L'EXPOSICIÓ DEL TRICENTENARI
Redescobrint Viladomat
L'efemèride del 1714 recupera el gran pintor de l'època amb l'edició d'un ampli catàleg i una antològica
La mostra, amb seu a Girona, Lleida, Mataró i Barcelona, exhibirà molta obra inèdita de l'artista barroc
Edició Impresa
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA
BARCELONA
Diumenge, 4 de maig del 2014
Va ser l'artista més rellevant del seu temps. En dóna fe el taller preparat per assumir grans encàrrecs que dirigia i la seva obra repartida per tota la geografia catalana. Va ser admirat dins i fora del país. Tenim els documents que acrediten que va estar a punt de pintar la Santa Capella de Saragossa. Després de la seva mort va ser valorat: la Real Acadèmia de San Fernando el va reconèixer com a precursor del dibuix; i mitificat per les paraules del, llavors, considerat príncep dels pintors europeus Anton Rafael Mengs: «Va ser el millor pintor que va tenir Espanya en el seu temps». La reivindicació del personatge va arribar al segle XIX quan a l'època de la Renaixença se'l va veure com la figura que feia de pont amb la tradició medieval. I finalment va sucumbir a l'oblit. La guerra civil va canviar el paisatge català: més del 80% de les esglésies del país van ser pastura de les flames. I amb aquests edificis va desaparèixer l'art dels segles XVII i XVIII i l'interès per Antoni Viladomat (1678-1755).
Ara, al segle XXI, arriba una nova oportunitat per al gran pintor del barroc català, amb carrer a l'Eixample barceloní i retrat a la Galeria de Catalans Il·lustres. El Tricentenari l'ha escollit com el seu artista de capçalera: «En el context de la guerra de successió, a la primera meitat del segle XVIII, si hi va haver una figura que realment va destacar i va acaparar tot el mercat va ser Viladomat, i ho va fer amb una pintura i un llenguatge molt potents», apunta Francesc Miralpeix, historiador que, després d'anys d'estudi i investigació, ha posat en ordre la biografia i l'obra del pintor, fins ara molt estereotipada i mitificada pels elogis de Mengs.
El resultat és la celebració de la primera exposició antològica -a partir del dia 10 de maig- dedicada a Antoni de Viladomat; una mostra repartida en cinc exposicions i quatre seus -Girona, Lleida, Mataró i Barcelona- que exhibirà moltes obres mai vistes, una vintena de les quals són inèdites, i que comissaria el mateix Miralpeix. A més a més de la publicació del primer catàleg raonat de l'artista, també a càrrec de l'historiador, amb un centenar de peces descobertes (se'ns desconeixia l'existència o estaven mal atribuïdes); o redescobertes (es donaven per perdudes). Entre aquestes últimes hi ha dues troballes importants: l'autoretrat del pintor, el primer conegut de la pintura catalana i que es podrà veure a l'exposició del Museu d'Art de Girona 'L'home, l'artista, l'obra'; i quatre de les vuit teles conservades del cicle de 'La vida de Sant Bru' pintat per a la cartoixa de Montalegre i que l'espoli napoleònic va portar fins a una església de París.
FAMA I PRESTIGI / Les peces dedicades al fundador dels cartoixans són, juntament amb el conjunt de pintures dedicades a la vida de Sant Francesc de l'antic convent franciscà de Barcelona i el de la Capella dels Dolors de Mataró, les obres més importants de Viladomat. Sis de les 20 dedicades al franciscà, les que li van donar fama i prestigi, es veuran al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, en la mostra 'El relat pintat', que acollirà les obres de gran format i aquelles que expliquen històries, sobretot, religioses. A més a més d'un quadre inèdit trobat recentment: 'Santa Quitèria Màrtir', que té com a particularitat que mostra un perfil de Lleida al segle XVIII.
El conjunt Dels Dolors, un dels pocs espais barrocs conservats, és un altre dels epicentres de l'antològica, amb l'afegit que aquí es podran veure les obres 'in situ' i que l'espai és protagonista d'una de les novetats que aporta Miralpeix. L'historiador retira a Viladomat l'autoria dels frescos del sostre de la Sala de Juntes per atorgar-la a Joan Gallart, un artista que va començar la decoració del recinte. La seva mort, el 1714, li va impedir acabar-la. Malgrat perdre una atribució, a la capital del Maresme, a 'Redescobertes', una segona mostra, amb seu al Museu de Mataró, exhibirà la majoria d'obres inèdites de Viladomat. Hi seran, entre altres, 'Sant Ignasi escrivint a la Santa Cova de Manresa amb Montserrat al fons', 'Santa Maria egipcíaca al desert' i 'Santa Maria Magdalena penitent', tres pintures desconegudes fins ara i que són de la primera època de Viladomat, un període del qual amb prou feines es conserven obres.
Però aquest gran pintor del segle XVIII no només es va dedicar a la pintura religiosa, també va ser un precursor del dibuix. La seva producció sobre paper s'exposarà a la mostra de Barcelona, al MNAC. I va fer bodegons, vistes, retrats, escenes de gènere i al·legories que lluiran en l'exposició més gran de les cinc programades, la de Girona, que recollirà tota la seva trajectòria. Són teles que responen al gust de la seva clientela, les elits vencedores de la contesa del 1714. ¿Vol dir això que Viladomat era proborbònic? «No hi ha cap document clar que assenyali Viladomat en aquest sentit, ni cap element que permeti dir que en coneixem la ideologia, sí que sabem que abans de la guerra va pintar dos retrats dels arxiducs», diu Miralpeix. De fet, no hi ha notícies seves entre el 1713 i el 1715, l'únic que sembla clar és que es va salvar de La Coronela ja que Viladomat mai va ser mestre agremiat: «Tenia una concepció més liberal i moderna de l'art de la pintura» que els seus coetanis. Era un artista en el sentit modern.
Va ser l'artista més rellevant del seu temps. En dóna fe el taller preparat per assumir grans encàrrecs que dirigia i la seva obra repartida per tota la geografia catalana. Va ser admirat dins i fora del país. Tenim els documents que acrediten que va estar a punt de pintar la Santa Capella de Saragossa. Després de la seva mort va ser valorat: la Real Acadèmia de San Fernando el va reconèixer com a precursor del dibuix; i mitificat per les paraules del, llavors, considerat príncep dels pintors europeus Anton Rafael Mengs: «Va ser el millor pintor que va tenir Espanya en el seu temps». La reivindicació del personatge va arribar al segle XIX quan a l'època de la Renaixença se'l va veure com la figura que feia de pont amb la tradició medieval. I finalment va sucumbir a l'oblit. La guerra civil va canviar el paisatge català: més del 80% de les esglésies del país van ser pastura de les flames. I amb aquests edificis va desaparèixer l'art dels segles XVII i XVIII i l'interès per Antoni Viladomat (1678-1755).
Ara, al segle XXI, arriba una nova oportunitat per al gran pintor del barroc català, amb carrer a l'Eixample barceloní i retrat a la Galeria de Catalans Il·lustres. El Tricentenari l'ha escollit com el seu artista de capçalera: «En el context de la guerra de successió, a la primera meitat del segle XVIII, si hi va haver una figura que realment va destacar i va acaparar tot el mercat va ser Viladomat, i ho va fer amb una pintura i un llenguatge molt potents», apunta Francesc Miralpeix, historiador que, després d'anys d'estudi i investigació, ha posat en ordre la biografia i l'obra del pintor, fins ara molt estereotipada i mitificada pels elogis de Mengs.
El resultat és la celebració de la primera exposició antològica -a partir del dia 10 de maig- dedicada a Antoni de Viladomat; una mostra repartida en cinc exposicions i quatre seus -Girona, Lleida, Mataró i Barcelona- que exhibirà moltes obres mai vistes, una vintena de les quals són inèdites, i que comissaria el mateix Miralpeix. A més a més de la publicació del primer catàleg raonat de l'artista, també a càrrec de l'historiador, amb un centenar de peces descobertes (se'ns desconeixia l'existència o estaven mal atribuïdes); o redescobertes (es donaven per perdudes). Entre aquestes últimes hi ha dues troballes importants: l'autoretrat del pintor, el primer conegut de la pintura catalana i que es podrà veure a l'exposició del Museu d'Art de Girona 'L'home, l'artista, l'obra'; i quatre de les vuit teles conservades del cicle de 'La vida de Sant Bru' pintat per a la cartoixa de Montalegre i que l'espoli napoleònic va portar fins a una església de París.
FAMA I PRESTIGI / Les peces dedicades al fundador dels cartoixans són, juntament amb el conjunt de pintures dedicades a la vida de Sant Francesc de l'antic convent franciscà de Barcelona i el de la Capella dels Dolors de Mataró, les obres més importants de Viladomat. Sis de les 20 dedicades al franciscà, les que li van donar fama i prestigi, es veuran al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, en la mostra 'El relat pintat', que acollirà les obres de gran format i aquelles que expliquen històries, sobretot, religioses. A més a més d'un quadre inèdit trobat recentment: 'Santa Quitèria Màrtir', que té com a particularitat que mostra un perfil de Lleida al segle XVIII.
El conjunt Dels Dolors, un dels pocs espais barrocs conservats, és un altre dels epicentres de l'antològica, amb l'afegit que aquí es podran veure les obres 'in situ' i que l'espai és protagonista d'una de les novetats que aporta Miralpeix. L'historiador retira a Viladomat l'autoria dels frescos del sostre de la Sala de Juntes per atorgar-la a Joan Gallart, un artista que va començar la decoració del recinte. La seva mort, el 1714, li va impedir acabar-la. Malgrat perdre una atribució, a la capital del Maresme, a 'Redescobertes', una segona mostra, amb seu al Museu de Mataró, exhibirà la majoria d'obres inèdites de Viladomat. Hi seran, entre altres, 'Sant Ignasi escrivint a la Santa Cova de Manresa amb Montserrat al fons', 'Santa Maria egipcíaca al desert' i 'Santa Maria Magdalena penitent', tres pintures desconegudes fins ara i que són de la primera època de Viladomat, un període del qual amb prou feines es conserven obres.
Però aquest gran pintor del segle XVIII no només es va dedicar a la pintura religiosa, també va ser un precursor del dibuix. La seva producció sobre paper s'exposarà a la mostra de Barcelona, al MNAC. I va fer bodegons, vistes, retrats, escenes de gènere i al·legories que lluiran en l'exposició més gran de les cinc programades, la de Girona, que recollirà tota la seva trajectòria. Són teles que responen al gust de la seva clientela, les elits vencedores de la contesa del 1714. ¿Vol dir això que Viladomat era proborbònic? «No hi ha cap document clar que assenyali Viladomat en aquest sentit, ni cap element que permeti dir que en coneixem la ideologia, sí que sabem que abans de la guerra va pintar dos retrats dels arxiducs», diu Miralpeix. De fet, no hi ha notícies seves entre el 1713 i el 1715, l'únic que sembla clar és que es va salvar de La Coronela ja que Viladomat mai va ser mestre agremiat: «Tenia una concepció més liberal i moderna de l'art de la pintura» que els seus coetanis. Era un artista en el sentit modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada