11/08/2014
No tot s’hi val, senyor Vargas Llosa
"Insistir en la comparació entre nacionalisme català i terrorisme és d’una demagògia i una falta de realisme tan gran, que frega fins i tot la maldat"
Qualsevol barbaritat és vàlida, i fins i tot aplaudida, quan es parla
de Catalunya. L’última arriba de l’escriptor Mario Vargas Llosa. “No es
pot ficar en el mateix sac a tots els nacionalistes. Per una banda, hi
ha els radicals que creuen que poden matar i posar bombes. Per
desgràcia, a Espanya hem conegut aquest tipus de nacionalisme. Jo diria
que és més perillós aquell que es presenta com pacífic, legal i
democràtic”, va arribar a dir ahir el premi nobel i marquès en una entrevista
al diari ‘ABC’. Mentiríem si diguéssim que ens semblava inimaginable
que Vargas Llosa pogués dir alguna cosa semblant. De fet, ho podíem
sospitar, el que ja és una premonició negativa. Perquè no tot s’hi val.
Insistir en la comparació entre nacionalisme català i terrorisme és
d’una demagògia i una falta de realisme tan gran, que frega fins i tot
la maldat. Es pot estar en contra de la independència, ser nacionalista
espanyol i criticar, incoherentment, el nacionalisme català. Però el que
no es pot és insultar a milions de persones que lluiten perquè el seu
país tingui un Estat propi i, a sobres, ho fan d’una manera tan
democràticament impecable que resulta envejable. Segurament aquest sigui
el problema del senyor Vargas Llosa: Que de tant ben fet, li fa mal
d’ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada