El desglaç de l'Antàrtida ja és "imparable" i "irreversible", segons un estudi de la NASA
Les glaceres, que ja s'estan fonent, contenen prou gel per elevar el nivell global del mar en 1,2 metres
Recreació de la NASA del desglaç de les glaceres de l'Antàrtida occidental
EL PERIODICO
AGÈNCIES / Washington
El desglaç de les glaceres a l'Antàrtida occidental ha creuat "el punt de no retorn" i ja és "irreversible" i "imparable", segons han advertit aquest dimarts científics de la NASA que han estudiat les dades recollides per l'agència espacial dels Estats Units durant quatre dècades. Les glaceres, que s'estan fonent més ràpid del que es preveia, contenen prou gel per elevar el nivell global del mar en 1,2 metres.
"Aquest estudi mostra que hem creuat un llindar crític", ha subratllat Tom Wagner, científic del programa de criosfera de la NASA, i ha destacat, per eliminar escepticismes, que l'informe "no se sustenta en simulacres de computadora o models numèrics". "Això es recolza en la interpretació empírica de més de 40 anys d'observacions des de satèl·lits de la NASA".
Les glaceres al sector del mar d'Amundsen de l'Antàrtida occidental --Pine Island, Thwaites, Haynes, Pople, Smith i Kohler-- "han passat el punt de no retorn", segons el glaciòleg i autor principal de l'informe Eric Rignot, de la Universitat de Califòrnia Irvine i el Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA. Aquestes grans glaceres ja contribueixen de manera significativa a l'augment del nivell del mar, ja que alliberen gairebé la mateixa quantitat de gel a l'oceà anualment que tota la capa de gel de Groenlàndia. No obstant, després d'aquest últim informe, aquestes xifres s'hauran de revisar a l'alça.
"Aquest sector serà un important contribuent a l'augment del nivell del mar en les dècades i segles futurs", ha destacat Rignot. "Una estimació conservadora és que podrien passar diversos segles abans que tot el gel desemboqui al mar".
Tres factors analitzats
Tres grans línies d'evidència apunten a l'eventual desaparició de les glaceres: els canvis en les velocitats de flux, la quantitat de cada glacera que flota a l'aigua de mar i el pendent del terreny que estan fluint i la seva profunditat sota el nivell del mar. En un article a l'abril, el grup d'investigació de Rignot va estudiar les velocitats de flux cada vegada més grans d'aquestes glaceres els últims 40 anys. Aquest nou estudi analitza les altres dues línies d'evidència.Les glaceres flueixen cap a fora, de la terra cap al mar, amb les seves vores d'atac flotant a l'aigua de mar. El punt en una glacera que primer perd el contacte amb la terra es diu la línia de connexió a terra. Gairebé tot el desglaç de les glaceres es produeix a la part inferior de la glacera més enllà de la línia de connexió a terra, a la secció flotant d'aigua de mar.
Les glaceres de l'Antàrtida estudiades pel grup de Rignot s'han aprimat tant que ara estan flotant per sobre dels llocs on s'acostumaven a assentar fermament a la terra, i això significa que les seves línies de connexió a terra s'estan retirant cap a l'interior.
L'equip va utilitzar observacions de radar captades entre el 1992 i el 2011 pels satèl·lits europeus ERS-1 i 2 per traçar la retirada terra endins de les línies de connexió a terra. Els satèl·lits utilitzen una tècnica anomenada interferometria de radar, que permet als científics mesurar de manera molt precisa el moviment.
Augment de la temperatura
A mesura que les glaceres retrocedeixen, no es poden escapar de l'abast dels oceans, i l'aigua calenta provocarà que la fusió sigui encara més ràpida. "El col·lapse d'aquest sector de l'Antàrtida occidental sembla que és imparable", va dir. El fet que el desglaç s'estigui donant al mateix temps en un sector gran suggereix que va ser provocat per una causa comuna, com un augment en la quantitat de calor de l'oceà a sota de les seccions flotants de les glaceres.Sridhar Anandakrishnan, professor de geociències de la Universitat de Pennsilvània, ha subratllat per la seva banda que "el canvi que s'està registrant és enorme".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada