Una marea de legos
Apareixen a les platges de Cornualla peces del cèlebre joc caigudes al mar fa 17 anys
Document
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
BARCELONA
Dilluns, 4 d'agost del 2014
Són com noves. Impecables. Brillants.
Semblen acabades de treure del paquet. Ningú diria que aquestes peces de
Lego fa 17 anys que estan vagant sense rumb per l'oceà i que acaben de
sortir a la superfície, arrossegades fins a la riba per les onades, la
majoria a les platges de Cornualla, al sud d'Anglaterra.
Totes procedeixen del carregament de 4.756.940 peces de Lego que viatjaven en un dels 62 contenidors que el mercant Tokio Express transportava cap al port de Connecticut (EUA) quan el 13 de febrer de 1997, a 20 milles de Land's End, a l'extrem sud-oest d'Anglaterra, va rebre el cop d'una onada enorme. El vaixell, impulsat per la força de l'impacte, es va inclinar 60 graus cap a un costat, per després balancejar-se, cosa que va fer que 62 dels contenidors que transportava caiguessin a l'oceà.
Al cap de pocs mesos algunes peces van començar a emergir a la costa del sud d'Anglaterra. Contactada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Tracey Williams, una escriptora que ha creat la pàgina de Facebook Lego Lost at Sea (Lego Perdut al Mar) va trobar unes peces el 1998. No obstant, durant anys es va oblidar del tema fins que el 2010 durant unes vacances a Cornualla, al passejar per la platja, de sobte es va retrobar amb aquelles joguines. «Em va semblar increïble que, el 2010, 13 anys després que caigués al mar el contenidor, segueixin apareixent aquestes peces», comenta.
Com si fos un regal per als seus fills, la marea no va deixar d'arrossegar cada dia alguna peça. «Per a mi i els meus fills era com un joc. Competíem a veure qui trobava la peça més xula; ara el màxim és trobar el drac verd», explica, i assegura que, des d'aleshores fins ara, ha recollit gairebé 600 peces: pops, dracs, rodes, cactus, espases, arpons, armilles salvavides, aletes de bussejar... Llavors va decidir muntar una comunitat a Facebook, que ja té 33.500 membres. «Qualsevol persona que troba una peça de Lego a la platja contacta amb mi. Després jo intento determinar si forma part d'aquell carregament enfonsat. Sabem que se n'han trobat peces a Irlanda, a Gal·les, a altres platges angleses i almenys una d'elles ha aparegut a les costes d'Austràlia», comenta.
Com noves
De sobte, la seva veu al telèfon es torna greu: «En realitat, això és un tema molt seriós. Aquí hi ha un missatge. Estem parlant del medi ambient. Són peces de plàstic que no es biodegraden, que 17 anys després de caure al mar són com noves. Quantes coses han caigut als nostres oceans i estan allà, alterant l'ecosistema marí». Un impacte gens menyspreable tenint en compte que una mitjana de 2.683 contenidors cauen cada any als diferents mars i oceans del planeta des dels vaixells mercants.
De fet, Williams ha estat contactada per científics que investiguen el plàstic. «Els interessa molt analitzar aquestes peces que han estat tant de temps al mar, per veure l'evolució del material». Altres científics, en canvi, la contacten per intentar determinar, a partir del lloc en què han aparegut les peces, els corrents marítims.
Així, aquestes peces de Lego estan sent estudiades de la mateixa manera que els milers d'aneguets de goma que anaven al contenidor que el gener de 1992 va caure d'un vaixell de càrrega a prop de les illes Aleutianes i que es van fer mundialment famosos a l'anar apareixent en diferents punts del planeta transportats, per descomptat, per la infatigable marea.
Totes procedeixen del carregament de 4.756.940 peces de Lego que viatjaven en un dels 62 contenidors que el mercant Tokio Express transportava cap al port de Connecticut (EUA) quan el 13 de febrer de 1997, a 20 milles de Land's End, a l'extrem sud-oest d'Anglaterra, va rebre el cop d'una onada enorme. El vaixell, impulsat per la força de l'impacte, es va inclinar 60 graus cap a un costat, per després balancejar-se, cosa que va fer que 62 dels contenidors que transportava caiguessin a l'oceà.
Al cap de pocs mesos algunes peces van començar a emergir a la costa del sud d'Anglaterra. Contactada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Tracey Williams, una escriptora que ha creat la pàgina de Facebook Lego Lost at Sea (Lego Perdut al Mar) va trobar unes peces el 1998. No obstant, durant anys es va oblidar del tema fins que el 2010 durant unes vacances a Cornualla, al passejar per la platja, de sobte es va retrobar amb aquelles joguines. «Em va semblar increïble que, el 2010, 13 anys després que caigués al mar el contenidor, segueixin apareixent aquestes peces», comenta.
Com si fos un regal per als seus fills, la marea no va deixar d'arrossegar cada dia alguna peça. «Per a mi i els meus fills era com un joc. Competíem a veure qui trobava la peça més xula; ara el màxim és trobar el drac verd», explica, i assegura que, des d'aleshores fins ara, ha recollit gairebé 600 peces: pops, dracs, rodes, cactus, espases, arpons, armilles salvavides, aletes de bussejar... Llavors va decidir muntar una comunitat a Facebook, que ja té 33.500 membres. «Qualsevol persona que troba una peça de Lego a la platja contacta amb mi. Després jo intento determinar si forma part d'aquell carregament enfonsat. Sabem que se n'han trobat peces a Irlanda, a Gal·les, a altres platges angleses i almenys una d'elles ha aparegut a les costes d'Austràlia», comenta.
Com noves
De sobte, la seva veu al telèfon es torna greu: «En realitat, això és un tema molt seriós. Aquí hi ha un missatge. Estem parlant del medi ambient. Són peces de plàstic que no es biodegraden, que 17 anys després de caure al mar són com noves. Quantes coses han caigut als nostres oceans i estan allà, alterant l'ecosistema marí». Un impacte gens menyspreable tenint en compte que una mitjana de 2.683 contenidors cauen cada any als diferents mars i oceans del planeta des dels vaixells mercants.
De fet, Williams ha estat contactada per científics que investiguen el plàstic. «Els interessa molt analitzar aquestes peces que han estat tant de temps al mar, per veure l'evolució del material». Altres científics, en canvi, la contacten per intentar determinar, a partir del lloc en què han aparegut les peces, els corrents marítims.
Així, aquestes peces de Lego estan sent estudiades de la mateixa manera que els milers d'aneguets de goma que anaven al contenidor que el gener de 1992 va caure d'un vaixell de càrrega a prop de les illes Aleutianes i que es van fer mundialment famosos a l'anar apareixent en diferents punts del planeta transportats, per descomptat, per la infatigable marea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada