31 octubre, 2008
ENRIC MIRALLES: PARLAMENT ESCOCÈS
Mi Moleskine Arquitectónico...
"No volem oblidar que el Parlament Escocès estarà en Edimburg, però pertany a Escòcia, a la terra Escocesa. El Parlament ha de ser capaç de reflectir la terra que representa. L'edifici s'ha d'aixecar des de la empinada base del Arthur 's Seat i arribar a la ciutat gairebé sorgint de la roca ".
Enric Miralles
El Parlament Escocès és l'última i més gran obra de l'arquitecte català Enric Miralles. Complex, abstracte, ric en simbolisme i qualitat espacial i al mateix temps controversial, el Parlament s'alça com a símbol d'identitat escocesa, de la seva història, la seva cultura, el seu paisatge i la seva gent.
ANTECEDENTS HISTÒRICS
Històricament Escòcia ha lluitat per la seva autonomia i independiencia. Ni els exèrcits romans ni les hordes víkings van poder dominar i van resistir estoicament a la dominació anglesa d'Eduardo I el Zanquilargo (tots recordem a William Wallace , immortalitzat per Mel Gibson al històricament imprecís Braveheart ). Però en 1707, quan el rei Jaume VI d'Escòcia es va convertir en Jaume I d'Anglaterra ambdós països es van unir, quedant dissolt el parlament escocès. Reprimit llargament pels anglesos, el nou Parlament Escocès va ser autoritzat recentment en 1997.
EL LLOC
Edimburg, la capital escocesa, és una captivadora ciutat assentada en
gentils turons, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Parlament s'emplaça en un terreny al nord de l'emblemàtic Parc
Holyrood, una àrea de reserva dominada per pujols volcàniques del A rthur s Seat i els Penyals de Salisbury.
Es troba al final de l'anomenada "Milla Real" (Royal Mile), una
avinguda que connecta un rosari de joies arquitectòniques, que s'inicia
en el Palau de Holyrood (que se situa just davant del Parlament) i en el altre extrem culmina en l'imponent Castell d'Edimburg .
El terreny, que era propietat d'una cerveseria, ocupa una àrea de 1.6 ha, on es trobava la Queensberry House (una històrica mansió que va servir d'hospital, barraca de l'exèrcit, refugi i hospital geriàtric) i és una zona a més envoltada per construccions de influència holandesa, amb la seva típica façana esglaonada.
EL CONCURS
El 1998 es va dur a terme un concurs internacional d'idees, en què van participar figures com Richard Meir, Rafael Viñoly i Micheal Wildford entre d'altres. Però a diferència d'ells, que van presentar propostes molt definides i en alguns casos monumentals, l'equip presidit per l'espanyol Enric Miralles (amb la seva dona Benedetta Tagliabue i la signatura escocesa RMJM) van presentar un conjunt d'esquemes abstractes molt simbòlics en els quals es concebia al Parlament com un full i les seves branquetes.
Això va despertar l'interès del jurat que la va proclamar com a
proposta guanyadora, una proposta molt abstracta que ni la premsa ni el
públic van entendre. No obstant això, el jurat, especialment Donald Dewar, es va mantenir ferm, doncs, tal com deia Miralles, "el
Parlament s'assenta a la terra ... Escòcia és una terra, no una sèrie
de ciutats .... la terra en si serà un material, un material físic de
construcció ".
LA PROPOSTA
La pràctica de Enric Miralles
d'anar improvisant a mesura que la construcció anava evolucionant
marcar una diferència notable en l'estil de treball dels seus socis
RMJM, que si bé va ocasionar múltiples friccions, a la llarga va donar
com a resultat un producte ric en originalitat i qualitat espacial,
encara que va significar un increment notable en els costos.
Nombroses referències simbòliques es troben en diversos elements de
l'edifici, des del plantejament general fins als detalls dels seients de
la Cambra Legislativa.
Poden trobar-se també referències a Charles R. Mackintosh i fins i tot
al propi Gaudí, amb qui Miralles va compartir molt més que la
ciutadania.
Miralles va basar la seva proposta en tres aspectes fonamentals: el paisatge Escoses, la seva gent i la seva cultura.
Precisament, el complex reinterpreta el paisatge i s'alça com una
petita ciutadella, tectònicament definida per intricades carrers i
edificis que, sense tenir un patró geomètric clàssic que els ordeni,
canvien d'escala i semblen efectivament sortir de la terra, assemblant
un paisatge medieval o , com Miralles prefereix comparar, un monestir.
És doncs una suma de parts interrelacionades que defineixen un tot, una
escenogràfica seqüència de recorregut que permet experimentar i
descobrir sensacions mentre la travessa.
Bàsicament la major densitat del conjunt es manifesta en "torres" que
assenten cap a la ciutat, mentre jardins i terrasses s'escampen cap a la
formació volcànica del Arthur's Seat.
Els edificis s'organitzen en dos grups: una L que tanca parcialment un
grup d'edificis dispersos la composició sembla fragmentar.
La L està conformada per tres edificis, que defineixen un component més o menys ortogonal enfrontat a la ciutat. Comencem pel més regular d'ells, la mansió Queensberry (10), a l'extrem nord-oest. A continuació, i seguint la Milla Reial, hi ha la torre Cannongate (11), una fita la volumetria presenta cert moviment.
La L està conformada per tres edificis, que defineixen un component més o menys ortogonal enfrontat a la ciutat. Comencem pel més regular d'ells, la mansió Queensberry (10), a l'extrem nord-oest. A continuació, i seguint la Milla Reial, hi ha la torre Cannongate (11), una fita la volumetria presenta cert moviment.
Perpendicular a la Queensberry es troben les oficines dels parlamentaris (9).
L'interior, és a dir a esquena de la Queensberry hi ha un espai
interessant, el Garden Lobby (8), que ofereix llum a l'interior dels
edificis.
Contigu al Lobby una sèrie de torres en forma de fulla alberguen els
serveis per als parlamentaris (4, 5, 6 i 7) l'orientació és bàsicament
cap al sud-oest, i davant d'ells se situa el impressionant hall dels
parlamentaris, coronat per un grup de claraboies que sembla haver
esclatat en una composició fractálica.
En el costat est es troben els edificis més importants, la torre de la
premsa (1) i la Cambra de debats (2), i davant d'ells, cap al carrer, hi
ha una pèrgola que convida a relacionar l'edifici amb l'exterior.
Cap al costat sud, una sèrie de jardins paisatgísticament treballats per Miralles es disseminen cap al Arthur 's Seat.
LA TORRE DE LA CAMBRA.
És la torre més important és la que ocupa la cambra legislativa, el nivell baix és també l'entrada a l'edifici i l'àrea pública. Allò també suposa un simbolisme clar: la base dels representants és el poble que els va triar.
Després de passar la zona de seguretat, ingressem a una àrea
d'exposició, restaurant i botigues, caracteritzada per tres voltes
acabades en formigó, decorades amb creus en baix relleu (simbolitzant la
Creu escocesa de Sant Andreu)
Transcorregut aquest espai, em trobo amb un impressionant lobby de
múltiple alçada que precedeix les escales que condueixen a la Cambra de
Representants.
Aquest staccato de finestres de marc de fusta, formant seqüències
escalonades, són una referència a les façanes de les cases circumdants
que esmentéssim.
Dramàtic, poderós però acollidor, ja que ens presenta una escala que
s'obre generosa convidant al visitant, aquest important i treballat
espai deixa veure les rotundes columnes inclinades que conformen la
façana interior de la torre de la càmera.
Però malgrat el suggestiu i treballat d'aquest espai, no podria
preparar-me per l'espectacular experiència que suposa la càmera en si.
Miralles i el seu equip van preferir una distribució de la càmera en
forma d'hemicicle, menys confrontacional que la càmera de la casa del Parlament a Westminster , Londres, en què els seients es troben cara a cara.
A l'hemicicle escocès es troben els seients dissenyats per Miralles,
senzills però eloqüents, referents del full i les branques.
Al voltant a la paret em van cridar l'atenció una sèrie d'ampolles tallades en la paret. El guia ens va explicar que aquelles "ampolles" representaven gent que observava als parlamentaris.
Al voltant a la paret em van cridar l'atenció una sèrie d'ampolles tallades en la paret. El guia ens va explicar que aquelles "ampolles" representaven gent que observava als parlamentaris.
Entorn de l'hemicicle hi ha els seients del públic.
Un gest realment important és que l'espai es troba totalment vidrat,
relacionant a la càmera amb el paisatge que l'envolta, a diferència de
Londres, que es troba el més aïllada possible. Les estupendes visuals del recinte a més del material escollit (fusta) li donen calidesa a l'espai.
Però sens dubte el més impressionant de la càmera és la coberta, un
esquelet de bigues de roure i articulacions d'acer reminiscents de
l'estructura de fusta del Parlament original, típic en les estructures
angleses i escoceses. La impressionant escultura permet cobrir una llum de 30 m sense suports intermedis.
EL JARDÍ-VESTÍBUL
Un altre espai interessant és el que es troba adossat a la Casa Queensberry, anomenat Garden Lobby (Jardí-Vestíbul). Aquí Miralles es va inspirar en els pots freqüentment tirats a les platges escoceses.
En aquest espai vidirado amb superfícies recobertes d'acer inoxidable
la sensació espacial, l'originalitat d'aquestes formes i la qualitat de
la llum dispersa indirectament són realment colpidores.
Així ho han entès els mateixos usuaris, ja que és aquí on es reben a
autoritats i dignataris, activitat recolzada pels equipaments contigus
al jardí, com menjador, bar, estares i altres seveis.
OFICINES DELS REPRESENTANTS
Una barra llarga alberga les oficines dels 129 parlamentaris.
Cada oficina té una àrea de 15 m2, però el més destacat d'aquestes
oficines és sens dubte una "Càpsula per pensar", adossada a l'exterior
de cada recinte.
La posició de cadascuna d'aquestes càpsules que generen la façana Oest
ha estat acuradament planificada perquè, des d'una petita finestra cap
al sud, els parlamentaris sempre estiguin en contacte visual amb les
muntanyes volcàniques.
Jo no sé si els parlamentaris aniran a seure a meditar-hi sovint, però
sí que sé que alguns s'han queixat que aquesta forma dificulta l'ingrés
de llum a l'oficina.
Aquests elements, visibles des de la façana han estat també inspirats
en les formes escalonades i la part superior en V és una referència a
les cames del reverend a la famosa pintura de l'artista escocès Henry
Raeburn, The Skating Minister.
Un altre element important, aquesta vegada donant cap a l'interior del
complex és una enorme caixa de vidre folrada en una gelosia de fusta i
que s'estén en voladís de 10 metres sobre el Garden Lobby. A aquest costat també hi ha un joc de canaletes de pluja que travessen la façana en diagonal.
ALTRES ELEMENTS SIGNIFICATIUS.
Un altre element cridaner recurrent és una pantalla de granit que la seva situa enfront de les finestres, i que significa "una cortina recollint".
A més, les reixes i altres elements recorden l'escola de Glasgow, personalitzada pel genial Charles R. Mackintosh .
CONTROVÈRSIA
Miralles va morir d'un tumor cerebral abans que culminés el projecte,
el juliol del 2000, ai l'octubre d'aquell any va morir també el
principal gestor del projecte, Donald Dewar.
L'edifici va ser més bastant polèmic, ja que la seva intricada
arquitectura esdevenir en un voluminós increment del seu pressupost (en
realitat això també ha passat a grans projectes com la Òpera de Sydney o el Centre Getty ). Alguns fins i tot han plantejat la seva demolició.
Resulta anecdòtic comprovar com un dels edificis més aclamats per la
crítica arquitectònica i guanyador de molts premis és al seu torn poc popular entre part de la població . Conversant amb gent local, he trobat als que odien a edificis com als que estan molt orgullosos d'ell.
Penso que amb el temps, l'edifici es convertirà en un símbol, com ho és la Torre Eiffel a París, la Casa Milà
o l'Església de la Sagrada Família a Barcelona, cruament criticades
en la seva època i avui reconegudes com a símbols de les seves ciutats.
http://moleskinearquitectonico.blogspot.com.es/2008/10/enric-miralles-parlamento-escocs.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada