ESCÒCIA,UN REFERÈNDUM HISTÒRIC
La nit més llarga
Els escocesos es bolquen a les urnes per prendre la decisió més transcendental per al seu futur
19 setembre 2014
MARTA LÓPEZ
Divendres, 19 de setembre del 2014
EL PERIODICO
«¿Escòcia ha de ser un país independent?».
La pregunta a la qual ahir van respondre més de quatre milions
d'electors era molt clara i directa. Però la resposta, molt difícil, i
els escocesos se'n van anar a dormir, o no ho van fer, sense
conèixer-la, després d'anar a votar en gran nombre durant tota la
jornada, tal com es podia apreciar en l'expectació que hi havia als
col·legis electorals.
Al tancar les urnes, a les 10 de la nit, després de 15 hores de votació, el futur d'Escòcia era un full de paper en blanc. Va començar la nit més llarga, fins a comptar l'últim dels vots. N'hi havia prou amb un sufragi per marcar la diferència, capgirar la història i trencar 307 anys d'unió estable amb Anglaterra. O en canvi seguir a la Gran Bretanya amb els nous poders autonòmics promesos per Londres.
TELEVISIONS I INTERNET / Hi havia massa en joc per poder agafar el son. La nit ha estat de les televisions, d'internet, de les xarxes socials. Molts bars i pubs de les principals ciutats escoceses han mantingut obertes les portes per poder seguir el còmput electoral, que ha anat arribant amb comptagotes, circumscripció a circumscripció: Western Isles, Perth&Kinross, Nothern Lanarkshire... Res de definitiu. Les circumscripcions de més pes per la seva població s'endarrerien fins a la matinada.
La comissió electoral no confiava de poder anunciar els resultats oficials «fins demà a l'hora d'esmorzar» per com de disputat s'anticipava el pols entre el sí i el no. S'esperava amb especial atenció Glasgow
-amb l'11,5% del cos electoral-, on els marges d'una esperada victòria del sí podien resultar molt indicatius del transvasament de vots del laborisme al camp independentista, en què conviuen el Partit Nacionalista Escocès (SNP) amb altres grups més a l'esquerra.
EL 'NO' DELS RICS / Enfront de la roja Glasgow, Edimburg, la pròspera capital política i financera escocesa, s'inclinava pel no, però per un marge estret. Al centre electoral número u, a la senyorial Charlotte Square, la plaça on té la seva residència oficial el primer ministre, Alex Salmond, era difícil trobar ahir suports a la independència entre els votants.
«Absolutament no», deia un pensionista. «Definitivament no», afirmava també Gwen, una dona d'uns 60 anys, que deia sentir-se «molt orgullosa de ser escocesa i de ser britànica» i, tement una victòria del sí, aventurava: «Se'm partirà el cor». Una parella més jove admetia també haver votat pel no sense voler donar explicacions.
ACCENT ANGLÈS / «Aquest és el barri més ric de la ciutat», justificava un voluntari de la campanya Yes Scotland. «Aquí fins i tot la gent té accent anglès», afegia. Sí que és cert que en altres zones de la ciutat, el vot es tornava menys uniforme i s'igualava entre el sí i el no. En un col·legi de la Royal Mile, Suse deia «haver votat pel canvi, per un país més just». Mike va dir, en canvi, no: «La independència és un somni, però només això: un somni».
Tot i ser dia laborable a Escòcia, als carrers es respirava l'ambient de les grans ocasions, sobretot als voltants dels col·legis electorals, on l'anar i venir dels votants estava acompanyat per un gran desplegament mediàtic, prova de les expectatives que ha generat aquest referèndum molt més enllà de les fronteres britàniques. El 97% dels electors s'havien registrat per votar, de manera que era previsible una participació rècord.
La importància de la decisió no va deixar cap escocès indiferent, encara que sí que en va mantenir molts indecisos fins a última hora. Fins al 10% dels electors van arribar a les urnes sense saber què fer, malgrat els dos anys llargs de campanya, que va començar en el mateix moment en què el primer ministre britànic, David Cameron, i Alex Salmond van pactar els termes de la consulta.
En aquest temps, sobretot durant els últims mesos, la mobilització de Yes Scotland pel sí ha estat molt intensa, mirant de portar a la societat civil de tots els racons d'Escòcia el missatge que només hi ha esperança amb la independència. El moviment independentista s'ha erigit en el garant de l'Estat del benestar enfront de les polítiques d'austeritat del Govern conservador de Londres i ha captat una gran part del votant laborista.
I enfront de la il·lusió, Better Together, ha jugat amb la por. Però ahir a la nit, en aquesta llarga nit, qui tremolava era David Cameron.
EL PERIODICO
Al tancar les urnes, a les 10 de la nit, després de 15 hores de votació, el futur d'Escòcia era un full de paper en blanc. Va començar la nit més llarga, fins a comptar l'últim dels vots. N'hi havia prou amb un sufragi per marcar la diferència, capgirar la història i trencar 307 anys d'unió estable amb Anglaterra. O en canvi seguir a la Gran Bretanya amb els nous poders autonòmics promesos per Londres.
TELEVISIONS I INTERNET / Hi havia massa en joc per poder agafar el son. La nit ha estat de les televisions, d'internet, de les xarxes socials. Molts bars i pubs de les principals ciutats escoceses han mantingut obertes les portes per poder seguir el còmput electoral, que ha anat arribant amb comptagotes, circumscripció a circumscripció: Western Isles, Perth&Kinross, Nothern Lanarkshire... Res de definitiu. Les circumscripcions de més pes per la seva població s'endarrerien fins a la matinada.
La comissió electoral no confiava de poder anunciar els resultats oficials «fins demà a l'hora d'esmorzar» per com de disputat s'anticipava el pols entre el sí i el no. S'esperava amb especial atenció Glasgow
-amb l'11,5% del cos electoral-, on els marges d'una esperada victòria del sí podien resultar molt indicatius del transvasament de vots del laborisme al camp independentista, en què conviuen el Partit Nacionalista Escocès (SNP) amb altres grups més a l'esquerra.
EL 'NO' DELS RICS / Enfront de la roja Glasgow, Edimburg, la pròspera capital política i financera escocesa, s'inclinava pel no, però per un marge estret. Al centre electoral número u, a la senyorial Charlotte Square, la plaça on té la seva residència oficial el primer ministre, Alex Salmond, era difícil trobar ahir suports a la independència entre els votants.
«Absolutament no», deia un pensionista. «Definitivament no», afirmava també Gwen, una dona d'uns 60 anys, que deia sentir-se «molt orgullosa de ser escocesa i de ser britànica» i, tement una victòria del sí, aventurava: «Se'm partirà el cor». Una parella més jove admetia també haver votat pel no sense voler donar explicacions.
ACCENT ANGLÈS / «Aquest és el barri més ric de la ciutat», justificava un voluntari de la campanya Yes Scotland. «Aquí fins i tot la gent té accent anglès», afegia. Sí que és cert que en altres zones de la ciutat, el vot es tornava menys uniforme i s'igualava entre el sí i el no. En un col·legi de la Royal Mile, Suse deia «haver votat pel canvi, per un país més just». Mike va dir, en canvi, no: «La independència és un somni, però només això: un somni».
Tot i ser dia laborable a Escòcia, als carrers es respirava l'ambient de les grans ocasions, sobretot als voltants dels col·legis electorals, on l'anar i venir dels votants estava acompanyat per un gran desplegament mediàtic, prova de les expectatives que ha generat aquest referèndum molt més enllà de les fronteres britàniques. El 97% dels electors s'havien registrat per votar, de manera que era previsible una participació rècord.
La importància de la decisió no va deixar cap escocès indiferent, encara que sí que en va mantenir molts indecisos fins a última hora. Fins al 10% dels electors van arribar a les urnes sense saber què fer, malgrat els dos anys llargs de campanya, que va començar en el mateix moment en què el primer ministre britànic, David Cameron, i Alex Salmond van pactar els termes de la consulta.
En aquest temps, sobretot durant els últims mesos, la mobilització de Yes Scotland pel sí ha estat molt intensa, mirant de portar a la societat civil de tots els racons d'Escòcia el missatge que només hi ha esperança amb la independència. El moviment independentista s'ha erigit en el garant de l'Estat del benestar enfront de les polítiques d'austeritat del Govern conservador de Londres i ha captat una gran part del votant laborista.
I enfront de la il·lusió, Better Together, ha jugat amb la por. Però ahir a la nit, en aquesta llarga nit, qui tremolava era David Cameron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada