Sense protocol comú als aeroports europeus
Brussel·les treballa en una definició compartida del virus per evitar confusions
RAQUEL CORREA Brussel·les |
Si un passatger sospitós d’estar infectat pel virus
d’Ebola viatja en un avió que aterra a l’aeroport Charles de Gaulle de
París, la tripulació de l’aerolínia alerta els serveis d’emergència de
l’aeroport, que, al seu torn, truquen als serveis d’urgència. Un equip
mèdic arriba llavors en ambulància per traslladar el viatger a un
hospital preparat per diagnosticar el cas. És el mateix protocol que
segueix l’aeroport de Brussel·les Zaventem, tot i que, de fet, podria
ser totalment diferent.
I és que a Europa no existeix un procediment comú
sobre com han d’actuar els aeroports del continent si sospiten que un
passatger té l’Ebola. “Basant-se en les recomanacions detallades de
l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les autoritats sanitàries de
cada estat membre estableixen unes directrius que han de seguir tant els
aeroports com les aerolínies”, expliquen fonts europees.
I què recomana l’OMS? No fer controls específics per
determinar si els viatgers tenen l’Ebola. “Controlar els passatgers als
punts d’entrada o sortida és costós i d’impacte molt limitat, perquè és
molt poc probable que es detecti que una persona està infectada per
l’Ebola”, considera l’Organització. I això, perquè el virus té un
període d’incubació de dos a 21 dies i els símptomes que genera no són
específics. O, dit d’una altra manera, l’OMS desaconsella que
s’utilitzin escàners tèrmics que detectin si un passatger té febre alta
-com sí que fan els aeroports dels països de l’Àfrica occidental més
afectats per la febre de l’Ebola i altres països com Sud-àfrica o la
Xina- perquè ho considera un sistema massa costós i que molt
probablement no servirà per discernir si el viatger té l’Ebola o una
altra malaltia que provoqui un augment de la temperatura corporal.
El patró és sempre el mateix: un africà arriba a un
hospital amb febre alta, vòmits i hemorràgies. Símptomes causats per
moltes malalties, també per l’Ebola. Quan, en atendre’l, el personal
sanitari descobreix que recentment ha viatjat a algun dels països
afectats pel virus, traslladen el pacient a una zona d’aïllament per
evitar un possible contagi mentre fan les anàlisis necessàries per
determinar si es tracta o no de l’Ebola.
Falsos casos escampats per la UE
Aquest va ser l’esquema que va seguir l’Hospital General d’Alacant
quan, la setmana passada, va ingressar al centre un noi nigerià de 30
anys que tenia 38,3 graus de febre, i el que va seguir dies més tard
l’Hospital AZ Damiaan d’Ostende, a Bèlgica, en rebre un pacient guineà
de 13 anys enfebrat. El mateix que va seguir l’Hospital de la Caritat de
Berlín en ingressar d’urgències una nigeriana que tenia febre alta i
problemes de circulació, i el de l’Hospital Purpan de Tolosa, on un noi
que tornava de Guinea Conakry amb malària -que produeix símptomes
semblants a l’Ebola, com febre alta, mal de panxa i diarrea- va provocar
una falsa alarma d’Ebola.
Per mirar de controlar-ho, el Comitè de Seguretat
Sanitària -que depèn de la Comissió Europea- ha elaborat una definició
comuna de l’Ebola que puguin utilitzar tots els estats membres. “La
finalitat és tenir un enfocament coherent a nivell de tota la Unió
Europea i, en particular, evitar que diferents definicions del virus
generin casos sospitosos d’Ebola”, expliquen fonts europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada