Vot independentista i comerç internacional
L'obertura de l'economia d'un país no implica un augment del vot independentista.
Toni Rodon |
El ja clàssic llibre d’Alberto Alesina i Enrico Spolaore ‘On the number and size of nations’ (en català aquí)
és conegut sobretot per la relació que estableix entre la mida dels
estats i el creixement econòmic. En un argument molt repetit a casa
nostra, Alesina i Spolaore mostren com, en un món sense proteccionisme i
barreres al comerç, les dimensions d’un estat no són importants pel seu
èxit econòmic. De fet, assenyalen que fins i tot hi ha una relació
inversa: és a dir, que els estats més petits acaben sent més eficients
en un món sense barreres.
La popularitat
d’aquest argument n’ha deixat un altre en segon pla i que relaciona la
integració econòmica amb l’augment dels moviments independentistes o
separatistes. La idea seria la següent: en un món en què s’eliminen les
barreres econòmiques (tarifàries i no tarifàries), la necessitat de les
nacions petites de pertànyer a estats grans disminueix. Les nacions
petites ja no ‘necessiten’ ser dins d’un estat gran per tal de disposar
d’un mercat ampli o de més recursos. El seu mercat és el món. Per tant,
disminueixen els incentius econòmics de quedar-se a l’estat matriu i
augmenten els de separar-se.
En un article recent a PSRM
la politòloga Dawn Brancati ha testat aquest argument... i l’ha
desmentit! Per exemple, vegeu la relació que hi ha entre el vot a
partits independentistes i les importacions i exportacions (s’ha exclòs
Espanya i Bòsnia-Herzegovina per tenir valors molt alts i distorsionar
la relació). Els gràfics mostren, de fet, una relació negativa (a més
obertura de l’economia, menys vot independentista), malgrat que la
relació no és estadísticament significativa. Per tant, els països més
oberts al món en termes econòmics no registren un percentatge més alt de
vot independentista.
L’autora no troba per tant evidències que reblin la relació entre
l’obertura econòmica i l’augment del vot independentista. De què depèn,
per tant? Tot i que no s’analitzi empíricament, Brancati insinua que la
resposta podria no trobar-se tant en allò que fan les “petites nacions”
amb voluntat d’independitzar-se, sinó en allò que fa l’Estat per
acomodar-les. Un argument que, a casa nostra, resulta d’allò més
familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada