Gent corrent
Frederic Malagelada: «Sota l'aigua ho trobo tot; a la muntanya, res»
Edició Impresa
27 febrer 2016
Gemma Tramullas
Dissabte, 27 de febrer del 2016
Tenia 26 anys quan, el 1962, va organitzar la recuperació de gairebé 3.000 monedes del segle XVII que un temporal havia escampat per la platja de la Barra de Sitges. El seu esperit detectivesc el va portar a relacionar aquella troballa amb un cruent combat naval de la guerra dels segadors, en què les dues superpotències de l'època van perdre dos galions. Les peces d'aquest puzle fascinant, inclosa la localització dels vaixells enfonsats, les va acabar d'encaixar l'arqueòleg Pere Izquierdo, que ahir va presentar el projecte per excavar les naus a la Jornada Arqueològica de Sitges i demà ho farà al Saló de la Immersió de Cornellà.
-¿Quan se submergeix per primera vegada? Vaig néixer a Sitges i el mar va amb mi. De petit em capbussava sense res i després vaig fer servir unes lents com les del pioner del busseig Hans Hass. He sigut nedador i caçador submarí. Sota l'aigua ho trobo tot, però a la muntanya no trobo ni un bolet ni res.
-¿I amb escafandre? A Espanya es va començar a utilitzar el 1951 i el 1957 em vaig enrolar en una expedició submarina a bord del Cruz del Sur. Ramon Padrol va ser el meu instructor i em va inculcar el verí dels llibres i de l'escafandrisme. Amb ell vam organitzar el rescat de les monedes.
-¿Com va relacionar aquelles monedes amb la guerra del segadors? Jo ja sabia el que era l'arqueologia submarina i un tresor submarí. Amb el temps, vaig anar trobant referències d'un combat naval davant de Sitges que havia passat desapercebut. L'1 de juliol de 1642 es van enfonsar dos galions, el Guisa, de l'armada francesa, i La Magdalena, de l'espanyola. Segons Pere Izquierdo, les monedes serien de La Magdalena, que portava la paga als soldats castellans assetjats a Roses.
-Devien ser naus impressionants. Són les naus enfonsades documentades més importants del litoral espanyol. Imagini-s'ho: ¡en un costat Felip IV i el comte duc d'Olivares i a l'altre Lluís XIII i Richelieu! Però vostè com a periodista hauria de fugir de la idea del tresor i destacar el seu valor artístic i arqueològic.
-Vaja, ja m'ha espatllat el titular. [riu] Jo no vaig trobar or. El que és interessant no és el petit tresor de les monedes sinó que van servir d'esquer per saber què va passar i descobrir la categoria dels vaixells.
-¿La seva millor aventura subaquàtica? La del San Pedro de Alcántara, enfonsat a Peniche (Portugal) el 1786. Transportava set milions de pesos en or i plata i 13.000 quintars de coure. I ¡alto! també els presos de la rebel·lió de Túpac Amaru al Perú, inclòs el fill, que es va salvar.
-¡Carai! ¿Què queda per veure al fons? Gairebé res, perquè està molt excavat. És l'emoció de posar-te en aquell mar tan fred i imaginar-te l'escena del naufragi.
-Deu haver tingut relació amb investigadors marins i caçadors de tresors. Cousteau va simpatitzar molt amb mi i Sténuit -un fora de sèrie que es va avançar a Cousteau- em va invitar a casa seva a Brussel·les. Amb el caçatresors Mel Fischer [que va trobar el tresor del galió Nuestra señora de Atocha] ens cartejàvem. Jo no he fet grans coses. Sóc advocat i durant 30 anys vaig treballar per a l'editorial Bruguera, que em lligava molt. Jo em dedico a la història.
-La seva biblioteca és espectacular. És la millor biblioteca d'història del Penedès i el Garraf. Només de tema submarí hi ha 2.400 llibres, sobretot de naufragis.
-¿Als seus 80 anys encara se submergeix? Sí, amb limitacions. La immersió és equilibri hidrostàtic, el problema és pujar després al vaixell. Fa poc em vaig tirar amb mala mar i sense vestit i al pujar em vaig lesionar. Però quan comenci l'excavació del Guisa i La Magdalena saltaré el primer a l'aigua.
Tenia 26 anys quan, el 1962, va organitzar la recuperació de gairebé 3.000 monedes del segle XVII que un temporal havia escampat per la platja de la Barra de Sitges. El seu esperit detectivesc el va portar a relacionar aquella troballa amb un cruent combat naval de la guerra dels segadors, en què les dues superpotències de l'època van perdre dos galions. Les peces d'aquest puzle fascinant, inclosa la localització dels vaixells enfonsats, les va acabar d'encaixar l'arqueòleg Pere Izquierdo, que ahir va presentar el projecte per excavar les naus a la Jornada Arqueològica de Sitges i demà ho farà al Saló de la Immersió de Cornellà.
-¿Quan se submergeix per primera vegada? Vaig néixer a Sitges i el mar va amb mi. De petit em capbussava sense res i després vaig fer servir unes lents com les del pioner del busseig Hans Hass. He sigut nedador i caçador submarí. Sota l'aigua ho trobo tot, però a la muntanya no trobo ni un bolet ni res.
-¿I amb escafandre? A Espanya es va començar a utilitzar el 1951 i el 1957 em vaig enrolar en una expedició submarina a bord del Cruz del Sur. Ramon Padrol va ser el meu instructor i em va inculcar el verí dels llibres i de l'escafandrisme. Amb ell vam organitzar el rescat de les monedes.
-¿Com va relacionar aquelles monedes amb la guerra del segadors? Jo ja sabia el que era l'arqueologia submarina i un tresor submarí. Amb el temps, vaig anar trobant referències d'un combat naval davant de Sitges que havia passat desapercebut. L'1 de juliol de 1642 es van enfonsar dos galions, el Guisa, de l'armada francesa, i La Magdalena, de l'espanyola. Segons Pere Izquierdo, les monedes serien de La Magdalena, que portava la paga als soldats castellans assetjats a Roses.
-Devien ser naus impressionants. Són les naus enfonsades documentades més importants del litoral espanyol. Imagini-s'ho: ¡en un costat Felip IV i el comte duc d'Olivares i a l'altre Lluís XIII i Richelieu! Però vostè com a periodista hauria de fugir de la idea del tresor i destacar el seu valor artístic i arqueològic.
-Vaja, ja m'ha espatllat el titular. [riu] Jo no vaig trobar or. El que és interessant no és el petit tresor de les monedes sinó que van servir d'esquer per saber què va passar i descobrir la categoria dels vaixells.
-¿La seva millor aventura subaquàtica? La del San Pedro de Alcántara, enfonsat a Peniche (Portugal) el 1786. Transportava set milions de pesos en or i plata i 13.000 quintars de coure. I ¡alto! també els presos de la rebel·lió de Túpac Amaru al Perú, inclòs el fill, que es va salvar.
-¡Carai! ¿Què queda per veure al fons? Gairebé res, perquè està molt excavat. És l'emoció de posar-te en aquell mar tan fred i imaginar-te l'escena del naufragi.
-Deu haver tingut relació amb investigadors marins i caçadors de tresors. Cousteau va simpatitzar molt amb mi i Sténuit -un fora de sèrie que es va avançar a Cousteau- em va invitar a casa seva a Brussel·les. Amb el caçatresors Mel Fischer [que va trobar el tresor del galió Nuestra señora de Atocha] ens cartejàvem. Jo no he fet grans coses. Sóc advocat i durant 30 anys vaig treballar per a l'editorial Bruguera, que em lligava molt. Jo em dedico a la història.
-La seva biblioteca és espectacular. És la millor biblioteca d'història del Penedès i el Garraf. Només de tema submarí hi ha 2.400 llibres, sobretot de naufragis.
-¿Als seus 80 anys encara se submergeix? Sí, amb limitacions. La immersió és equilibri hidrostàtic, el problema és pujar després al vaixell. Fa poc em vaig tirar amb mala mar i sense vestit i al pujar em vaig lesionar. Però quan comenci l'excavació del Guisa i La Magdalena saltaré el primer a l'aigua.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada