L’ALTA VELOCITAT / LA INVERSIÓ
La promesa electoral més cara
Les presses per dur l’AVE a Sants el 2007 van comprometre el servei de Rodalies
ALBERT SOLÉ Barcelona |
No corris que tinc pressa, diu la dita. El segon
semestre de l’any 2007 va ser una tortura per als veïns dels barris de
Bellvitge i el Gornal de l’Hospitalet del Llobregat i, en general, per a
tots els usuaris de Rodalies. Al fet d’aguantar soroll dia i nit, les
24 hores, s’hi van afegir més retards i talls al servei de Rodalies per
culpa de les obres de l’AVE. Ho van rematar les negligències en la
construcció, que van provocar una vintena d’esvorancs i la por que es
pogués repetir la desgràcia del Carmel, de només dos anys abans.
El president socialista del govern espanyol, José
Luis Rodríguez Zapatero, va prometre als catalans que l’AVE arribaria a
Barcelona abans d’acabar el 2007 -just abans de les eleccions de la seva
reelecció, el març del 2008-, i la data del 21 de desembre va passar de
ser una il·lusió a ser el forat on es van enterrar molts vots del
cinturó roig de Barcelona. Si Felipe González va prioritzar que el
primer AVE espanyol (1992) enllacés Madrid i Sevilla -la seva ciutat-,
una decisió difícilment justificable en termes de rendibilitat, Zapatero
volia ser el president que corregís aquesta anomalia.
Aquesta setmana s’ha sabut que el Tribunal de
Comptes espanyol està investigant per què les obres del tram de l’AVE
entre l’Hospitalet i la Torrassa -just abans d’arribar a l’estació de
Sants, i allà on es van produir els esvorancs- van costar 247 milions
d’euros, un 230% més del que estava pressupostat. El portaveu d’Adif -el
gestor d’infraestructures de Foment-, Iñaki Garay, ha atribuït aquest
sobrecost espectacular a les presses amb què es va construir aquest
tram, cosa que ha corroborat a l’ARA un tècnic que va viure de ben a
prop aquell episodi. “Les presses van provocar els incidents, i les
solucions d’emergència als problemes són la causa del sobrecost”,
explica.
Els esvorancs de la zona de Bellvitge els van
provocar les filtracions d’aigua per les juntures a les pantalles de
formigó que s’estaven posant al túnel. “Les juntes no eren les més
barates del mercat, però sí les més fàcils de col·locar. Per tant, es
guanyava temps, però el problema és que eren molt noves i els tècnics no
en tenien experiència”. El 20 d’octubre, per evitar més filtracions, la
constructora va cometre la negligència més gran, que va ser fer
injeccions de formigó per darrere d’aquestes pantalles, i a l’altura del
Gornal la pressió va provocar un forat al túnel dels Ferrocarrils de la
Generalitat -va caure terra sobre un tren que passava en aquell
moment-. I la situació va crear inestabilitat a les vies de Rodalies que
passen en superfície.
Aquest greu incident va provocar que es tallés el
servei de Rodalies durant una setmana, i el dels FGC durant un mes, i
l’avinguda Maria Cristina es va convertir en una gran estació
d’autobusos provisional. El servei de Rodalies, però, ja estava sent des
de principis d’any més deficient del que és habitual per culpa de les
obres, cosa que va portar el secretari d’estat d’Infraestructures de
Foment, Víctor Morlán, a instal·lar-se a principis d’agost a Barcelona i
formar un gabinet de crisi. Morlán no en va marxar fins a la
inauguració, el 20 de febrer del 2008.
L’andana de Bellvitge
L’incident del Gornal del 20 d’octubre
va fer que el president de la Generalitat en aquell moment, José
Montilla, digués que la data del 21 de desembre no havia de ser una
obligació si no es garantia la seguretat dels veïns. El gran esvoranc de
l’andana de l’estació de Bellvitge del 26 d’octubre -per sort no hi
havia ningú perquè el servei s’havia tallat sis dies abans-, va obligar a
aturar les obres i va ensorrar definitivament aquesta promesa. També va
provocar que Foment rescindís el contracte a la constructora
responsable, OHL, i l’hi donés a Sacyr. El tècnic consultat per l’ARA,
però, afirma que la culpa de les presses era d’uns altres: “Els tècnics
d’Adif, molt prepotents, eren els que imposaven el seu criteri per fer
acabar l’obra en la data promesa”. L’AVE va arribar a Sants a finals de
febrer, i després calia travessar tot Barcelona per sota. La polèmica
amb la protecció d’edificis històrics com la Pedrera i la Sagrada
Família va fer que Adif prengués mesures de protecció molt elevades.
“Costés el que costés, mentre l’obra no s’aturés”, assegura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada