Josefina Castellví, premi Català de l'Any 2013
L'oceanògrafa Josefina Castellví, precursora de la investigació antàrtica, guanya el Català de l'Any
Dona Kolors, que reinsereix exprostitutes, premi a la iniciativa solidària, i Frit Ravich, a l'empresarial
VÍCTOR VARGAS LLAMAS / Barcelona
Dimarts, 13 de maig del 2014 - 21.08 h
Banyada per un mar d’emocions. Inundada per la calidesa de l’auditori. Fosa davant el reconeixement de tot un poble. Així ha recollit el Premi al Català de l’Any 2013 Josefina Castellví, l’eminent microbiòloga i oceanògrafa, pionera en la investigació antàrtica –encara que no li agradi que se li digui així– i figura de referència en l’àrdua incorporació femenina a la ciència d’aquest país.
L’'ambaixadora del gel' ha tornat a demostrar aquesta nit, al Teatre Nacional de Catalunya, que no és una persona freda. Ni rastre de la influència glacial a què es va veure exposada des que el 1984 es va convertir en la primera espanyola que participava en una expedició científica a l’Antàrtida. Tampoc se li va glaçar el caràcter quan un lustre més tard es va convertir en la directora de la base Juan Carlos I, un període de cinc anys al capdavant d’un equip format íntegrament per homes, per investigar les condicions d’un entorn únic i semidesconegut. I això que per aquesta missió, reconeix, va haver de mostrar tanta fermesa i serenitat com competència. La mateixa tessitura que afronten les dones que assumeixen responsabilitats en un món d’homes. Amb la fermesa del glaç.
Castellví (Barcelona, 1935) no pot oblidar «el cant del gel i el soroll de les bombolles que exploten a l’aigua» que sentia a l’illa de Livingston. Experiències que va poder rememorar al traslladar-se novament a la base científica espanyola amb motiu del documental que va rodar Albert Solé sobre la seva figura. Unes sensacions que comprèn perfectament Antoni Ballester, el seu gran mentor, a qui va rellevar al capdvant del centre quan aquest va patir un ictus que el va afectar irreversiblement en la capacitat motora i de la parla. Complicitat forjada en anys i que es constata a l’acompanyar l’etern mestre en les seves passejades, i sent l’excepció que sap interpretar els seus missatges, inintel·ligibles per als altres.
La successora de l’oncòleg infantil Josep Sánchez de Toledo va ser la favorita del públic, i va superar així l’activista social Núria Gispert i els germans Joan, Josep i Jordi Roca, que van portar El Celler de Can Roca a ser escollit el millor restaurant del món. El president de la Generalitat ha tingut paraules per a tots ells abans que es revelés la guanyadora i els ha utilitzat d’exemple per explicar la realitat de Catalunya: «La solidaritat de Gispert, el talent de Castellví i la capacitat d’arribar alt dels Roca».
També el director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, ha reconegut la bona feina dels finalistes, en sintonia amb la de periodistes com Marc Marginedas, ja alliberat del seu segrest a Síria. I ha alertat de l’amenaça d’altres segrestos, el que intenten «els poders públics i privats» que tracten d’evitar la «independència i el compromís social» de la premsa.
Paraules que ha seguit un auditori del qual formaven part personalitats com els consellers d’Interior (Ramon Espadaler), Salut (Boi Ruiz) i Presidència (Francesc Homs); el dirigent del PSC Jaume Collboni, l’escriptora Empar Moliner i la periodista Xantal Llavina.
En el segon reconeixement de la nit, la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i Hernàndez han entregat el Premi Mercè Conesa a la Millor Iniciativa Solidària. L'han recollit Nieves de León Reyes i Danielle Pellikaan en representació de Dona Kolors, una marca de complements de moda que és tot un exemple de reinserció laboral, al donar feina i canviar les expectatives d’antigues prostitutes.
Banyada per un mar d’emocions. Inundada per la calidesa de l’auditori. Fosa davant el reconeixement de tot un poble. Així ha recollit el Premi al Català de l’Any 2013 Josefina Castellví, l’eminent microbiòloga i oceanògrafa, pionera en la investigació antàrtica –encara que no li agradi que se li digui així– i figura de referència en l’àrdua incorporació femenina a la ciència d’aquest país.
L’'ambaixadora del gel' ha tornat a demostrar aquesta nit, al Teatre Nacional de Catalunya, que no és una persona freda. Ni rastre de la influència glacial a què es va veure exposada des que el 1984 es va convertir en la primera espanyola que participava en una expedició científica a l’Antàrtida. Tampoc se li va glaçar el caràcter quan un lustre més tard es va convertir en la directora de la base Juan Carlos I, un període de cinc anys al capdavant d’un equip format íntegrament per homes, per investigar les condicions d’un entorn únic i semidesconegut. I això que per aquesta missió, reconeix, va haver de mostrar tanta fermesa i serenitat com competència. La mateixa tessitura que afronten les dones que assumeixen responsabilitats en un món d’homes. Amb la fermesa del glaç.
Castellví (Barcelona, 1935) no pot oblidar «el cant del gel i el soroll de les bombolles que exploten a l’aigua» que sentia a l’illa de Livingston. Experiències que va poder rememorar al traslladar-se novament a la base científica espanyola amb motiu del documental que va rodar Albert Solé sobre la seva figura. Unes sensacions que comprèn perfectament Antoni Ballester, el seu gran mentor, a qui va rellevar al capdvant del centre quan aquest va patir un ictus que el va afectar irreversiblement en la capacitat motora i de la parla. Complicitat forjada en anys i que es constata a l’acompanyar l’etern mestre en les seves passejades, i sent l’excepció que sap interpretar els seus missatges, inintel·ligibles per als altres.
RECONEIXEMENT
Aquesta nit ha passat al revés. Aquesta vegada ha estat Ballester qui ha entès més bé que ningú el discurs de la seva alumna predilecta. Solament el mestre podia sentir la imponent presència dels icebergs flotant entre les càlides paraules de Castellví després de recollir el guardó de mans del president, Artur Mas, i del president del Grup Zeta, Antonio Asensio Mosbah. Unes paraules en què ha recordat «les dificultats de les dones» per obrir-se pas en el món de la ciència i ha evocat, evidentment, la figura de Ballester. I s'ha acomiadat profundament agraïda: «Hi ha tanta gent anònima que m’ha demostrat el seu amor... No us puc donar res. Només us puc dir que sempre tindreu la meva estima».La successora de l’oncòleg infantil Josep Sánchez de Toledo va ser la favorita del públic, i va superar així l’activista social Núria Gispert i els germans Joan, Josep i Jordi Roca, que van portar El Celler de Can Roca a ser escollit el millor restaurant del món. El president de la Generalitat ha tingut paraules per a tots ells abans que es revelés la guanyadora i els ha utilitzat d’exemple per explicar la realitat de Catalunya: «La solidaritat de Gispert, el talent de Castellví i la capacitat d’arribar alt dels Roca».
També el director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, ha reconegut la bona feina dels finalistes, en sintonia amb la de periodistes com Marc Marginedas, ja alliberat del seu segrest a Síria. I ha alertat de l’amenaça d’altres segrestos, el que intenten «els poders públics i privats» que tracten d’evitar la «independència i el compromís social» de la premsa.
Paraules que ha seguit un auditori del qual formaven part personalitats com els consellers d’Interior (Ramon Espadaler), Salut (Boi Ruiz) i Presidència (Francesc Homs); el dirigent del PSC Jaume Collboni, l’escriptora Empar Moliner i la periodista Xantal Llavina.
MESTISSATGE MUSICAL
La gala, presentada per Lídia Heredia i Helena Garcia Melero, ha estat amenitzada pel contrast musical d’Antonio Orozco i Els Amics de les Arts, que amb les seves actuacions han donat pas a les diferents distincions. La primera , a la Millor Iniciativa Empresarial, per a Frit Ravich, la companyia d’aperitius que celebra mig segle de vida. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el director general del Grup Zeta, Conrado Carnal, han donat el guardó als directius Judith i Albert Viader.En el segon reconeixement de la nit, la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i Hernàndez han entregat el Premi Mercè Conesa a la Millor Iniciativa Solidària. L'han recollit Nieves de León Reyes i Danielle Pellikaan en representació de Dona Kolors, una marca de complements de moda que és tot un exemple de reinserció laboral, al donar feina i canviar les expectatives d’antigues prostitutes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada