El Madrid enterra a un trist Barça

S'ha acabat. El Barça va somiar per uns instants amb ficar-se en una final que tenia perduda però Bale va acabar de fondre un equip perdut. Derrota dura en una final de la Copa del Rei que va ser blanca

Un dur glop per a un Barça enfonsat

FITXA TÈCNICA

Copa del Rei Final

FC Barcelona
1
Reial Madrid
2

ALINEACIONS

FC Barcelona Pinto; Alves, Bartra (Alexis, min. 87), Mascherano, Alba (Adriano, min. 46); Sergio Busquets, Xavi, Iniesta; Messi, Cesc (Pedro, min. 60) i Neymar.
Reial Madrid Casillas; Carvajal, Sergio Ramos, Pepe, Coentrao; Xabi Alonso, Modric; Isco (Casemiro, min. 88), Di María (Illarra, min. 87), Bale i Benzema (Varane, min. 90).

Àrbitre

Antonio Miguel Mateu Lahoz (valencià). Va mostrar targetes grogues a Neymar i Mascherano, per part del Barça ja Isco, Pepe i Xabi Alonso, per part del Reial Madrid.

Gols

0-1, min. 11, Di María. 1-1, min. 68, Bartra. 1-2, min. 85, Bale.

Incidències

Partit disputat a Mestalla, davant 55.000 espectadors.

Lluís Payarols | 2014.04.16 | 23:22 h.

SPORT

Els vuit dies compresos entre dimecres 9 i el dimecres 16 d'abril passaran a la història negra del Barça. En vuit dies, el conjunt blaugrana s'ha acomiadat de dos títols i pràcticament l'altre. Ha estat com si el realitzador d'aquesta Lliga, si és que existeix, ordenar fondre a negre a un conjunt que ni estava ni, desgraciadament, se li podia esperar. Hi va haver un indici d'alguna cosa semblant a l'esperança, però la realitat va caure com una llosa. Adéu a la Copa del Rei, guanyada a dreta llei pel rival de sempre, el Reial Madrid.
Amb Cristiano Ronaldo a la grada-vist el vist, tampoc és que fes molta falta-, els d'Ancelotti no van desaprofitar l'oportunitat de furgar en una ferida oberta, sense cirurgia possible, almenys sobre el paper. Ni tan sols la Copa del Rei va poder ser el cant del cigne d'un Barça en què han de canviar moltes coses. Moltíssimes. Mirar cap a un altre costat, com ha fet segons qui, seria indigne en aquests moments. Que prenguin nota els que han de prendre, per respecte als que van acompanyar a aquest equip a València i que van creure-si és que ja es pot creure-en ells.
LA PRIMERA, AL FRONT
De sortida, el Barça es va trobar amb l'escenari esperat. Un Reial Madrid intens i amb ganes de sorprendre. Va semblar que els del Tata Martino controlaven una situació que no els era desconeguda. Així van començar els dos Clàssics de la Lliga. Però només ho va semblar.
Després que Mateu Lahoz trigués només tres minuts en ensenyar una justa groga a Isco, després que Jordi Alba es deixés veure a l'àrea blanca sense fortuna i després que Bale desafiés, també sense sort, en dos contraatacs, va arribar el cop. Una altra vegada a la contra, amb Di María flirtejant amb el fora de joc quan va rebre la pilota d'Isco. Desconcert en la defensa del Barça, tret del 'Fideu' sota les cames d'Alba, toc insuficient de Pinto amb els dits i primer gol del partit.
La Final es complicava per a un Barça que començava a tocar com sap. El Reial Madrid, a favor de marcador, va tancar línies. Es tractava d'obrir la llauna però les idees escassejaven. Neymar i Messi no apareixien. Iniesta feia el que podia però en ocasions feia l'efecte d'estar sol en la immensitat de l'univers blaugrana. Tot costa amunt.
SENSE IDEES
A això s'afegien els problemes físics de Jordi Alba, qui va realitzar un sobreesforç durant els primers 45 minuts. Fins i tot va provar una rematada de cap a centrada d'Alves que va detenir sense problemes Casillas. Neymar, amb una groga que va veure conjuntament amb Pepe en una picabaralla, entrava poc en joc. A vegades amb certa por, com en una acció a quatre minuts del descans en què no va trobar un xut que sí va provar Messi, desviat.
Atacs de fogueig sense sentit. Mentrestant, els d'Ancelotti seguien a la seva, apel · lant a la velocitat de Isco, Bale o Benzema. Tampoc van abundar les ocasions davant Pinto, però el Madrid se sentia guanyador mentre el Barça se li acumulaven els dubtes, buscant un temps mort en forma de descans per refrescar unes idees que semblaven marcides.
Apel · lant a L'ESPERANÇA
Ja amb Adriano al lloc d'Alba, el Barça havia de sortir a mossegar, però la primera mossegada va estar a punt de donar-ho Bale en una nova galopada que va acabar amb xut a l'exterior de la xarxa. Era com si el Reial Madrid fos qui necessités el gol per empatar. Els del Tata seguien 'missing'.
Un lliure directe llunyà que Messi va enviar als núvols va ser l'únic guspira d'un Barça en què apareixien els nervis, en jugadors habitualment solvents com Sergio Busquets, regalant sengles pilotes a Bale i Benzema que els madridistes no van aprofitar.
Aquesta vegada Martino, no va trigar a fer els canvis. Pedro va entrar per un Cesc desaparegut a ¿combat? Es tractava de reaccionar i qui va donar el primer avís va ser un jugador menyspreat a la primera part de la temporada i que ara és el comodí del Tata : Marc Bartra. Xut sec del de Sant Jaume dels Domenys que obliga el immaculat Casillas a desviar a córner.
Pocs podien esperar, però aquest xut canviaria el signe del partit. Com també ho va fer la intervenció de Pinto en un xut de Benzema. Va ser poc abans que Mateu Lahoz anul · lés un gol a Bale per falta prèvia al porter blaugrana a la sortida d'un córner ... i que el següent atac acabés d'una manera inesperada.
APAREIX BARTRA ... I MÉS BALEARS
Sí El Barça que mai marca de córner, que els desaprofita tots ... però Xavi i Bartra van cremar l'estadística com si d'una Falla es tractés. El de Terrassa va posar la pilota i el central, d'un superb cop de cap, el va allotjar a l'esquadra de Casillas.
Per davant quedaven 22 minuts però el Barça semblava un altre. Començava a deixar-se veure cada vegada més en camp blanc, traspassant els dubtes als d'Ancelotti. Però el Reial Madrid seguia apel · lant a la velocitat dels seus contres, posant a prova Mascherano ia un Bartra que acusava el sobreesforç. Però aquest esperit, el de Marc, era el que necessitava l'equip del Tata per trobar-se.
Un avís de Modric des de casa amb un xut que va sortir llepant el pal porto el ui a la graderia blaugrana. Però la gosadia blaugrana tindria un final desesperant. Perquè després d'un altre atac fallat, Gareth Bale va voler demostrar per què va costar tants milions. Va iniciar una veloç carrera davant un Bartra que, minvat físicament, no podia aguantar la seva punta de velocitat. El gal · lès va arribar davant Pinto i no va perdonar.
Enmig del desànim i d'un carrusel de canvis va arribar un altre moment d'esperança per al Barça, quan Neymar va provar un xut amb la dreta i, amb Casillas superat, va trobar l'amarg obstacle el pal. Els de Martino van tenir l'empat i la sort no els va acompanyar.
Va ser l'epíleg a un partit en què el Barça va dormir massa, va semblar despertar i va acabar consumant el malson. Va ser una derrota dura. Toca passar pàgina, però no serà fàcil. El pal de Neymar va acabar en un pal difícil de digerir. Encara queda la Lliga, però, qui creu en aquest equip?