Fills adoptius del franquisme
"Fraga, Suárez, Martín Villa i Joan Carles de Borbó potser són els quatre personatges que millor s'ho van muntar en el trànsit del règim del 36 al del 78"
El PSOE ha pres una decisió fastigosa. Una més. Mentre Pedro Sánchez continua la seva cursa per a la salvació personal a Madrid, els seus regidors a Vitòria han vetat -conjuntament amb el PP- el nom de Lluís Llach com a fill adoptiu de la capital basca. Llach és l'autor de Campanades a morts, l'únic homenatge que van tenir els cinc obrers morts com a conseqüència d'un assalt policial salvatge,
ordenat pels reformadors del règim franquista, gent que avantposava la
supervivència dels càrrecs propis a la vida de les persones.
Els
facinerosos que enviaven la policia a estomacar, detenir, torturar i,
si convenia, matar eren el ministre de la Governació, Manuel Fraga
-aquell dia de viatge a Alemanya-; Adolfo Suárez, responsable de l'ordre
públic en substitució de l'anterior i Rodolfo Martín Villa, ministre de
Relacions Sindicals. Tots ells a les ordres de Joan Carles de Borbó.
Fraga, Suárez, Martín Villa i Joan Carles de Borbó potser són els quatre personatges que millor s'ho van muntar en el trànsit del règim del 36 al del 78. Tots ells van rebre tota mena de compensacions, en honors i diners, per haver estat capaços de mantenir l'estructura franquista i integrar-hi les elits de l'oposició democràtica. Encara que fos a costa de l'oblit d'aquells cinc obrers assassinats, entre moltes altres víctimes de la repressió, duríssima, d'aquell periode.
Ara el PSOE, a Vitòria, ha mostrat la seva essència real com a continuador i justificador de la violència d'aquells malfactors ministerials. Era d'esperar. Al capdavall, quina diferència hi havia entre la Triple A i el GAL que no fos qui manava a Madrid?
Fraga, Suárez, Martín Villa i Joan Carles de Borbó potser són els quatre personatges que millor s'ho van muntar en el trànsit del règim del 36 al del 78. Tots ells van rebre tota mena de compensacions, en honors i diners, per haver estat capaços de mantenir l'estructura franquista i integrar-hi les elits de l'oposició democràtica. Encara que fos a costa de l'oblit d'aquells cinc obrers assassinats, entre moltes altres víctimes de la repressió, duríssima, d'aquell periode.
Ara el PSOE, a Vitòria, ha mostrat la seva essència real com a continuador i justificador de la violència d'aquells malfactors ministerials. Era d'esperar. Al capdavall, quina diferència hi havia entre la Triple A i el GAL que no fos qui manava a Madrid?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada