JOAN VALL I CLARA PERIODISTA I CONSELLER DELEGAT DEL GRUP EL PUNT AVUI
“El Punt Avui serà una televisió independent i independentista”
“Hem volgut dir als lectors que en aquesta televisió viuran les mateixes emocions que viuen amb el nostre diari”
“Nosaltres hem d'invertir en la diferència, en l'honestedat i en la independència”
“El nostre grup de comunicació és lliure de tenir la seva opinió. I som de l'opinió que tenim dret a fer una consulta i a un estat propi”
Joan Vall i Clara, conseller delegat del Grup El Punt Avui Foto: ANDREU PUIG.
Notícies relacionades
Canals relacionats
El cor del nostre grup és el periodisme, i el periodisme serà més imprescindible que mai en el futur
Joan Vall, nascut a Calonge (Baix Empordà) el 1958, es va vincular a
la redacció del Punt Diari des de la seva fundació, l'any 1979. Va
accedir a la direcció el 1989, i a la direcció general el 1992. El 2011
va ser nomenat conseller delegat.
No van concursar mai per les televisions locals i ara arrenden set llicències...
És
cert, El Punt va ser l'única publicació local d'una certa dimensió que
no va entrar en el món de la televisió local... i ens sembla que va ser
un encert estratègic. Una raó era que el mapa que es va plantejar
comportava una parcel·lació excessiva i no hi havia massa crítica
suficient per crear un mercat. És clar que la crisi encara ho va
complicar més, però el mal ja hi era en origen, era en la planificació.
Ara n'arrendem set perquè pràcticament ens donen una cobertura nacional,
ja que arribarem al 80% de la població, i pensem que això combinat amb
el paper i el web és perfectament sostenible.
I el nom de la cadena? No sembla que s'hi hagin trencat gaire el cap agafant el del diari.
L'hem
triat com una qüestió de principis, sí. Entre el món del paper i el món
de l'audiovisual no és l'aposta més comuna. La majoria de grups de
comunicació treballen amb marques diferents el paper, la televisió i la
ràdio; i sovint les seves línies editorials són diferents o, si més no,
compensatòries. Als nostres lectors volem deixar-los clar que a la
nostra televisió hi trobaran el mateix aixopluc, el mateix abric, el
mateix far que troben en el nostre diari. Tenim milers de subscriptors
que fa més de 30 anys que ho són i hem volgut dir-los dues coses: que en
aquesta televisió viuran les mateixes emocions que viuen amb el nostre
diari, i que aquesta televisió l'hem pogut fer gràcies a ells. Quan a
finals del 2009 El Punt va comprar l'Avui, molts van predir que hauríem
de decidir-nos per una de les dues capçaleres, però nosaltres vam optar
per la suma per raons històriques i per respectar el sentiment de
pertinença que generava cada marca, que en tots dos casos era molt
potent. Ara tots donem marca a una televisió.
El
passat dia 6 van rellançar L'Esportiu, ara inauguren una televisió i
avui l'edició nacional del diari amplia paginació amb informació local.
L'ortodòxia no diu que la crisi fa retallar?
Segurament
ho diu, sí. I nosaltres ho hem hagut de fer. I ha generat sacrificis
molt complexos i dolorosos. Però l'entrada d'un nou accionista
majoritari, ara fa dos anys, va significar un punt d'inflexió. La
família Vidal Juventench ha finançat el deute i hem portat l'explotació
una altra vegada als números blaus. Retallar ara no serveix de res si
creus en el periodisme, i nosaltres hi creiem. Arriba un moment que les
retallades són a compte del producte, a compte del servei als lectors.
La festa en què vivia el sector de la comunicació s'ha acabat. No es pot
viure sempre de festa. Hi ha una gran caiguda de la publicitat, és
cert, i sembla que hi ha molts ciutadans que no estan disposats a pagar
per informar-se, també és cert. Però això no obliga a retallar d'allà on
no es pot. Això obliga a repensar el model de negoci, i això és el que
estem fent. El cor del nostre grup és el periodisme, i el periodisme
serà més imprescindible que mai en el futur. Nosaltres hem d'invertir en
la diferència, en l'honestedat i en la independència.
Així és com serà El Punt Avui Televisió?
Ho
provarem amb totes les nostres forces, sí. La construirem a poc a poc,
per adequar les despeses als ingressos i reforçarem la línia editorial
d'una empresa que porta el compromís amb la nació injectat a les venes.
No és per casualitat que som els editors de Presència, una revista que
el ministre Fraga Iribarne ja tancava als anys seixanta. No va ser per
casualitat que el 1992 organitzéssim el primer concert Catalunya vol viure llibertat
quan el jutge Garzón va detenir dotzenes d'independentistes. No va ser
per casualitat que compréssim l'Avui, als grups Godó, Planeta i ICF,
després que en cinc anys hi havien perdut 32 milions de euros. I no és
casualitat que siguem els editors de l'únic diari esportiu en català.
Portem el periodisme i el compromís amb la nació a les venes i, d'acord
amb els nostres ingressos, construirem una televisió compromesa amb el
periodisme, és a dir amb la diferència, l'honestedat i la independència i
compromesa amb la nació.
No sé si juga amb les paraules. Hem dibuixat una televisió independent o una televisió independentista?
No
hi jugo, no. Són les paraules que són màgiques, com ens expliquen a
l'escola de petits. I en aquest cas la màgia de les paraules està en el
fet que no són antitètiques. No s'ha de confondre independència amb
neutralitat. Farem una televisió independent i independentista. La
independència informativa la resumeix un diari suec a la seva capçalera:
“Els fets són sagrats. Les opinions, lliures.” També aquest grup de
comunicació és lliure de tenir la seva opinió. I som de l'opinió que
tenim dret a fer una consulta, a un estat propi i que la independència
d'Espanya és el millor estatus polític en què desenvolupar allò a què
aspirem: una Catalunya en què es pugui viure amb llibertat i amb
dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada