- Editorial
- Vicent Partal
Martínez-Maíllo va anar més lluny i tot quan aclarí: ‘Això no és una qüestió de noms.’ D’aquesta manera deixava entendre que els noms no importaran quan el PP haja d’expulsar militants involucrats en casos de corrupció. Així doncs, Rita Barberá, fins ahir mateix ‘la intocable’, de sobte els seus la posen a la vora del precipici. Perquè aquesta vegada, això que hi ha en joc és massa important i supera el poder de la que fins ara ha estat el símbol del PP al País Valencià.
Aquests últims dies entre els ambients periodístics i polítics de València poca gent tenia dubtes que Rita (a València no cal dir el cognom per a saber de quina Rita es parla) té el futur molt complicat. El cas Taula també l’afecta a ella, tot i que circumstancialment –i per evitar l’allargament innecessari del cas– no haja estat inclosa en el primer bloc. Com que és senadora, la seua detenció és complexa i podria allargar massa les investigacions. Molt poca gent dubtava, però, que acabaria passant pel jutjat i que és molt difícil que puga eixir-ne amb la cara alta.
És en aquest sentit que les declaracions d’ahir de la cúpula del PP tenen un valor històric: la dona que feia i desfeia a València sense que ningú gosàs qüestionar-li res ja està acorralada i no sap per on fugir. Ni els seus a Madrid, que durant anys li ho van consentir tot, no estan disposats ara a ofegar-se, arrossegats pels delictes de què podria ser acusada. I amb això el règim s’escola davant la nostra mirada, ho he de reconèixer, encara un pèl incrèdula. Tan incrèdula com feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada