09/04/2014
Homenatge a J.M. Subirachs
Subirachs, que va traspassar ahir, va ser un dels creadors de referència de l’art català de la segona meitat del segle XX
Artista polifacètic i català universal, Josep M.Subirachs
(Barcelona, 1927-2014) va morir ahir als 87 anys. Amb aquestes línies,
volem retre un sentit homenatge a un creador que es va lliurar a l’art i
a la cultura del seu país.
Format en la tradició del noucentisme, ha estat un dels creadors de referència de l’art català de la segona meitat del segle XX. No només pel faraònic projecte de la façana de la Passió de la Sagrada Família, sinó també perquè és un dels creadors catalans que més escultures públiques i privades ha realitzat en las darreres dècades. Ja a l’inici de la seva trajectòria, Subirachs va aconseguir materialitzar una escultura diferent de la convencional que es feia aleshores al nostre país.
Són moltes les persones que actualment identifiquen Subirachs com l’autor d’aquesta intervenció escultòrica, però obliden la seva altra obra. Ja sia per la magnitud, per la originalitat o per les apassionades polèmiques que ha suscitat, la intervenció escultòrica en el temple català ha eclipsat la resta de la seva producció, emmascarant la incidència de les innovadores aportacions a la història de l’art català del segle XX. La seva obra, caracteritzada pel rigor formal i per un alt domini de la tècnica, s’ha desplegat en direccions ben diverses: des dels dibuixos i gravats, passant pels formats escultòrics, fins a les intervencions públiques. El seu treball s’ha mogut entre la monumentalitat arquitectònica i l’objecte preciosista, entre el Renaixement i el Barroc, entre l’escultura i la pintura, entre la modernitat i la tradició, entre la figuració i l’abstracció… una tensió entre pols oposats que equilibra una personalitat desbordant i creativa. És per això que ha imposat un nou concepte d’escultura a Catalunya, posseïdor d’un alt domini de la tècnica i d’una escrupolositat formal.
A més d’una notable projecció internacional, amb innombrables exposicions individuals, reiterades participacions en mostres col·lectives i obres emplaçades en ciutats i museus d’arreu del món, és especialment destacable la presència de la producció de Subirachs arreu de Catalunya amb obres monumentals carregades de simbologia nacionalista: porta de bronze que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell (Barcelona, 1975), monument a Ramon Llull (Montserrat, 1977), altar i relleu de la porta de la capella del Santíssim (Montserrat, 1978), monument al redreçament de la Generalitat de Catalunya (Cervera, 1982), monument a Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1983), monument a Pau Casals (Sant Salvador del Vendrell, 1984), monument a Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1986), monument al Mil·lenari de Catalunya (Tarragona, 1990), monument a Francesc Macià (Barcelona, 1991).També, el seu llegat inclou 'Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, el monument a Narcís Monturiol o la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Subirachs va ser reconegut com a Cavaller de l'Ordre de les arts i les lletres de França, amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona. També va rebre la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria, la Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.
Format en la tradició del noucentisme, ha estat un dels creadors de referència de l’art català de la segona meitat del segle XX. No només pel faraònic projecte de la façana de la Passió de la Sagrada Família, sinó també perquè és un dels creadors catalans que més escultures públiques i privades ha realitzat en las darreres dècades. Ja a l’inici de la seva trajectòria, Subirachs va aconseguir materialitzar una escultura diferent de la convencional que es feia aleshores al nostre país.
Són moltes les persones que actualment identifiquen Subirachs com l’autor d’aquesta intervenció escultòrica, però obliden la seva altra obra. Ja sia per la magnitud, per la originalitat o per les apassionades polèmiques que ha suscitat, la intervenció escultòrica en el temple català ha eclipsat la resta de la seva producció, emmascarant la incidència de les innovadores aportacions a la història de l’art català del segle XX. La seva obra, caracteritzada pel rigor formal i per un alt domini de la tècnica, s’ha desplegat en direccions ben diverses: des dels dibuixos i gravats, passant pels formats escultòrics, fins a les intervencions públiques. El seu treball s’ha mogut entre la monumentalitat arquitectònica i l’objecte preciosista, entre el Renaixement i el Barroc, entre l’escultura i la pintura, entre la modernitat i la tradició, entre la figuració i l’abstracció… una tensió entre pols oposats que equilibra una personalitat desbordant i creativa. És per això que ha imposat un nou concepte d’escultura a Catalunya, posseïdor d’un alt domini de la tècnica i d’una escrupolositat formal.
A més d’una notable projecció internacional, amb innombrables exposicions individuals, reiterades participacions en mostres col·lectives i obres emplaçades en ciutats i museus d’arreu del món, és especialment destacable la presència de la producció de Subirachs arreu de Catalunya amb obres monumentals carregades de simbologia nacionalista: porta de bronze que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell (Barcelona, 1975), monument a Ramon Llull (Montserrat, 1977), altar i relleu de la porta de la capella del Santíssim (Montserrat, 1978), monument al redreçament de la Generalitat de Catalunya (Cervera, 1982), monument a Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1983), monument a Pau Casals (Sant Salvador del Vendrell, 1984), monument a Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1986), monument al Mil·lenari de Catalunya (Tarragona, 1990), monument a Francesc Macià (Barcelona, 1991).També, el seu llegat inclou 'Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, el monument a Narcís Monturiol o la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Subirachs va ser reconegut com a Cavaller de l'Ordre de les arts i les lletres de França, amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona. També va rebre la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria, la Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.
Josep Maria Subirachs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada