UN SECTOR ECONÒMIC EN EVOLUCIÓ
BCN ofereix nous reclams per fer que més turistes repeteixin
En els programes de promoció potenciarà rutes en barris perifèrics, lluny de les zones saturades
La platja i l'oferta comercial escalen posicions entre el més valorat de la ciutat pel visitant
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
BARCELONA
Dimarts, 13 de maig del 2014
Que gairebé la meitat dels 7,57 milions de turistes oficials (allotjats en hotels) que van visitar Barcelona ja coneguessin prèviament la ciutat significa que la ciutat agrada, però també que s'ha d'abocar més llenya al foc perquè el viatger segueixi repetint. L'estratègia municipal incideix cada vegada més a llançar nous reclams d'una punta a l'altra de la ciutat, alhora que s'alleuja la saturació que viu especialment Ciutat Vella. Aquest any, Turisme de Barcelona promocionarà a l'estranger icones i rutes que van més enllà dels imprescindibles, tot i saber perfectament que cada vegada està guanyant més pes el turista vacacional (amb temps per a activitats), i que les platges i l'oferta comercial han pujat unes quantes posicions fins a alçar-se entre el més valorat pels viatgers del 2013.
El director de Turisme de Barcelona, Pere Duran, va explicar ahir que el creixent percentatge de turistes repetidors «està a l'espera que la ciutat li ofereixi més coses». Tot plegat, en el marc d'un any 2014 que promet ser «excepcional» en volum de viatgers, va avançar.
Com a primer pas per seduir els que ja coneixen l'urbs, el Bus Turístic (amb gairebé dos milions d'usuaris l'any passat) ja va introduir parades en districtes com Sarrià-Sant Gervasi o el carrer comercial de Creu Coberta, a Sants-Montjuïc, per descobrir-li al viatger nous barris. La descentralització va cobrar cos amb la mesura de govern del desembre passat, on es van apuntar els punts forts i les línies que es podien treballar des de cada districte, propulsades ahir amb la presentació de les dues primeres rutes oficials (a Horta-Guinardó i Sant Martí, vegeu pàgina següent). La següent empenta vindrà de la mà de les promocions de la ciutat que es faran a l'estranger aquest any. El pròxim mes hi haurà una important acció a Nova York, on es presentarà un catàleg de Barcelona, en el qual destacaran vuit icones i secrets de visita recomanada, entre els quals se n'inclouen ja cinc de «descentralitzats»: el mercat dels Encants, l'edifici Disseny Hub, la Casa Vicens i la torre Bellesguard, va assenyalar Duran.
El 2013, el 52,7% de turistes van arribar per primera vegada a la capital catalana, la resta repetien, gran part d'ells per tercera vegada o més. Fa dues dècades, el repetidor ja va ser molt majoritari, però eren temps en què Barcelona exercia sobretot com a destí de fires, congressos i negocis. Amb el boom vacacional la situació es va invertir. Ara el primer bàndol es nodreix sobretot de mercats emergents (des de la Xina fins a països de l'Est) que òbviament tenen com a prioritat els reclams del top 10 de la ciutat, que ahir va avançar aquest diari. Però el segon està integrat tant per visitants amb motius professionals com per simples turistes que arriben amb més freqüència gràcies a l'augment d'oferta de vols directes, i barats. I aquest grup és el que més interès té a obrir-se a la ciutat que es dibuixa més enllà de Ciutat Vella, l'Eixample i les rutes al parc Güell, la Sagrada Família i el Camp Nou, entre d'altres.
L'objectiu no és solament que el visitant es dispersi, sinó que una vegada s'allotja en hotels o apartaments allunyats del centre s'integri més en la vida d'aquests barris, va destacar Francina Vila, regidora d'Horta-Guinardó, un dels districtes que més afany ha posat per obrir-se ben aviat al turisme.
GRANS DIFERÈNCIES / En aquest sentit, l'Observatori Districtes 2013 ja constata les grans diferències de l'activitat econòmica vinculada a l'hostaleria i el turisme al llarg del territori. A Ciuta Vella, aquesta representa en percentatge de superfície el 18,8%, davant de l'irrisori 1,1% de Sant Andreu, el 2,2% d'Horta o el 3,26% de Nou Barris. Els albergs juvenils amb prou feines tenen presència fora del centre i de Sants i Gràcia, i de les 67.457 places hoteleres comptabilitzades l'any passat, només 286 són a Nou Barris, i 252 a Sant Andreu.
Més enllà d'introduir ganxos territorials per redistribuir visitants, el que no es pot negar és l'embranzida que viuen dos reclams en ple auge: platges i botigues. En el detallat informe estadístic 2013 que acaba d'editar Turisme de Barcelona, les primeres escalen set llocs fins a arribar al tercer en la llista del més valorat pel viatger. S'emporten un 8,75, molt a prop de l'oferta arquitectònica (9,21) i de la cultural (8,82). La comercial també arriba al lloc cinc (8,60), per sobre d'oci, hotels, restaurants i altres.
Que gairebé la meitat dels 7,57 milions de turistes oficials (allotjats en hotels) que van visitar Barcelona ja coneguessin prèviament la ciutat significa que la ciutat agrada, però també que s'ha d'abocar més llenya al foc perquè el viatger segueixi repetint. L'estratègia municipal incideix cada vegada més a llançar nous reclams d'una punta a l'altra de la ciutat, alhora que s'alleuja la saturació que viu especialment Ciutat Vella. Aquest any, Turisme de Barcelona promocionarà a l'estranger icones i rutes que van més enllà dels imprescindibles, tot i saber perfectament que cada vegada està guanyant més pes el turista vacacional (amb temps per a activitats), i que les platges i l'oferta comercial han pujat unes quantes posicions fins a alçar-se entre el més valorat pels viatgers del 2013.
El director de Turisme de Barcelona, Pere Duran, va explicar ahir que el creixent percentatge de turistes repetidors «està a l'espera que la ciutat li ofereixi més coses». Tot plegat, en el marc d'un any 2014 que promet ser «excepcional» en volum de viatgers, va avançar.
Com a primer pas per seduir els que ja coneixen l'urbs, el Bus Turístic (amb gairebé dos milions d'usuaris l'any passat) ja va introduir parades en districtes com Sarrià-Sant Gervasi o el carrer comercial de Creu Coberta, a Sants-Montjuïc, per descobrir-li al viatger nous barris. La descentralització va cobrar cos amb la mesura de govern del desembre passat, on es van apuntar els punts forts i les línies que es podien treballar des de cada districte, propulsades ahir amb la presentació de les dues primeres rutes oficials (a Horta-Guinardó i Sant Martí, vegeu pàgina següent). La següent empenta vindrà de la mà de les promocions de la ciutat que es faran a l'estranger aquest any. El pròxim mes hi haurà una important acció a Nova York, on es presentarà un catàleg de Barcelona, en el qual destacaran vuit icones i secrets de visita recomanada, entre els quals se n'inclouen ja cinc de «descentralitzats»: el mercat dels Encants, l'edifici Disseny Hub, la Casa Vicens i la torre Bellesguard, va assenyalar Duran.
El 2013, el 52,7% de turistes van arribar per primera vegada a la capital catalana, la resta repetien, gran part d'ells per tercera vegada o més. Fa dues dècades, el repetidor ja va ser molt majoritari, però eren temps en què Barcelona exercia sobretot com a destí de fires, congressos i negocis. Amb el boom vacacional la situació es va invertir. Ara el primer bàndol es nodreix sobretot de mercats emergents (des de la Xina fins a països de l'Est) que òbviament tenen com a prioritat els reclams del top 10 de la ciutat, que ahir va avançar aquest diari. Però el segon està integrat tant per visitants amb motius professionals com per simples turistes que arriben amb més freqüència gràcies a l'augment d'oferta de vols directes, i barats. I aquest grup és el que més interès té a obrir-se a la ciutat que es dibuixa més enllà de Ciutat Vella, l'Eixample i les rutes al parc Güell, la Sagrada Família i el Camp Nou, entre d'altres.
L'objectiu no és solament que el visitant es dispersi, sinó que una vegada s'allotja en hotels o apartaments allunyats del centre s'integri més en la vida d'aquests barris, va destacar Francina Vila, regidora d'Horta-Guinardó, un dels districtes que més afany ha posat per obrir-se ben aviat al turisme.
GRANS DIFERÈNCIES / En aquest sentit, l'Observatori Districtes 2013 ja constata les grans diferències de l'activitat econòmica vinculada a l'hostaleria i el turisme al llarg del territori. A Ciuta Vella, aquesta representa en percentatge de superfície el 18,8%, davant de l'irrisori 1,1% de Sant Andreu, el 2,2% d'Horta o el 3,26% de Nou Barris. Els albergs juvenils amb prou feines tenen presència fora del centre i de Sants i Gràcia, i de les 67.457 places hoteleres comptabilitzades l'any passat, només 286 són a Nou Barris, i 252 a Sant Andreu.
Més enllà d'introduir ganxos territorials per redistribuir visitants, el que no es pot negar és l'embranzida que viuen dos reclams en ple auge: platges i botigues. En el detallat informe estadístic 2013 que acaba d'editar Turisme de Barcelona, les primeres escalen set llocs fins a arribar al tercer en la llista del més valorat pel viatger. S'emporten un 8,75, molt a prop de l'oferta arquitectònica (9,21) i de la cultural (8,82). La comercial també arriba al lloc cinc (8,60), per sobre d'oci, hotels, restaurants i altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada