Rere la bastida de la Pedrera
La quarta rehabilitació en 100 anys a la façana de Gaudí acabarà al desembre i costarà 750.000 €
LAURA SERRA Barcelona |
Poques persones coneixen tan bé l’esquelet de la
Pedrera com l’arquitecte Francesc-Xavier Asarta. És l’única persona que
ha participat en les tres últimes rehabilitacions que s’hi han dut a
terme (el 1988-89, el 2001-2003 i l’actual). El pla director preveu una
intervenció cada decenni per garantir la conservació de la carcassa d’un
edifici únic. Conèixer l’estructura és essencial per no perdre temps, i
Asarta se sap els 2.600 m de façana de memòria, pedra a pedra.
Tanmateix, continua descobrint petites curiositats constructives en
l’obra d’Antoni Gaudí. “Sempre surten sorpreses i anècdotes”, confessa.
La Casa Milà es va aixecar entre el 1906 i el 1910
-tot i que es va firmar el final d’obra el 1912-. És un edifici de
planta lliure, sense parets de càrrega, sustentat en pilars. Una
estructura de forjat subjecta la façana, que es pot imaginar com una
cortina decorativa de pedra, la majoria de la qual procedeix de
Vilafranca del Penedès -la resta, un 10%, que és pedra de càrrega, ve
del Garraf.
L’elecció va ser “un capritx de l’arquitecte”,
apunta Asarta. I té els seus pros i contres: es tracta d’un material que
resisteix molt bé l’erosió, però en canvi és molt porós. Això genera el
principal problema de conservació: l’aigua de la pluja rellisca pel
mur, es filtra a l’interior, oxida el ferro, que augmenta 8 vegades de
mida i pressiona la pedra fins a fissurar-la. Aquesta patologia
s’agreuja perquè Gaudí, si bé va fer treballar els obrers seguint una
maqueta de guix, va retocar-ne les formes un cop van acabar, com si fos
un escultor, i en algunes parts del revestiment va deixar una amplada de
només 2 centímetres.
Les esquerdes són el que cal arreglar amb les
obres, que duraran pràcticament un any, fins al desembre -la meitat
estarà enllestida per la Mercè-. Han trobat 200 fissures. ¿Són moltes?
“No ens ha sorprès”, afirma l’arquitecte. També ho aprofitaran per
netejar la pedra ennegrida i impermeabilitzar els trenta balcons de la
casa per intentar allargar el temps de rehabilitació als quinze anys.
Una esquerda de la M de Maria
Ara s’està treballant al cim de la bastida, on ja s’havia començat a esquerdar la M de la inscripció mariana Ave gratia M plena Dominus tecum.
Els obrers han tret les lloses de pedra, han sorrejat la biga de ferro
per netejar-la i aplicar-hi antioxidant, la taparan amb morter de
reintegració i finalment s’hi col·locarà una pedra nova. Per mantenir la
uniformitat de color gris-blanc, les han anat a buscar a la pedrera
entre Avinyonet i Olèrdola d’on Gaudí, diu el boca-orella, devia treure
les originals. La rehabilitació és lenta. Només hi pot treballar un
equip tècnicament preparat: són 12 persones.
Un picapedrer treballa la textura del morter que hi
han tornat a col·locar a cops d’escarpa i martell, com havien fet fa un
segle. “Només reparem el que veiem. Quan descobrim una fissura, explorem
la patologia i el 90% de vegades al darrere hi ha el ferro”, explica
l’arquitecte. Si l’esquerda és petita, s’hi col·loca resina, si és gran
s’ha d’operar. En l’única intervenció que s’hi havia fet abans de l’era
Asarte, als anys 70, només es van grapar les fissures perquè no
caiguessin les pedres, i es va haver de desfer una dècada més tard. Avui
en dia, la càtedra de cristal·lografia de la Universitat de Barcelona
revisa tots els materials utilitzats per garantir-ne la durabilitat.
Gaudí manté el poder d’atracció
La immensa bastida que es va col·locar
al gener a la façana d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat,
que és Patrimoni de la Humanitat, va aixecar polseguera pels anuncis
comercials que la decoren -aquests dies, circumstancialment, no
n’hi ha cap-. Xavier Bas, subdirector de Fundació Catalunya-La Pedrera,
ho justifica: les obres tindran un cost de 750.000 euros, i els
anunciants en costejaran més del 50%. La resta corre a càrrec de la
Fundació, gestora d’un edifici que genera uns grans beneficis que
-defensen- reverteixen en projectes educatius, culturals i patrimonials.
Les cues de visitants continuen immutables -l’any passat l’edifici va
rebre 1,15 milions de visitants-. Les obres no han alterat el
funcionament de les visites guiades i per ara no se n’ha ressentit el
públic, però sí el lloguer d’espais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada