolors Bofarull van encarregar a Jujol la reparació de la teulada de la seva masia familiar, una construcció amb arrels al segle XIV. El resultat final va ser una col·laboració de 20 anys, la reforma de tota la casa i una bella mostra de modernisme (recentment ha estat oberta al públic), a més a més d’un model d’arquitectura empeltada. D’exemples d’aquesta manera de treballar en l’àmbit català n’hi ha molts i de totes les èpoques. De fet, «no es tracta d’una cosa exclusiva» d’aquí però sí que és «difícil de trobar en altres llocs», però la Casa Bufarull
té a més a més la particularitat que permet «resseguir molts dels elements característics de l’arquitectura catalana dels últims 30 anys», apunta Torrents. I a aquest període remeten els altres exemples que exhibirà la mostra i que no porten la firma de Jujol.

INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES

Hi haurà 15 projectes més seleccionats que donaran la possibilitat d’explicar aquesta manera tan pròpia de treballar, amb un ull posat en el passat i un altre en el futur, des de diferents generacions d’arquitectes (tant veterans com joves); des de diferents tipologies (barris sencers o petits edificis); i des de diferents dimensions (hectàrees i metres). I repartits per tot el territori català, hi haurà l’antiga església de Sant Francesc de Santpedor reconvertida en auditori, les vivendes aixecades entre dues parets mitgeres a Gelida i la plaça pública de Ripoll creada a partir d’un antic teatre.
De totes les construccions es mostrarà el procés seguit des de l’inici fins al final a través de maquetes, fotografies i plans. I de quatre d’aquestes construccions
–la Casa Bofarull, l’IES La Llauna de Badalona, el Teatre La Lira de Ripoll i l’Espai del Túmul Dolmen d’Artesa de Segre– es donarà també una visió del que Torrents defineix com «els edificis com a contenidors de vida». Això significa que unes càmeres projectaran imatges en directe des de les construccions escollides a Venècia que mostraran la vida quotidiana dels edificis i que quatre pantalles reproduiran les intervencions fetes des de les arts escèniques i des de la música (Sergi López, Carme Torrent i Iñaki Álvarez, Irene Estradé i Pep pasqual) en les edificacions exposades.
El projecte compta amb un pressupost de 478.000 euros aportats per l’Institut Ramon Llull (248.000) i pel departament de Territori i Sostenibilitat (230.000). I tot i no formar part de l’exposició oficial comissariada per Rem Koolhaas, s’inscriu en el discurs conceptual que l’arquitecte holandès planteja i que no és cap altre que el de mirar cap a les tradicions de cada territori per aprendre’n i fugir així de la uniformitat arquitectònica.