08.04.2020 21:50
D’ençà que va començar la
pandèmia, el govern ha prioritzat els esforços als hospitals i ha deixat
sense cobrir les residències de gent gran. Aquests centres s’han trobat
desproveïts de material de protecció i serveis medicalitzats, cosa que
ha motivat la baixa de molts treballadors i una alta mortalitat en les
seves dependències. Avui, gairebé un mes després del començament de la
crisi sanitària, el Departament de Salut ha assumit les competències de totes les residències del país.
La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, diu que això no canviarà res fins que no arribin equips de protecció individuals (EPI), proves PCR i reforços als centres. També posa en qüestió el recompte de morts a les residències que fa la Generalitat: ‘És impossible, si no es fan proves, de saber quanta gent ha mort de coronavirus.’
La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, diu que això no canviarà res fins que no arribin equips de protecció individuals (EPI), proves PCR i reforços als centres. També posa en qüestió el recompte de morts a les residències que fa la Generalitat: ‘És impossible, si no es fan proves, de saber quanta gent ha mort de coronavirus.’
—Avui la Generalitat ha assumit la competència de les residències. S’ha tardat massa?
—Nosaltres demanem que el Departament de Salut assumeixi la competència, pel que fa a la solució, d’una crisi que no és social i que és sanitària. Durant aquests vint-i-set dies ens ha faltat EPI, PCR per a fer un cribratge de la població, personal sanitari i recursos sanitaris. Això és el que hem demanat sempre. Fins ara el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha fet càrrec de les residències però no tenia els recursos per a encarar la crisi sanitària. Calia posar-los i era el Departament de Salut qui ho havia de fer.
—La decisió havia d’haver arribat abans?
—Crec que Salut, en un moment de col·lapse del sistema, primer ha prioritzat les UCI, després els hospitals i al final nosaltres. De fa dies diem que tenim les 57.000 persones més dependents del sistema, les més vulnerables, i Salut havia de veure que calia posar-hi recursos.
—A efectes pràctics, què implica que el Departament de Salut n’assumeixi les competències?
—A efectes pràctics, si Salut no hi posa els recursos necessaris estarem igual que ara. A nosaltres encara no ens han solucionat el problema. El fet que Salut hagi assumit competències no vol dir res, necessitem acció. Nosaltres no demanàvem que Salut agafés la competència. Demanàvem que Salut es responsabilitzés de la seva part, que era la part de la crisi sanitària. És que fins i tot el Departament de Treball crec que també ho havia demanat, perquè això és una crisi sanitària i no social. Ara, després d’haver assumit les competències, esperem que es doni compte de la situació.
—Què els manca ara mateix a les residències?
—La cosa més important ara mateix són les PCR, per a saber quin grau d’afectació exacte hi ha a cada residència i quantes infeccions hi ha. Cal una valoració clínica de cada usuari. Si vas a visitar una residència i fas les PCR, algunes persones hauran d’anar directament als hospitals, això és importantíssim. Algunes altres es quedaran a la residència, però has de poder fer un bon cribratge per a decidir exactament quin tractament has de fer a cadascú.
—I als treballadors?
—A aquests també els han de fer les proves perquè n’hi ha més de quatre mil a casa seva. I s’ha de poder saber si ja han passat la quarantena i es poden reincorporar al sistema. És a dir, tenim una crisi epidemiològica i una crisi de personal i recursos. Per això cal activar de seguida les persones que han passat els quinze dies de quarantena. I, és clar, també fan falta serveis medicalitzats.
—La Generalitat ha informat avui mateix que Catalunya havia registrat un total de 1.123 morts amb coronavirus en residències des del 15 de març. Esteu d’acord amb les dades?
—Jo crec que Salut no sap quants morts de coronavirus hi ha a les residències. A mi m’ho han d’explicar. A moltes residències on hi ha hagut defuncions no s’hi ha fet cap prova. Donen per fet que són de coronavirus. Sí que sé que el sector té cada mes, aproximadament, unes mil defuncions per processos normals. Perquè el gran percentatge de la gent de qui tenim cura són malalts avançats. Per tant, és impossible, si no es fan les proves, saber quanta gent ha mort de coronavirus.
—Llavors, qualsevol mort que teniu ara mateix, passa a comptabilitzar-se com a mort de coronavirus.
—Així mateix. Ells donen per fet que una persona que tenia febre ja és coronavirus. I estic convençuda que sí, que hi ha hagut moltes morts per Covid-19, però que moltes altres no. I per a nosaltres això és molt important. No per les xifres i prou, sinó per la família, que ha de saber de què ha mort el seu familiar. Deixem de banda una part importantíssima, que és el procés de dol que viuen les famílies sense poder acomiadar-se… No els que hi ha a la residència, sinó els de l’hospital. Perquè els que hi ha a la residència tenen un avantatge: que el centre coneix molt bé les famílies i podem fer-los un bon acompanyament.
—Teniu constància que es discrimini el col·lectiu de gent gran a l’hora de decidir qui ingressa en un hospital i qui no?
—Nosaltres tenim constància que hi ha persones que, per tipologia, no podrien superar una pneumònia i quan consideren que no tenen possibilitats de sortir-se’n, doncs amb els recursos que hi ha, els deixen majoritàriament a les residències.
—I que els discriminin a l’hora d’entrar a l’UCI?
—Bé, amb això que veiem tots que ha passat a Itàlia i per les notícies que tenim, ens podem imaginar què passa quan les UCI es col·lapsen. No s’han col·lapsat i jo espero que tothom tingui les mateixes possibilitats.
—Suposo que mai no havíeu imaginat que viuríeu una situació com aquesta.
—Sincerament, no, mai. Possiblement, com a professional, passo els pitjors dies de la meva vida. I no s’ha acabat. Ens dol veure criminalitzades les residències. ‘Aquí s’han mort quinze persones, a tal residència se n’han mort vint més…’ Però què ens pensem? A dins les notícies no es té en compte que hi ha hagut vint professionals que han estat a primera fila i que hi han deixat la vida lluitant sense EPI i sense els recursos necessaris. Encara hem de sentir aquestes coses? La residència és una casa, no hem tingut mai serveis sanitaris més enllà d’infermeres unes poques hores per a fer un seguiment d’un malalt crònic. Les residències no tenen ni metges, ni infermeres, ni respiradors, ni sèrum… No n’hem tingut mai! I sembla que ens demanin coses que a un servei social no se li poden demanar ni exigir.
—Nosaltres demanem que el Departament de Salut assumeixi la competència, pel que fa a la solució, d’una crisi que no és social i que és sanitària. Durant aquests vint-i-set dies ens ha faltat EPI, PCR per a fer un cribratge de la població, personal sanitari i recursos sanitaris. Això és el que hem demanat sempre. Fins ara el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha fet càrrec de les residències però no tenia els recursos per a encarar la crisi sanitària. Calia posar-los i era el Departament de Salut qui ho havia de fer.
—La decisió havia d’haver arribat abans?
—Crec que Salut, en un moment de col·lapse del sistema, primer ha prioritzat les UCI, després els hospitals i al final nosaltres. De fa dies diem que tenim les 57.000 persones més dependents del sistema, les més vulnerables, i Salut havia de veure que calia posar-hi recursos.
—A efectes pràctics, què implica que el Departament de Salut n’assumeixi les competències?
—A efectes pràctics, si Salut no hi posa els recursos necessaris estarem igual que ara. A nosaltres encara no ens han solucionat el problema. El fet que Salut hagi assumit competències no vol dir res, necessitem acció. Nosaltres no demanàvem que Salut agafés la competència. Demanàvem que Salut es responsabilitzés de la seva part, que era la part de la crisi sanitària. És que fins i tot el Departament de Treball crec que també ho havia demanat, perquè això és una crisi sanitària i no social. Ara, després d’haver assumit les competències, esperem que es doni compte de la situació.
—Què els manca ara mateix a les residències?
—La cosa més important ara mateix són les PCR, per a saber quin grau d’afectació exacte hi ha a cada residència i quantes infeccions hi ha. Cal una valoració clínica de cada usuari. Si vas a visitar una residència i fas les PCR, algunes persones hauran d’anar directament als hospitals, això és importantíssim. Algunes altres es quedaran a la residència, però has de poder fer un bon cribratge per a decidir exactament quin tractament has de fer a cadascú.
—I als treballadors?
—A aquests també els han de fer les proves perquè n’hi ha més de quatre mil a casa seva. I s’ha de poder saber si ja han passat la quarantena i es poden reincorporar al sistema. És a dir, tenim una crisi epidemiològica i una crisi de personal i recursos. Per això cal activar de seguida les persones que han passat els quinze dies de quarantena. I, és clar, també fan falta serveis medicalitzats.
—La Generalitat ha informat avui mateix que Catalunya havia registrat un total de 1.123 morts amb coronavirus en residències des del 15 de març. Esteu d’acord amb les dades?
—Jo crec que Salut no sap quants morts de coronavirus hi ha a les residències. A mi m’ho han d’explicar. A moltes residències on hi ha hagut defuncions no s’hi ha fet cap prova. Donen per fet que són de coronavirus. Sí que sé que el sector té cada mes, aproximadament, unes mil defuncions per processos normals. Perquè el gran percentatge de la gent de qui tenim cura són malalts avançats. Per tant, és impossible, si no es fan les proves, saber quanta gent ha mort de coronavirus.
—Llavors, qualsevol mort que teniu ara mateix, passa a comptabilitzar-se com a mort de coronavirus.
—Així mateix. Ells donen per fet que una persona que tenia febre ja és coronavirus. I estic convençuda que sí, que hi ha hagut moltes morts per Covid-19, però que moltes altres no. I per a nosaltres això és molt important. No per les xifres i prou, sinó per la família, que ha de saber de què ha mort el seu familiar. Deixem de banda una part importantíssima, que és el procés de dol que viuen les famílies sense poder acomiadar-se… No els que hi ha a la residència, sinó els de l’hospital. Perquè els que hi ha a la residència tenen un avantatge: que el centre coneix molt bé les famílies i podem fer-los un bon acompanyament.
—Teniu constància que es discrimini el col·lectiu de gent gran a l’hora de decidir qui ingressa en un hospital i qui no?
—Nosaltres tenim constància que hi ha persones que, per tipologia, no podrien superar una pneumònia i quan consideren que no tenen possibilitats de sortir-se’n, doncs amb els recursos que hi ha, els deixen majoritàriament a les residències.
—I que els discriminin a l’hora d’entrar a l’UCI?
—Bé, amb això que veiem tots que ha passat a Itàlia i per les notícies que tenim, ens podem imaginar què passa quan les UCI es col·lapsen. No s’han col·lapsat i jo espero que tothom tingui les mateixes possibilitats.
—Suposo que mai no havíeu imaginat que viuríeu una situació com aquesta.
—Sincerament, no, mai. Possiblement, com a professional, passo els pitjors dies de la meva vida. I no s’ha acabat. Ens dol veure criminalitzades les residències. ‘Aquí s’han mort quinze persones, a tal residència se n’han mort vint més…’ Però què ens pensem? A dins les notícies no es té en compte que hi ha hagut vint professionals que han estat a primera fila i que hi han deixat la vida lluitant sense EPI i sense els recursos necessaris. Encara hem de sentir aquestes coses? La residència és una casa, no hem tingut mai serveis sanitaris més enllà d’infermeres unes poques hores per a fer un seguiment d’un malalt crònic. Les residències no tenen ni metges, ni infermeres, ni respiradors, ni sèrum… No n’hem tingut mai! I sembla que ens demanin coses que a un servei social no se li poden demanar ni exigir.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és
indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir
accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar
la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de
pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens
ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la
independència del diari.Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada