SEQÜELES DE L'ÚLTIMA DICTADURA ARGENTINA
Les Abuelas de la Plaza de Mayo troben el nét 115
La seva àvia, que va ser una de les fundadores de l'organització, va morir el 2008
AFP
Les Abuelas de la Plaza de Mayo anuncien que han trobat el nét 115, Ana Libertad.
EL PERIODICO
ABEL GILBERT / Buenos Aires
Dissabte, 23 d'agost del 2014 - 11.55 h
"Novament us convoquem per donar bones notícies", va dir ahir a la nit Estela Barnes de Carlotto, la presidenta de les Abuelas de la Plaza de Mayo. Aquesta vegada no es tractava del seu nét, Ignacio Guido Urban, de qui es va restituir la identitat fa 17 dies,
sinó d'un altre nét, el 115, amb una història també profundament
lligada a la de l'organització que busca els fills dels desapareguts
durant l'última dictadura militar argentina (1976-93).
Ana Libertad, que viu a Europa, ja sap que és néta d'una altra de les fundadores de les Abuelas, Alicia 'Licha' Zubasnabar de De La Cuadra,
que va morir el 2008, als 92 anys. Els seus pares, Héctor Carlos
Baratti i Elena De la Cuadra, van ser segrestats per la policia de
Buenos Aires el febrer de 1977, i després assassinats. Licha els va
buscar incansablement. "Va ser a casa de Licha on es van fer les
primeres reunions del que després es coneixeria com el grup de les
Abuelas de la Plaza de Mayo", va recordar Carlotto, que va lamentar que
l'àvia d'Ana Libertad no estigués viva per abraçar la seva néta.
Carlotto va explicar que les Abuelas i la Comissió Nacional pel Dret a la Identitat
(Conadi) havien rebut "una denúncia amb informació sobre una noia que
podria ser filla de desapareguts". La denúncia va quedar registrada a la
justícia federal i aquest any la noia es va comunicar amb les Abuelas
per sotmetre's voluntàriament a l'extracció de sang per cotejar amb el
banc de dades. El procediment es va fer al consolat del país on viu.
"Es
preserven les dades de la causa i del jutjat per evitar que
transcendeixi informació que podria perjudicar la privacitat", va
explicar Carlotto, i va destacar que és el primer cas investigat per la
unitat fiscal especialitzada en casos d'apropiació de nens.
Héctor
Baratti, el pare d'Ana Libertad, va ser llançat al mar el desembre de
1978. El seu cadàver va ser identificat per l'Equip Argentí
d'Antropologia Forense, set anys enrere. Abans de morir, Baratti va
tenir una conversa amb Christian von Wernich, el
capellà de la temible policia de Buenos Aires. La conversa ha estat
reconstruïda per supervivents de la repressió. "Vostès ens acusen de
subversius, però de què poden acusar nens que tenen tres o quatre dies",
li va dir al capellà. "Els fills pagaran el pecat dels pares", li va
contestar Von Wernich, que des del 2007 compleix presó perpètua per les
seves responsabilitats en les violacions als drets humans.
Les
Abuelas consideren que encara falta per restituir-se la identitat d'uns
300 nois nascuts en captiveri. El nét 114, Ignacio Guido Urban, que fa
dues setmanes sap quina és la seva família biològica, va expressar la
seva alegria pel nou pas cap a la veritat i la memòria històrica a
l'Argentina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada