Washington DC també vol ser un estat amb dret a decidir
Els 645.000 ciutadans de la capital dels Estats Units encara no tenen representació al Congrés i fins el 1964 no van poder votar a les eleccions per escollir el president del país
EFE Washington |
1 / 2
Washington DC (Discricte de Columbia), la capital
d'EUA, intensifica en any d'eleccions legislatives la seva lluita
històrica per convertir-se en l'estat 51 de la Unió i acabar amb
l'anomalia que les seves 645.000 residents no tinguin representació al
Congrés.
El debat sobre l''statehood' del Districte
de Columbia va obtenir aquesta setmana per primera vegada en dues
dècades una audiència al Senat, després que la Càmara de Representants
rebutgés la idea el 1993 amb una votació de 277 en contra i 153 a
favor.
El Districte de Columbia, assentat en
territori cedit per Maryland i Virginia, va néixer el 16 de juliol de
1790 com a districte federal de la nova nació per diferenciar la
capital de la resta d'estats i en virtut del desig dels pares fundadors
(especialment James Madison) que cap estat individual tingués una
influència excessiva sobre el Congrés.
Els seus
645.000 residents paguen a l'any més de 20.000 milions de dòlars en
impostos federals malgrat no tenir veu sobre el pressupost nacional: és
l'únic territori d'EUA que contribueix a les arques públiques sense
tenir representants al Congrés (els porto-riquenys no paguen impostos
federals).
Les Nacions Unides consideren una
violació dels drets humans aquesta anomalia, i s'explica en bona mesura
per una qüestió partidista: el 76% dels votants de la capital són
demòcrates.
Per tant, la històricament 'blava'
(color demòcrata) Washington donaria folgadament dos representants
segurs en el Senat i un en la Càmera de Representants al Partit
Demòcrata, d'aquí la crònica oposició republicana al fet que la capital
obtingui l'estatus d'estat.
Fins a 1961, els
habitants de Washington DC tampoc tenien dret a participar en els
comicis presidencials. Llavors es va aprovar l'esmena número 23 de la
Constitució, que concedeix a DC tres vots electorals i en virtut de la
qual els seus residents acudeixen a les urnes des de 1964.
Els residents de la capital, liderats pel govern municipal
(demòcrata), mantenen una campanya constant per denunciar que dècades
després segueixen sense tenir vot al Congrés, la qual cosa consideren
una gran injustícia.
En les matrícules dels vehicles
de la ciutat pot llegir-se un dels lemes de la revolució
nord-americana: "No hi ha tributació sense representació". La falta de
representació al Parlament britànic va ser una de les principals raons
que van portar a les Tretze Colònies a la independència del Regne Unit.
El senador demòcrata per Delaware Thomas Carper vol conscienciar ara a
tota la nació que la privació del dret al vot dels residents de la
capital al Congrés és inacceptable i va contra els valors de la
democràcia nord-americana.
Per això, el dilluns va
portar per primera vegada en dues dècades el debat de la condició
d'estat de Washington DC al Senat amb una audiència en la comissió que
presideix, la de Seguretat Nacional i Assumptes Governamentals, sobre
una llei que va introduir en 2013, quan va assumir el càrrec.
Aquesta norma, que amb tota seguretat no se sotmetrà a vot quan queda
poc més d'un mes per a les legislatives del 8 de novembre, estableix
que el districte federal es redueixi a la porció de terreny que ocupen
la Casa Blanca, el Capitoli i el 'National Mall' i la resta del que
avui és Washington DC es converteixi en l'estat 51 de la Unió sota el
nom de Nova Columbia.
La condició d'estat de la
capital no només li donaria representació al Congrés, on ara només té un
delegat sense vot en la Càmera de Representants, sinó que també li
atorgaria ple control sobre els assumptes municipals, ara subjectes a la
supervisió i burocràcia del Capitoli.
Al juliol,
Barack Obama es va convertir en el primer president en el càrrec a
recolzar la condició d'estat del Districte de Columbia. "Jo visc a DC,
així que hi estic a favor", va dir en un acte municipal.
No obstant això, Obama no es va pronunciar el dilluns en suport de la norma debatuda en el Senat.
Sense aspectes de prosperar com a llei ni a curt ni a mitjà termini,
el debat aspira a conscienciar a tota la nació de la necessitat de
posar fi "a una farsa que no pot ser consentida", en paraules d'un
rotund editorial publicat aquesta setmana pel 'Washington Post'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada