REFERÈNDUM SOBIRANISTA AL REGNE UNIT
Salmond s'imposa a Darling en l'últim debat sobre Escòcia
L'exministre laborista va advertir de la volatilitat del cru i la minva de reserves
El líder secessionista busca un mandat a les urnes per conservar la lliura
Edició Impresa
26 agost 2014
EL PERIODICO
BEGOÑA ARCE
LONDRES
LONDRES
Dimarts, 26 d'agost del 2014
L'economia va tornar a dominar ahir a la
nit el segon i últim debat sobre la independència d'Escòcia, abans del
referèndum del 18 de setembre. La disputa sobre la lliura esterlina, el
càlcul sobre les reserves de petroli que queden en aigües del mar del
Nord, i les retallades de la sanitat pública (NHS), van ser els
assumptes amb què van acaparar els 90 minuts que va durar l'acalorat
enfrontament televisat en directe, entre el ministre principal escocès,
Alex Salmond i el cap de la campanya de Better Together (Millor Junts), l'exministre de finances laborista, Alistair Darling.
Cap dels dos va cedir terreny, en un cos a cos molt cenyit, en què segons un primer sondeig d'ICM, Salmond es va imposar amb el 71% de vots davant el 29% per a Darling. D'estar a la defensiva en el primer debat, Salmond va passar en aquesta ocasió a l'ofensiva.
En un to combatiu, apassionat, interrompent-se contínuament i traient-se sovint la paraula, tots dos contendents van anar responent a les preguntes de l'audiència, sobre pressupostos, pobresa infantil o creació d'ocupació. El cara a cara es va celebrar davant 200 persones reunides al museu Kelvingrove Art Gallery And Museum de Glasgow, que havien estat prèviament seleccionades per l'institut de sondejos ComRes.
MÉS PRESSIÓ / Salmond era el que més s'hi jugava en aquesta ocasió i sobre qui requeia més pressió. Darling s'havia imposat en el primer debat del 5 d'agost. El líder independentista no va ser capaç llavors d'oferir un pla alternatiu, en cas que Escòcia hagi d'abandonar la lliura. Tampoc ho va fer aquesta vegada, malgrat la insistència de Darling, però Salmond va posar en canvi com a exemple diverses alternatives adoptades per altres països «com Suècia o Noruega» i va dir estar buscant un «mandat popular» per necogiar la lliura en una unió monetària entre la nova nació sobirana i la resta del Regne Unit sota la supervisió del Banc d'Anglaterra. Aquesta és, no obstant, una possibilitat que el Govern de Londres ha rebutjat repetidament, igual que el 68% dels ciutadans anglesos, segons els sondejos.
Darling va advertir de la variabilitat dels preus del petroli i la seva minva constant. «Una vegada que s'hagi acabat, s'haurà acabat per sempre», va afirmar.
Salmond va utilitzar una nova tàctica, a l'advertir dels riscos de continuar al Regne Unit. La sanitat pública a Escòcia no està segura, va assenyalar, mentre que serà el Parlament de Westminster qui controli els pressupostos. Sobre assumptes de defensa, va calcular en cinc anys el temps per desmantellar el sistema de míssils nuclears Trident i deu per construir unes Forces Armades escoceses. Darling va argumentar que aquest desmantellament seria molt costós i suposaria una gran pèrdua de llocs de treball.
A tres setmanes del referèndum, la d'ahir a la nit va ser per a Salmond la seva última gran oportunitat de dirigir-se a una gran audiència per capgirar les enquestes adverses. El temps se li tira a sobre. Aquest matí uns 700.000 escocesos, que emetran el vot per correu, una cinquena part del total dels electors a Escòcia, trobaran a la seva bústia les paperetes per participar en la consulta. Segons una síntesi de sondejos portada a terme pel Financial Times, el 50% dels votants preferiran seguir formant part de la Unió, el 37% elegirà la independència i el 12% segueix sense saber què votar.
Alex Salmond, a la dreta, en el debat televisat d'ahir a Glasgow. A l'esquerra, Alistair Darling.
Cap dels dos va cedir terreny, en un cos a cos molt cenyit, en què segons un primer sondeig d'ICM, Salmond es va imposar amb el 71% de vots davant el 29% per a Darling. D'estar a la defensiva en el primer debat, Salmond va passar en aquesta ocasió a l'ofensiva.
En un to combatiu, apassionat, interrompent-se contínuament i traient-se sovint la paraula, tots dos contendents van anar responent a les preguntes de l'audiència, sobre pressupostos, pobresa infantil o creació d'ocupació. El cara a cara es va celebrar davant 200 persones reunides al museu Kelvingrove Art Gallery And Museum de Glasgow, que havien estat prèviament seleccionades per l'institut de sondejos ComRes.
MÉS PRESSIÓ / Salmond era el que més s'hi jugava en aquesta ocasió i sobre qui requeia més pressió. Darling s'havia imposat en el primer debat del 5 d'agost. El líder independentista no va ser capaç llavors d'oferir un pla alternatiu, en cas que Escòcia hagi d'abandonar la lliura. Tampoc ho va fer aquesta vegada, malgrat la insistència de Darling, però Salmond va posar en canvi com a exemple diverses alternatives adoptades per altres països «com Suècia o Noruega» i va dir estar buscant un «mandat popular» per necogiar la lliura en una unió monetària entre la nova nació sobirana i la resta del Regne Unit sota la supervisió del Banc d'Anglaterra. Aquesta és, no obstant, una possibilitat que el Govern de Londres ha rebutjat repetidament, igual que el 68% dels ciutadans anglesos, segons els sondejos.
Darling va advertir de la variabilitat dels preus del petroli i la seva minva constant. «Una vegada que s'hagi acabat, s'haurà acabat per sempre», va afirmar.
Salmond va utilitzar una nova tàctica, a l'advertir dels riscos de continuar al Regne Unit. La sanitat pública a Escòcia no està segura, va assenyalar, mentre que serà el Parlament de Westminster qui controli els pressupostos. Sobre assumptes de defensa, va calcular en cinc anys el temps per desmantellar el sistema de míssils nuclears Trident i deu per construir unes Forces Armades escoceses. Darling va argumentar que aquest desmantellament seria molt costós i suposaria una gran pèrdua de llocs de treball.
A tres setmanes del referèndum, la d'ahir a la nit va ser per a Salmond la seva última gran oportunitat de dirigir-se a una gran audiència per capgirar les enquestes adverses. El temps se li tira a sobre. Aquest matí uns 700.000 escocesos, que emetran el vot per correu, una cinquena part del total dels electors a Escòcia, trobaran a la seva bústia les paperetes per participar en la consulta. Segons una síntesi de sondejos portada a terme pel Financial Times, el 50% dels votants preferiran seguir formant part de la Unió, el 37% elegirà la independència i el 12% segueix sense saber què votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada