La nova sèrie de Netflix, de només quatre episodis, protagonitzada
per la sensacional Shira Haas, s'ha convertit en tota una revelació ·
Què en sabem del món que retrata?
El 26 de març Netflix va estrenar la minisèrie Unorthodox, basada en la novel·la autobiogràfica de Deborah Feldman Unorthodox: The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots,
que s’ha convertit en un èxit inesperat. Potser és per la perspectiva
femenina i la història d’apoderament d’Esty (emotiva, valenta i tan
alineada amb els nostres somnis profunds de trobar el camí que ens
reafirmi com a individus) que a l’estat espanyol ha aconseguit el podi
de sèries de la plataforma.
O
potser és per l’atracció pel desconegut i el fet de poder mirar entre
els secrets d’una comunitat tancada en si mateixa. D’esquitllar-nos per
entreveure costums que, superat el primer impuls de qualificar-los
d’estrafolaris, se’ns mostren incomprensibles i amb la necessitat d’un
comentari interpretatiu o, com diuen els jueus, un midraix.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Salvant
les distàncies d’aquest gènere exegètic, és això que pretenen ser
aquestes línies. Tanmateix, més que una interpretació, aportarà deu
claus que de ben segur us ajudaran a apreciar el marc en què s’insereix
la sèrie, els missatges ocults que amaga i a conèixer també una mica
millor el judaisme, l’altra religió, la que tant el cristianisme com l’islam han tingut sempre al costat.
1. Ortodoxos
La comunitat jueva a la qual pertany Esty és ultraortodoxa. Aquesta branca del judaisme, sovint agrupada amb l’ortodoxa, també és anomenada haredí. Aquest terme és més estricte, car cadascuna té un rerefons ben diferent. Els haredís no
van sorgir de cap dels moviments reformistes del judaisme europeu del
segle XIX, fruit de l’anomenada Il·lustració jueva, com sí que va ser el
cas dels ortodoxos.
Al seu torn, els haredís es divideixen en molts grups en funció del seu origen, entre els quals, els hassids de la sèrie. Tenen l’origen en les ensenyances de Baal Xem Tov
(1698-1760), que visqué al Regne de Polònia del segle XVII. De forta
tendència mística, s’organitza en diverses dinasties, cadascuna de les
quals té com a figura central un líder espiritual anomenat Rebbe. Una de les més famoses són els Habad Lubavitx,
que tenen una seu a Barcelona. Els de Williamsburg, en canvi, pertanyen
a la dinastia dels Satmar, originaris del poble de Satu Mare, que
actualment pertany a Romania.
Darrerament aquests grups religiosos
s’han tristament fet famosos perquè a causa de la seva vida gairebé
paral·lela a l’estat concentren la majoria de casos de Covid-19 a
Israel.
Comunitat hassídica a Nova York.
2. La relació amb Israel
A l’escena en
què Moishe i Yanky arriben a l’hotel, una vegada a Berlín, el
recepcionista els rep cortès i els diu que és un honor rebre clients
d’Israel. Ells, en canvi, es mostren molt contrariats. Moishe escup un
‘sionistes’ i es reafirma en la seva americanitat. El sionisme,
entès com l’afirmació que els jueus són un poble que ha d’aspirar a un
estat a Terra Santa, és completament contrari a la tradició religiosa:
serà un Messies descendent del rei David que restaurarà el regne (i
aquesta paraula és important si pensem que Israel és una república) del
seu avantpassat. A més, la idea que els jueus són un poble no va
començar a guanyar importància a Europa fins que la Il·lustració jueva
no fou prou avançada, És per això que el sionisme del segle XX (i la
creació de l’estat d’Israel), doncs, n’és la conseqüència última. És per
això, com hem vist al punt anterior, que aquesta ideologia no pot ser
compartida pels haredís.
De fet, també cal apuntar que el
recepcionista de l’hotel comet un error en identificar els jueus i
Israel, quan avui dia encara més de la meitat de la població jueva
mundial viu en la diàspora.
Yanky i Moishe a la tomba del cantant Schwartz a Berlín.
3. L’ídix
Els hassids de Williamsburg, malgrat que ens pugui sorprendre, parlen entre ells ídix o judeo-alemany,una altra les particularitats que van desenvolupar els jueus asquenazites (de
l’Europa central i oriental) abans de la integració a la societat
europea al llarg del segle XIX. En va ser la llengua habitual i
majoritària fins als anys quaranta del segle XX. Llavors, tant arran de
la Xoà o Holocaust com de la creació de l’estat hebreu d’Israel, va
perdre la majoria de parlants i es va accelerar un procés que ja havia
començat amb l’avanç de la Il·lustració jueva, especialment a Alemanya.
Avui dia el mantenen sobretot grups haredís, tant a Israel com els Estats Units i el Canadà
Tot i que a la sèrie es veu molt interferit per l’anglès i sembla una llengua exclusivament oral, va aconseguir un Nobel de literatura el 1978 amb Isaac Bashevis Singer. Alguns altres autors destacats d’aquesta literatura són Mendele Moïkher Sforim i Xólem-Aléikhem. Un dels seus contes va inspirar el famós musical i posteriorment film de El violinista a la teulada.
Tot seguit us oferim la versió en hebreu, alemany i ídix de la famosa cançó ‘Ah, si fos ric’:
4. Torà, Talmud, Guemarà…
Pàgina del Talmud. Al centre el text de Misnà i Guemarà. Al voltant, comentaris posteriors.
Al llarg dels quatre capítols d’Unorthodox es menciona manta vegada la Torà i el Talmud, al qual també es refereixen com a Guemarà (Guimure).La Torà (‘Llei
escrita’) és el text central del judaisme i és equivalent al Pentateuc,
els cinc primers llibres de l’Antic Testament cristià. Segons la
tradició, que els haredís segueixen al peu de la lletra, l’han d’estudiar en hebreu tots els nens a partir de cinc anys, juntament amb els altres llibres que conformen el Tanakh, que correspon en termes generals a l’Antic Testament cristià.
L’altre gran text del cànon jueu és el Talmud, que es conforma de la Misnà (‘Llei oral’), la Guemarà (el seu comentari principal, escrit principalment en arameu) i tot un seguit de comentaris i afegitons posteriors.
5. Yael Roubeni i Esty Shapiro
De
tots els amics que Esty fa a Berlín, el més transcendental (però alhora
més distant) és la israeliana Yael Roubeni. Totes dues deuen compartir
la religió o la cultura jueva, però tanmateix són cara i creu.
L’oposició d’aquests dos personatges, ben visible en els noms, permet de
plasmar l’escletxa entre el jueu de la diàspora, tradicional i religiós
(Esty), i el nou jueu, que va arribar a Palestina per renovar-se, sense
el pes de la religió i els morts en les persecucions (Yael).
D’una
banda, Esty (variant d’Ester) evoca un dels exilis jueus bíblics i la
salvació del poble d’Israel de l’extermini, missió que té gravada a foc.
Els cognoms, Schwartz i Shapiro, d’origen no hebreu, són la marca de la diàspora. De l’altra, en Roubeni hi pot ressonar l’aventurer David Reubeni, que alguns consideren un sionista avant la lettre ja el segle XVI. A més, és un cognom hebreu, com el que portava, a tall d’exemple, l’escriptor Amos Oz (1935-2018), després d’haver-se desfet del cognom Klausner que li van imposar en néixer, de melodia alemanya.
Figues de moro.
Ultra això, el caràcter de Yael, punxegut per fora però en el fons tendre, és coherent amb l’estereotip del jueu israelià, contraposat al de la diàspora. És com la figa de moro o sabra, el
malnom dels jueus nascuts a Israel, segons l’estereotip francs,
directes i fins i tot aspres, però amb bon cor. Esty, en canvi, manté la
manera de ser jueu de la diàspora, educat en el temor de Déu i a no
alçar el cap entre els gentils. I en el seu cas tampoc entre els homes.Suau
per fora i forta per dins, Esty es desfà en una setmana de tot allò de
què les jueves (i ja no solament els jueus) sionistes van trigar un
segle.
6. La Pasqua jueva
Els jueus, esclaus del Faraó en l’Haggadà de Barcelona, que es llegia al seder de Péssah.
El quart i darrer capítol comença tot just quan Esty
descobreix que està embarassada i decideix d’escapar-se. Però no se
n’adona en un moment qualsevol, sinó en un gran àpat en què hi ha
reunida tota la seva família. Llavors, un nen, que és el més petit de
tots, fa ‘quatre preguntes’ a l’avi, l’home de més vell. I les respon
explicant que, si són avui reunits tots junts, és per commemorar
l’alliberament d’Egipte. El paral·lelisme entre el passat semillegendari
i la biografia de la protagonista és evident i la seva tria pren una
importància gairebé religiosa, car aquest àpat no és sinó el seder de Péssah,
el sopar de Pasqua jueva, carregat d’elements simbòlics fins al mínim
detall per a ajudar a commemorar el llarg camí cap a la Terra promesa.El seder de Péssah se celebra el dia 15 de nissan,
la primera lluna plena de primavera, pocs dies abans de la cristiana.
Potser és per aquest motiu que Netflix ha fet pública aquesta sèrie pels
volts de Pasqua, car els fets que s’hi desenvolupen passen si fa no fa
en el mateix moment de l’any en què l’hem poguda mirar.
7. El record
Precisament és en aquesta celebració que apareix el record
(generalment traumàtic) amb tota la seva esplendor. És el gran element
de cohesió i d’identificació del judaisme, com es veu en certa manera a
la sèrie, especialment en la relació entre els membres de la comunitat
de Williamsburg amb la Xoà i les tombes dels rabins perdudes per Europa,
aquell continent que en menys de setanta anys va veure desaparèixer
pràcticament la totalitat de la seva població jueva.
El rabí de la comunitat d’Esty.
Tanmateix, la importància del record va més enllà, afaiçona el
calendari litúrgic i l’organitza a partir de la commemoració dels grans
episodis de la història col·lectiva, un fet no gaire habitual entre les
religions.
8. Els Mendelssohns
Esty, embadalida, escoltant ‘Hebe deine Augen auf’, de Felix Mendelssohn.
L’endemà d’haver tocat el piano davant els altres músics i
d’haver-se endut una critica sincera però ferotge de Yael, Esty entra en
una catedral. Meravellada per la llum, s’hi troba un cor que canta
‘Hebe deine Augen auf’, de l’Elies de Felix Mendelssohn (1809-1847). Aquest músic (en reconeixereu aquesta peça) era d’origen jueu. El seu avi havia estat el gran filòsof Moses Mendelssohn (1729-1786), iniciador i referent de la Il·lustració jueva i amic del pre-romàntic Gotthold Ephraim Lessing (1729-1781).
Proposava que el jueu fos completament integrat a la societat alemanya i
participés del secularisme, cosa que implicava també, a parer seu,
abandonar l’ídix per l’alemany. Les conseqüències de la seva proposta, a
la llarga, van menar cap a l’assimilació. Dues generacions més tard, el
seu mateix nét, el compositor Felix Mendelssohn, ja era cristià i
culturalment alemany en tots els sentits. Com Esty, era un músic que
vivia entre dos mons, però la seva presència a la sèrie, a més, és una
picada d’ullet al gran floriment del judaisme alemany del XIX.
9. Berlín
Esty en la vida nocturna berlinesa.
I el gran punt d’aquest floriment, on va començar la
Il·lustració de l’avi Mendelssohn i van néixer els ortodoxos i els
altres reformistes de la religió jueva, va ser Berlín.
Però com es comenta en el mateix com-s’ha-fet, això ja no és més cosa
del passat, sinó que es pot afirmar que és un nou centre cultural jueu.
Ho demostra l’anomenat Cercle de Berlín, format per escriptors en llengua hebrea com Dudu Busi i Mati Shemoelof.De
fet, cada vegada hi ha més jueus joves, sobretot d’Israel, que
decideixen de passar-hi un temps. Sembla, doncs, que malgrat el valor
redemptor i teleològic que alguns volen atorgar a l’estat jueu, la
història de les anades i vingudes entre Israel i la diàspora no s’ha
acabat d’escriure. De fet, és tal l’atracció que desperta Alemanya
(malgrat o precisament pels records) que fins i tot els jueus d’origen
àrab s’uneixen a aquesta estranya peregrinació.
10. Shtisel i més
Shira Haas, la protagonista d’Unorthodox,
una actriu sens dubte brillant i capaç de transmetre totes les emocions
i tots els sentiments amb una llengua que no és la seva a uns oients
que tampoc no l’entenen, va debutar a la sèrie israeliana Shtisel. Curiosament, té certs punts en comú amb Unorthodox: al llarg de dues temporades exposa la vida d’una família haredí d’una comunitat Jerusalem menys rigorista que la de Williamsburg.
S’hi veuen les inquietuds del fill petit, Kive (Michael Aloni), que es debat entre l’art, casar-se amb la dona que estima i obeir el seu pare Xúlem (Dov Glickman) i els problemes de matrimoni de Guiti (Net Riskin), una de les germanes (l’altra ha abandonat la comunitat). El personatge encarnat per Sira Haas, Ruchami Weiss,
és la néta del patriarca Xúlem i mostra una actitud completament
antagònica a la d’Esty Schwarz amb relació al matrimoni i la fidelitat a
la comunitat. Shtisel prova de transmetre una visió sense estigmes dels haredís, travessar els límits dels grups i apel·lar a l’individu. També s’hi pot sentir una mica d’ídix. Si us ha agradat Unorthodox
i voleu conèixer més d’aquest món mentre gaudiu de la gran Shira Haas
podeu mirar aquesta sèrie (de dues temporades), que també és a Netflix,
encara que només en hebreu i subtítols en castellà i anglès.
En canvi, si no us fa el pes, Netflix també ofereix el documentari oposat: One of us,
la dura odissea dels qui abandonen la comunitat a Nova York per a
desfer-se del passat i començar una nova vida, malgrat la persecució i
l’ostracisme a què són sotmesos pels seus antics companys.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
26.04.2020 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada