Desmuntant Rajoy per David Fernàndez

L'ENDEMÀ DEL 18S ESCOCÈS

OPINIÓ

David Fernàndez

19.09.2014

Desmuntant Rajoy

Vilaweb

En calent i a peu d'urna, el més obvi és que res ja no serà com abans. Que han canviat totes les tornes, malgrat el resultat final, i que el meló de la sobirania dels pobles és ben obert. Perquè de resultats n'hi ha, almenys, dos. El com, que ja és victòria –-el poble escocès ha decidit exercint l'autodeterminació–- i el què –el No guanyador, rere les ofertes de 'dev-max' de Londres, la cultura de la por i tota l'artilleria política, mediàtica i financera desplegada -–'urbi et orbe'–- per a un combat desigual. Tot el sistema global, diguem-ho així, fent campanya pel No: de British Petroleum a la República Xinesa passant per la UE, l'FMI i la OCDE i una BBC que ha deixat de ser-ho. I un 44% dient-los, amb el sí, que no.

Hi ha encara, és clar, un tercer resultat enmig del segle XXI. Que la vella i devastadora tradició imperial i colonial britànica –-de l'Índia a Irlanda–- hagi optat pel referèndum d'autodeterminació –-com va optar pel diàleg resolutiu a Irlanda–- despulla del tot l'estat espanyol i la seva cultura autoritària, repressiva i inquisitorial i esgota el model decimonònic de l'UE d'inamovibles legalitats estatals front noves sobiranes polítiques i socials. Bismarck contra Bolívar, quan un país és la seva gent, diguem-ho així. Allà, urnes, aquí Codi Penal i Tribunal del Sant Ofici del Constitucional. Quan Londres no és Madrid. Quan Rajoy no és pas Cameron. Mil faules desmuntades del tot: ni rastre de fractura social, només un debat democràtic d'alta volada sobre el futur d'Escòcia. Només urnes, la major participació registrada mai, la major mobilització política 'grassroots' de les darreres dècades i un poble decidint. Per les nostres contrades, en canvi, fiscals de guàrdia, amenaçes de suspensió d'autonomia i a pals, fins i tot amb la pastanaga.

Apunt final. El títol de la pel·lícula 'Trainspotting' refereix el fet d'asseure's i mirar els trens com passen. Avui hem vist passar el tren escocès, que segueix el seu viatge. Aviat ens tocarà no mirar sinó agafar el nostre. I des d'aquesta perspectiva, sí que destacaria una altra victòria inapel·lable: la tasca impressionant de la RIC (Radical Independence Campaign), a cavall de plataforma i moviment social de l'esquerra radical, que ha plantejat el debat en clau sociopolítica i econòmica, de refús al neoliberalisme thatcherià i de futurs socials solidaris diferents. El James Connolly nascut a Edimburg, revisitat, somriuria avui. Quan el sí al canvi social ha sigut l'arrel del sí al canvi polític. Des de la nostra complicitat amb l'independentisme escocès, seguirem xiuxiuejant la vella tornada de Billy Bragg –el cantautor anglès que ha donat suport al Yes: 'waiting for the great leap forwards'. Res igual, doncs: Escòcia mai més callarà ni la faran callar.

Ara, avui mateix, tot seguit, ens toca a nosaltres prendre el testimoni, sense cap possibilitat d'escenari britànic. Per altres vials i amb un altre tren. (des)Obeir, votar i guanyar. Però sia com sigui, gràcies Escòcia. Per desmuntar Rajoy, Madrid i tots els Torquemades. Despullant-los per tots els fronts, formats i forats. Seguim i seguirem decidint. Perquè el tren del futur que no es pot perdre és més democràcia. No pas menys. I sense volta enrere. I a tota màquina. Indesinenter, sense aturar-nos, que ja arribem.