setge judicial
Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI, imputada a França pel 'cas Tapie' de presumpta corrupció
La directora general de l'FMI ha assegurat que pensa seguir al capdavant de la institució internacional
GEORGES COBET / FRANCE PRESSE
Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI, i l'empresari Bernard Tapie.
EL PERIODICO
AGÈNCIES / París
La directora general del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha estat imputada després d'haver estat interrogada durant diverses hores en relació amb una investigació per presumpta corrupció, indiquen mitjans locals. La mateixa Lagarde ha assenyalat que té previst continuar amb les seves funcions al capdavant de l'FMI.
Lagarde va iniciar la declaració a París davant el Tribunal de Justícia de la República (CJR) amb l'estatus de testimoni assistit, una fórmula a mig camí entre la de simple testimoni i la d'imputada. Al final ha estat imputada. El cas es remunta al 2007, quan Lagarde era ministra, i respon a una indemnització multimilionària concedida a l'empresari Bernard Tapie.
La que va ser ministra de Finances de França entre el 2007 i el 2011 durant el mandat del president Nicolas Sarkozy va evitar el maig del l'any passat, en una altra convocatòria, la seva inculpació per la CJR, jurisdicció competent per investigar i jutjar els casos que concerneixen els membres del Govern en l'exercici de les seves funcions.
Cinc persones han estat acusades en aquest sumari pels jutges instructors, entre elles l'empresari i exministre Tapie --conegut per la seva amistat amb Sarkozy-- i l'anterior director del gabinet de Lagarde al departament d'Economia, Stéphane Richard, actual president de l'operador de telecomunicacions Orange.
Els magistrats van sotmetre a un acarament Lagarde i Richard per mirar de desentranyar el paper que va tenir la ministra en la decisió d'optar el 2007 per l'arbitratge privat per dirimir el contenciós que tenia llavors amb l'Estat francès amb Tapie, que reclamava una indemnització perquè considerava que havia patit una expropiació de la marca Puma.
El tribunal arbitral va donar la raó l'any següent a l'empresari, a qui va atribuir 403 milions d'euros que va haver de pagar l'Estat com a responsable d'una sèrie d'operacions realitzades pel banc Crédit Lyonnais quan era de titularitat pública.
El jutge considera que existeixen fonaments per a la imputació de la directora de l'FMI en una possible actitud de favor cap a l'empresari per la seva proximitat amb Sarkozy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada