D’AQUÍ, D’ALLÀ,
...D’ACULLÀ...
PER
VÍCTOR LLUELLES I CARDONA
08.04.14
.
RECORDANT
SUBIRACHS A CERVERA.
Mor a 87 anys l'escultor Josep Maria Subirachs.
Són prop de tres quarts de dotze del migdia del 8 d'abril del 2014, quan estic acabant un dels meus articles, un força actual, quan veig que la notícia que surt a TV3, dient que s'ha mor en Josep Maria Subirachs als seus 87 anys a causa d'una malaltia neurodegenerativa, i que va esdevenir ahir a dos quarts de deu de la nit. Sabem que Subirachs ha sigut i és un dels nostres principals escultors contemporis i que ha esdevingut universal, tant com a català i com artista, i que a part de la seva gran obra personal està repartida arreu de Catalunya i del món, encara que la seva gran fama, li ha vingut al darrere de l'any 1986 que fou elegit per la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, - a proposta de Jordi Bonet, que fou fins fa pocs anys l'Arquitecte- Director del Temple, i com diu ell: “Gràcies a l'obra que li vaig veure de la “Vingen del Camino” de Lleó“, que jo anant cap Astorga he vist, gaudit i ús aconsello - , a fer la part escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família i que va començar l'any 1987 i que si va dedicar fer durant més de vint anys i així ha esdevingut la seva obra magna i la més mediàtica.
És després d'això que canvio totalment de registre i em poso a fer una glosa d' aquest gran artista plàstic que vaig conèixer a Cervera a principis dels anys vuitanta , un artista que admirava, i que he seguit admirant i m'ha frapat el seu traspàs d'avui.
Mor a 87 anys l'escultor Josep Maria Subirachs.
Són prop de tres quarts de dotze del migdia del 8 d'abril del 2014, quan estic acabant un dels meus articles, un força actual, quan veig que la notícia que surt a TV3, dient que s'ha mor en Josep Maria Subirachs als seus 87 anys a causa d'una malaltia neurodegenerativa, i que va esdevenir ahir a dos quarts de deu de la nit. Sabem que Subirachs ha sigut i és un dels nostres principals escultors contemporis i que ha esdevingut universal, tant com a català i com artista, i que a part de la seva gran obra personal està repartida arreu de Catalunya i del món, encara que la seva gran fama, li ha vingut al darrere de l'any 1986 que fou elegit per la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, - a proposta de Jordi Bonet, que fou fins fa pocs anys l'Arquitecte- Director del Temple, i com diu ell: “Gràcies a l'obra que li vaig veure de la “Vingen del Camino” de Lleó“, que jo anant cap Astorga he vist, gaudit i ús aconsello - , a fer la part escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família i que va començar l'any 1987 i que si va dedicar fer durant més de vint anys i així ha esdevingut la seva obra magna i la més mediàtica.
És després d'això que canvio totalment de registre i em poso a fer una glosa d' aquest gran artista plàstic que vaig conèixer a Cervera a principis dels anys vuitanta , un artista que admirava, i que he seguit admirant i m'ha frapat el seu traspàs d'avui.
El Subirachs que vaig conèixer a
Cervera.
Permeteu-me explicar primerament quan vaig conèixer al Josep Maria Subirachs. Devia ser l'anys 1981 o 82 (...), quan Subirachs estava acabant la que jo, anomeno la seva obra cerverina - recordem que en aquesta època a Josep Maria Subirachs encara no se li havia fet l'encàrrec de la Façana de la Sagrada Família (1986), que va començar el 1987-, i la seva obra cerverina era i és, el Monument a la Generalitat de Catalunya, doncs recordem que a Cervera i no gaire lluny de la ubicació de l'esmentat monument, fou quan el 1359, el rei Pere el Cerimoniós va convocar les Corts Catalanes a Cervera i així s'inicià la Generalitat de Catalunya. Aquest Monument a la Generalitat obra de Subirachs està format per quatre columnes coniques de base quadrada i que representen les quatre barres de la senyera, unes columnes que s'aixequen representant la recuperació de la Generalitat i a la vegada de Catalunya. En alguna d'aquestes columnes l'escultor hi va gravar molts fets de la història nacional catalana.
Permeteu-me explicar primerament quan vaig conèixer al Josep Maria Subirachs. Devia ser l'anys 1981 o 82 (...), quan Subirachs estava acabant la que jo, anomeno la seva obra cerverina - recordem que en aquesta època a Josep Maria Subirachs encara no se li havia fet l'encàrrec de la Façana de la Sagrada Família (1986), que va començar el 1987-, i la seva obra cerverina era i és, el Monument a la Generalitat de Catalunya, doncs recordem que a Cervera i no gaire lluny de la ubicació de l'esmentat monument, fou quan el 1359, el rei Pere el Cerimoniós va convocar les Corts Catalanes a Cervera i així s'inicià la Generalitat de Catalunya. Aquest Monument a la Generalitat obra de Subirachs està format per quatre columnes coniques de base quadrada i que representen les quatre barres de la senyera, unes columnes que s'aixequen representant la recuperació de la Generalitat i a la vegada de Catalunya. En alguna d'aquestes columnes l'escultor hi va gravar molts fets de la història nacional catalana.
Conversa als peus del Monument.
Doncs si, al peu d'aquest Monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera vaig l'honor de conèixer a Josep Maria Subirachs i tenir-hi una llarga conversa, vàrem parlar de la seva obra en general, del Monument, i de tutti quanti referent a l'art, i allí férem una certa amistat, i coincidirem l'any 1982 el mateix dia de la inauguració oficial del Monument, amb l'assistència del president de la Generalitat Jordi Pujol i que coincidia a la meitat justa de la seva primera legislatura.
Anys després ens vam trobar a Barcelona en una de les seves exposicions, recordo que era d'obra petita i seriada, ens saludarem i parlarem una estona, entre altres coses de Cervera i del seu Monument..., en aquella època em va regalar un dels seus catàlegs -llibre, i me'l dedica amb referències a la trobada cerverina, – tristament un catàleg que he perdut, per allò de cada bugada es perd un llençol- , recordo que parlarem del Monument i de la seva ubicació que ambdós coincidirem que s'hagués tingut de posar en un lloc més adient, on no si tingués d'anar ex profès i fes més patxoca.
Coincidirem d'altres vegades però això ja és una història.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada