El 9-N ja s’ha fet internacional
CARLES BOIX Professor de polítiques a la Universitat de Princeton (EUA) |
La internacionalització del “cas dels catalans” ja és
una realitat i, ara per ara, el balanç és positiu. El degoteig
d’articles, notícies i fins i tot de documentals a la televisió, i,
darrerament, d’editorials, és constant arreu. I malgrat (o potser
gràcies a) les campanyes del govern espanyol, malgrat que la majoria
dels periodistes estrangers viuen a Madrid i malgrat la inestabilitat a
l’Europa de l’Est, el to és equilibrat, informatiu i respectuós.
Ho és per tres raons. En primer lloc, l’argument
democràtic del sobiranisme català (el principi que la gent ha de poder
decidir pacíficament) és difícil de batre en societats obertes i
liberals. El 4 de setembre un editorial del New York Times
defensava la celebració de les consultes escocesa i catalana. I atribuïa
aquesta possibilitat als “valors democràtics a Gran Bretanya i a
Espanya”. Aquesta darrera afirmació no deixava de ser paradoxal (i
factualment equivocada) considerant que el comportament espanyol
continua als antípodes de l’actitud britànica. Però, d’altra banda, és
molt significativa perquè implicava que per al diari nord-americà la
prohibició d’una consulta és impensable en un país occidental i només
pròpia de la lògica que aplica Rússia a Ucraïna.
En segon lloc, l’argument de la inestabilitat
política i financera a Europa, que naturalment preocupa i que ha dut
mitjans com el Financial Times a demanar a Espanya una
contraproposta de tercera via, no ha acabat de quallar del tot. Això es
deu al fet que el procés encara no ha entrat en la fase final. Però
també es deriva del fet que el govern espanyol no hi ha volgut insistir
prou en públic (tot i que sí que ho ha fet en reunions privades amb
altres governs), potser per evitar un efecte bumerang: si insisteix
massa en les turbulències del procés, es pot trobar forçat
internacionalment a adreçar les demandes catalanes. En qualsevol cas, el
Govern haurà de desenvolupar un pla de contingències (que pot incloure
el manteniment de transferències a Espanya alguns anys) per minimitzar
l’impacte sobre totes les parts d’una possible separació i
tranquil·litzar els inversors estrangers.
En tercer lloc, l’argument del nacionalisme
insolidari, tan buscat pels publicistes espanyols, ha petat. Les visites
a Catalunya de periodistes, intel·lectuals i polítics estrangers s’han
multiplicat els darrers dos anys. El que troben, gent il·lusionada,
pacífica i compromesa, tira per terra totes les construccions
imaginàries de la premsa espanyola i reforça l’idealisme democràtic que
hi ha al darrere del 9-N.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada