ESCÒCIA
Cameron posa condicions per cedir més poder a Escòcia
Ara diu que toca escoltar el que vol Anglaterra
M.V. Edimburg |
Just acabat d’assegurar el no al referèndum escocès, el
primer ministre britànic, David Cameron, va obrir ahir un nou front
territorial que podria tenir conseqüències difícils de calibrar. En el
discurs que va pronunciar de bon matí a Downing Street per felicitar-se
del no a la independència a Escòcia, va posar condicions a l’entrega de
nous poders al Parlament d’Edimburg.
“Igual que Escòcia tindrà més poder sobre els seus
afers, també Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord haurien de poder dir
més coses sobre els seus. Els drets d’aquests votants han de ser
respectats, preservats i ampliats, també”, va sentenciar obrint la caixa
dels trons del debat territorial.
I va anar al gra: “Sempre he pensat que la part que
mai s’escolta en aquest debat és Anglaterra. Hem sentit la veu d’Escòcia
i ara ens toca escoltar els milions de veus d’Anglaterra. I la qüestió
que els diputats anglesos puguin votar les lleis angleses requereix una
resposta decisiva”, va sentenciar Cameron.
El primer ministre britànic ressuscita així les
aspiracions conservadores de crear, dins de Westminster, una comissió
que voti específicament sobre els afers d’Anglaterra -on la majoria
seria tory -, de manera que els diputats d’Escòcia -tradicionalment laboristes- perdin poder just ara que podrien tornar al poder.
La iniciativa amenaça de curtcircuitar el govern d’Edimburg, ahir tot
just refent-se de la derrota, i sobretot els laboristes, que tenen bona
part del seu feu electoral a Escòcia. Per a ells, la qüestió que els
seus diputats perdin poder és molt sensible. “La sensació que tinc és
que la campanya per a les eleccions legislatives del 7 de maig acaba de
començar”, assegura la politòloga de la Universitat d’Edimburg Nicola
McEwen.
La negociació tot just arrenca, però les regles de
joc fixades pel primer ministre britànic amenacen de fer fracassar unes
converses que, oficialment, tenen per objectiu donar una alternativa a
Escòcia després de descartar la independència. Si el pla de dotar de més
poders al Parlament d’Edimburg queda encallat, el bloqueig donarà la
raó als independentistes, que, durant la campanya, van repetir una
vegada i una altra que les promeses de Londres no eren fiables.
Nova revolta ‘tory’
David Cameron s’ha mogut forçat per la
reacció d’alguns diputats del seu partit que, fins i tot durant la
campanya del referèndum, es van negar a subscriure la idea que el
Parlament d’Edimburg tindria més poders en cas d’un no. A més de sufocar
aquesta nova revolta tory, Cameron també s’ha marcat un punt
davant del seu rival electoral més potent, l’euròfob Nigel Farage, del
UKIP, que amenaça d’esgarrapar-li vots en les eleccions generals,
especialment a Anglaterra.
Per evitar interferir de ple en aquesta cita amb
les urnes, prevista per al 7 de maig, el calendari que ahir va fer seu
el primer ministre Cameron és el de tenir enllestit un esborrany de
legislació sobre la matèria al mes de gener, tal com va proposar l’ex
primer ministre britànic, Gordon Brown, durant la campanya escocesa. “El
termini és impossible de complir”, alerta McEwen. “I el més greu és que
no es preveu cap mena de consulta ni amb el mateix Parlament d’Edimburg
ni amb la societat escocesa, que acaba de tenir un viu debat sobre què
vol ser”, lamenta aquesta politòloga.
El primer ministre escocès, Alex Salmond, ja va fer
sentir el seu malestar ahir en una telefonada que va fer al primer
ministre britànic, David Cameron. “Veig que ja s’ha desdit, fins i tot
abans del que em pensava, de les promeses que va fer als escocesos. I
per culpa de les reticències dins del seu partit mateix”, va assegurar
Salmond.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada