Autor/s: Roger Cassany
Els detalls de l'esborrany de constitució catalana, per Santiago Vidal
Entrevista al jutge de l'Audiència de
Barcelona · Un grup d'experts prepara un document constitucional que
serveixi de base per al nou estat català
VilawebEl diari El Mundo
publicava
diumenge una informació sobre allò que anomenava 'la constitució
secreta de Catalunya per al 2014', un esborrany de constitució per a un
nou estat català que un grup de deu experts prepara des de fa mesos. El
jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que forma part
d'aquest grup,
va confirmar
ahir l'existència del document, encara inacabat. Però en aquesta
entrevista matisa una part de la informació publicada per El Mundo i
l'amplia. Dóna detalls concrets d'alguns dels articles d'aquest document
que, hi insisteix, no és el resultat de cap encàrrec oficial: ni de cap
institució ni de cap partit. Això sí, explica que parteix del
suggeriment d'un grup de diputats de partits diversos. Avisa d'entrada
que no pot explicar tota la informació, per prudència i per rigor
professional, però sí que parla de lleis hipotecàries i de limitació de
mandats, per exemple. També preveu que no hi hagi tribunal
constitucional, sinó una sala del poder judicial centrada en les
garanties constitucionals, formada per membres elegits pels ciutadans...
I remarca que el nou text 'no té res a veure amb la constitució
espanyola'.
—
Aquesta constitució ha estat un encàrrec d'algú?
—No, no és cap encàrrec, ni de la Generalitat ni del parlament. Ni de
cap partit polític en concret. Ho dic perquè el periodista d'El Mundo
que va publicar la informació deixava entendre que era un encàrrec de
CiU i d'Esquerra, i això no és cert. No hi ha hagut cap encàrrec oficial
de ningú. Ara, no ha estat només una iniciativa pròpia, de deu
eixelebrats. Alguns diputats dels partits polítics sobiranistes, el mes
de gener passat ens van fer aquest suggeriment. És a dir, que féssim un
primer document per a ajudar-los com a experts, un primer esborrany o
document de base de la hipotètica futura carta magna de la república
catalana.
—
Qui el formeu, aquest grup?
—Som un grup de jutges, professors de dret constitucional i també un
parell d'advocats especialistes en aquesta matèria. Els noms no us els
puc dir. I, de fet, això no és significatiu. Ja se sabran quan fem
públic el document.
—
Quan serà, això? —A
final d'any, després de la consulta. De fet, segon el resultat de la
consulta, que determinarà en bona part el nou estatus de Catalunya, hi
ha articles que poden canviar. Ara en tenim uns seixanta d'escrits. I
volem, si pot ser, que no n'hi hagi més de cent.
—
Una constitució curta…
—Efectivament, una de les coses que vam tenir molt clares des del
principi és que calia inspirar-se en les constitucions nòrdiques i una
mica en la dels Estats Units. Què vol dir això? Que sigui una declaració
de principis reals i que tingui pocs articles, si pot ser no més de
cent. Penseu que la constitució espanyola en té 169, cadascun amb
subapartats, i a més té disposicions addicionals, que actuen com
articles. Nosaltres volem fer a tot estirar un centenar d'articles,
curts, amb un sol text o apartat cadascun, de tres línies clares i
concises. A més, volem que puguin tenir una interpretació evolutiva. No
poden ser textos tancats. El principal problema d'algunes constitucions,
com l'espanyola, és que amb l'excusa de la protecció jurídica no es
poden canviar per adaptar-se als temps. Com més paraules tingui un
article, més difícil és després d'adaptar-lo a la realitat social dels
temps canviants. Per tant, cal ser concisos, clars i amb poques
paraules.
—
Quines seran les principals diferències respecte de la constitució espanyola? —No hi tindrà res a veure. Serà molt diferent, això sí que t'ho puc avançar. No s'hi assemblarà de res.
—
Quines són les principals coses que cal canviar?
—N'hi ha moltes, però miro de dir-te'n tres. És a dir, dels disset
capítols que tindrà, te'n destaco tres, que no tenen res a veure amb la
constitució espanyola, tot i que de diferències amb la constitució
espanyola n'hi ha moltes més. La primera és la claredat del capítol
primer. Aquest capítol és el que en totes les constitucions dels estats
democràtics és dedicat als drets fonamentals. L'esborrany de constitució
que proposem és especialment clar i concís en aquest àmbit. Res de
definicions llargues ni enrevessades.
—
Per exemple?
—Començant per quina ha de ser la configuració jurídico-política del
nou estat. En aquest cas sí que puc dir que en aquest esborrany optem
per una república; una república no presidencialista, amb un president i
un primer ministre, seguint molt més el model alemany que no pas el
model francès. I la descripció dels drets fonamentals: la llibertat, la
intimitat, etc.
—
Quins són altres dos capítols que canvien radicalment respecte de la constitució espanyola?
—El segon és el capítol dedicat als drets socials. D'això no me
n'encarrego jo, perquè no sóc expert en aquest àmbit, però la diferència
rau en el fet que no hi haurà només una declaració de principis com en
la constitució espanyola. Un exemple: la constitució espanyola diu: 'Tot
ciutadà té dret a un habitatge digne.'
—
Sí, és clar, no es compleix ni de bon tros...
—Sí, perquè després diuen 'quan hi hagi diners, quan es pugui…' Doncs
no. Això no pot ser així. La propietat privada, en aquest cas dels
pisos, es reconeix sempre que compleixi una funció social, no per
especular. Si això no es compleix, aquesta propietat privada ha de poder
ser expropiada pels legítims representants de la sobirania popular.
L'esborrany de constitució en aquest capítol diu coses com aquesta, molt
directes. Serem molt concrets. I, per exemple, de l'articulat
d'aquestes sis o set normes específiques que regulin aquest àmbit hi
haurà una prohibició específica del sistema especulatiu financer i una
obertura també molt clara al legislador ordinari, que és qui després ha
de desenvolupar el mandat constitucional en lleis concretes, perquè
permeti la dació en pagament en el cas d'hipoteques que no es puguin
pagar. Això seria un gran canvi.
—
I el tercer capítol?
—És el que fa referència a l'àmbit judicial, que és aquell a què jo em
dedico. La idea és canviar de dalt a baix el model judicial actual, que
és el model espanyol. Defensem una justícia de proximitat, que en grans
ciutats serà de districte i de barris, on un jutge pugui resoldre el 50%
o el 60% dels petits conflictes que es donen en la convivència
ciutadana, siguin de l'àmbit penal, civil, laboral, administratiu, etc. A
més, hi haurà un mandat per a desenvolupar lleis que regulin el
principi d'agilitat i de celeritat, compatible amb el de garanties,
d'una manera taxativa. Els plets han de durar mesos; no anys, no: mesos.
—
També dieu que no hi haurà Tribunal Constitucional…
—Sí, avancem la idea que no hi hagi tribunal constitucional. És a dir,
hi ha d'haver un tribunal suprem de la república, amb funcions per a
unificar doctrina i jurisprudència, però amb sala civil, sala penal,
sala administrativa, sala social i sala de garanties constitucionals.
D'aquesta manera solucionem d'un sol cop el problema de la politització
del tribunal constitucional d'un estat.
—
Quins membres formarà la sala de garanties constitucionals?
—Així com les sales civils o penals seran formades pels cinc magistrats
nomenats per criteris d'antiguitat i de mèrits, la sala de garanties
constitucionals serà diferent. Dels cinc magistrats que la formen, només
dos, i per tant minoria, seran jutges de carrera. Els altres tres
s'elegiran per elecció lliure: l'un pels ciutadans; el segon pels
defensors del poble; i el tercer, elegit pel món jurídic: facultats de
dret, advocats, procuradors, notaris, registradors, etc. Aquesta gent no
necessàriament han de ser jutges, en absolut. La idea és obrir-ho a la
societat i fer que aquesta sala sigui quasi impossible de controlar. És a
dir, serà quasi impossible que ningú hi tingui majoria.
—
També heu parlat de limitar els mandats del president i dels ministres...
—Efectivament. Per a tots els càrrecs d'alta direcció hi haurà una
limitació de mandats, que no podran superar les dues legislatures.
Càrrecs d'alta direcció vol dir: president, primer ministre, ministres,
president del poder judicial i president del parlament. Entenem que
l'experiència demostra que el fenomen de la corrupció i de les inèrcies
perjudicials per a la democràcia participativa deriven del fet que la
gent s'aferri a la butaca.
—
Parlant de corrupció, també hi haurà un òrgan que controli les adjudicacions públiques?
—Sí, es tractaria de revitalitzar i canviar de forma i de continguts
l'Oficina Antifrau, començant per atorgar-li molta més independència que
no té ara. Ara l'Oficina Antifrau és un organisme de la Generalitat. I
es tracta que sigui un organisme completament independent.
—
En nomenaria els membres el parlament?
—No, ni tan sols això. Haurà de ser un organisme tècnic que no depengui
ni del govern ni del parlament. La manera com se n'hauran de nomenar
els membres encara l'hem de treballar i és massa aviat per a parlar-ne,
però haurà de ser absolutament independent de qualsevol dels altres
poders de l'estat, amb una funció específica, per mandat constitucional,
de supervisar i controlar totes les adjudicacions públiques, el
finançament de partits, etc.
—
A la constitució també parleu de llengües oficials o d'educació?
—No hi hem entrat. Dels noranta i escaig articles que volem que tingui,
ens trobem entre el 61 i el 62. Tot allò que fa referència a cultura,
la sanitat i l'educació, són els temes que abordarem a partir d'ara.
D'algun d'aquests punts tenim algun esborrany molt bàsic, que encara no
s'ha debatut en el ple del grup de treball, i per tant no en puc parlar.
—
El
Mundo va publicar la informació diumenge. Heu rebut cap mena de
pressió, d'ençà que s'ha sabut que treballeu en aquest esborrany?
—No, les úniques peticions que hem rebut han estat de mitjans de
comunicació com el vostre. I tampoc no n'esperem res més. Quina llei
prohibeix que hi hagi un grup d'experts que es dediqui a pensar o a
treballar sobre allò que vulgui? No hi ha res d'il·legal i els jutges
que integrem el grup ho tenim molt clar. La llei orgànica del poder
judicial ens marca un règim d'incompatibilitats molt estricte i diu
clarament que podem dedicar el nostre temps lliure a elaborar informes
tècnics.
—
Dieu que teniu redactats una seixantena
d'articles. Quin és el calendari que heu previst per a aquest primer
esborrany de constitució? —La idea és no fer públic res més
fins a final d'any, passada la consulta. I quan tornem a parlar
públicament ja serà per a presentar el document final, que oferirem a
tota la societat. De moment, el calendari és aquest: un cop feta la
consulta, mostrarem a la societat i a les institucions aquest primer
esborrany de constitució de la república catalana perquè, qui ho cregui
convenient, el pugui utilitzar com a inspiració. És una manera d'anar
avançant feina.
Presentació del llibre a l'Espai VilaWeb
Santiago Vidal presentarà dilluns dia 5 a l'Espai VilaWeb el seu darrer llibre '
Els set pecats capitals de la justícia' (Ara Llibres). L'acte serà a les 19.00 i hi sou tots convidats.
El
món dels somnis i les fantasies oníriques conformen el leitmotiv de la
47a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya,
que aquest dimecres ha desvetllat el seu inquietant cartell i anunciat
que l'esperada quarta part de 'Rec' serà la pel·lícula que inaugurarà el
certamen.
