16.04.2020 08:00
Més de 7.000 morts. Exactament
7.097. Els han sumats tots. Morts als hospitals, morts a residències,
morts a casa, morts al carrer. La xifra angoixa. Esgarrifa. La veritat
numèrica fa tocar la realitat, la més exacta, la més dolorosa. Diuen que
potser som l’únic país del món que compta tots els morts. Millor: així,
a part del record de morts, tindrem el record de la veritat. Molts
sospitàvem que la xifra real havia de ser més alta que la que es deia
fins ara. Gairebé tots coneixem més morts dels que es poden comptar amb
una mà. Jo mateixa, només del voral del carrer on vaig néixer, en puc
comptar quatre d’edats diverses: en Lluís, el fill de l’espardenyer; en
Miquel, que sempre fèiem petar la xerrada; la Maria Dolors i el seu
pare, que vivien a dalt de la pujada. I a Barcelona, la Carme, ‘la
Sirena’, com li diu la Tere; i a Callús… Ara ho sabem del cert: n’hi ha
molts més. Gairebé tants com la xifra oficial de la Xina.
Aquests
més de 7.000 morts em fan desfer aquest nus de paraules que sovint
m’escanya i m’ofega. Puc aguantar el confinament, les preocupacions
econòmiques, la por de la malaltia, però no puc aguantar més aquesta
ineptitud. Sigui interessada, malèvola o ignorant, és una ineptitud
destructiva que causa mort, sofriment i devastació i que a sobre cobra
dels diners públics. No s’entén que cada dia ens trobem obligats a
empassar-nos com van prenent mesures contra la nostra vida i també
contra la nostra economia. No en tenim prou amb el virus i les seves
múltiples complicacions, algunes de les quals encara desconegudes? Doncs
no, hem de veure com, a sobre, intenten esclafar-nos com aquell
escarabat que es pensen que som, de tan forts com se senten en el paper
de salvadors que s’han atorgat com a ‘autoritat competent’.
Evidentment,
parlo del govern espanyol, però no tan sols. Sempre hi ha bufons
disposats a fer qualsevol mediocritat per continuar dansant a la cort
del rei nu i no els importa el mal que fan donant oxigen als botxins.
Semblen coses menors, però no ho són. El primer que em ve al cap és el
periodista Albert Sáez quan a El Periódico ataca frívolament Oriol
Mitjà, acusant-lo de vedet. Ho fa com qui vol rematar una peça de caça
major, pompós, citant Popper. Però n’hi ha més, d’aquests bufons. Un que
gairebé fa pena de tan desacreditat és el doctor Trilla, que cada dia
s’esgargamella més per fer creïble allò que no ho és, de tant d’ajustar
al relat les circumstàncies i contradir-se a ell mateix.
Per una altra banda, és evident que el govern de la Generalitat de Catalunya està atrapat per la impotència que li causa Madrid, per ‘l’efecte escarment’ que el Suprem ha inoculat en alguns funcionaris i per la inoperància endèmica dels hàbits d’un govern autonòmic excessivament burocratitzat. Però val més que no ens encallem amb les misèries, desactivem-les. Que aquestes dades que el Departament de Salut ha fet públiques frenin tanta inoperància. Hi ha moltes coses que es poden fer millor, que s’han de fer millor. No tenim més temps i les hem de canviar. Ningú no les canviarà si no ho exigim. Diu Guy Standing que la ràbia ens transformarà. Esperem-ho.
No pot ser que la gent encara es quedi a casa quan té símptomes sense que li facin proves, sense que li facin tractament. Bonaventura Clotet ho va dir a ‘FAQS’ setmanes enrere: va advertir que no es cometés el mateix error que amb la sida, que se n’havia d’extreure una lliçó. Què esperem? Per què continuem fent les coses com fa més d’un mes. Per què no les canviem i actuem al primer símptoma? Per què no evitem que la salut de la gent s’agreugi aplicant dues mesures clares: les proves i els tractaments a l’abast? Se sap que la hidroxicloroquina redueix la càrrega viral: per què no s’aplica a tot el país, des del començament, com es fa a Andorra, o com fan també a Itàlia?
La decisió nefasta del desconfinament que ha fet el govern espanyol pot tenir conseqüències greus. I, com diu el doctor Brugada també avui en una entrevista: ‘Si arriba un segon rebrot patirem.’ Responguem-hi exigint què es necessita: protecció per als nostres sanitaris i personal d’hospital, proves per a tots els sanitaris i per a tothom qui tingui símptomes, tractament a partir del primer símptoma. Tampoc no hem de permetre que s’enfonsi l’economia de tots per l’economia d’uns quants. No ens deixem enganyar més per allò que sembla irremeiable. No ho és.
Com es fa el recompte de morts per la Covid-19?
Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut
Per una altra banda, és evident que el govern de la Generalitat de Catalunya està atrapat per la impotència que li causa Madrid, per ‘l’efecte escarment’ que el Suprem ha inoculat en alguns funcionaris i per la inoperància endèmica dels hàbits d’un govern autonòmic excessivament burocratitzat. Però val més que no ens encallem amb les misèries, desactivem-les. Que aquestes dades que el Departament de Salut ha fet públiques frenin tanta inoperància. Hi ha moltes coses que es poden fer millor, que s’han de fer millor. No tenim més temps i les hem de canviar. Ningú no les canviarà si no ho exigim. Diu Guy Standing que la ràbia ens transformarà. Esperem-ho.
No pot ser que la gent encara es quedi a casa quan té símptomes sense que li facin proves, sense que li facin tractament. Bonaventura Clotet ho va dir a ‘FAQS’ setmanes enrere: va advertir que no es cometés el mateix error que amb la sida, que se n’havia d’extreure una lliçó. Què esperem? Per què continuem fent les coses com fa més d’un mes. Per què no les canviem i actuem al primer símptoma? Per què no evitem que la salut de la gent s’agreugi aplicant dues mesures clares: les proves i els tractaments a l’abast? Se sap que la hidroxicloroquina redueix la càrrega viral: per què no s’aplica a tot el país, des del començament, com es fa a Andorra, o com fan també a Itàlia?
La decisió nefasta del desconfinament que ha fet el govern espanyol pot tenir conseqüències greus. I, com diu el doctor Brugada també avui en una entrevista: ‘Si arriba un segon rebrot patirem.’ Responguem-hi exigint què es necessita: protecció per als nostres sanitaris i personal d’hospital, proves per a tots els sanitaris i per a tothom qui tingui símptomes, tractament a partir del primer símptoma. Tampoc no hem de permetre que s’enfonsi l’economia de tots per l’economia d’uns quants. No ens deixem enganyar més per allò que sembla irremeiable. No ho és.
Com es fa el recompte de morts per la Covid-19?
Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada