VINGA , NOMÈS FALTAVA AIXÓ....!!!!
MEDI AMBIENT
La ciutat dels porcs que s’aixeca en un espai protegit
Les granges d’Agramunt poden acollir 21.600 porcs i són en un paratge de valor ecològic
CRISTIAN SEGURA Agramunt |
Des de la capella Canosa, un temple semiabandonat del
segle XIX construït dalt d’un turó, s’observa una naturalesa sense
éssers humans, dominada pel cant dels ocells i el brunzir de la
vegetació. Aquest paisatge de la Noguera està creuat per una pista
forestal de 12 quilòmetres que connecta Agramunt i el petit poble
d’Oliola. Forma part de la zona especial de protecció per a les aus
(ZEPA) Bellmunt-Almenara, de la xarxa mediambiental Natura 2000 de la
Unió Europea. És un terreny que acull espècies d’alt valor biològic, en
especial l’àliga cuabarrada. Malgrat aquesta singularitat, des de la
capella Canosa s’identifiquen tres nuclis de 24 naus industrials noves
de trinca. Formen un triangle que recorda les urbanitzacions de cases
aparellades dels afores de Barcelona: és el nucli porcí més gran de
Catalunya.
Les tres granges que hi ha en aquest
espai, separades per uns 500 metres l’una de l’altra, sumades tenen
capacitat legal per a 21.600 porcs, tot i que aquest 2014 l’empresa
titular, Terragrisa, ha sol·licitat una nova ampliació de 700 caps de
bestiar. Disseminades aquí i allà es poden veure també altres granges,
poques, més petites i envellides pel pas dels anys. Com pot ser que un
nou centre industrial, amb un potencial de contaminació de purins tan
gran, s’aixequi en un espai natural protegit? És una obra administrativa
al límit del fora de joc.
Les granges estan
actualment arrendades per Terragrisa, l’empresa del grup Tarradellas que
aporta un 50% de la carn utilitzada en els seus embotits i pizzes. Tot
va començar el 2006, quan Harinera Roca, empresa de la família Roca,
propietària de la multinacional de tractament de residus Ros Roca, va
iniciar els tràmits per a la construcció d’una granja de cria en uns
terrenys de la seva propietat, al Bosc del Siscar. El Bosc del Siscar,
la zona on s’han construït la granja, va ser centre d’una polèmica fa
quinze anys quan milers de veïns de la Noguera i la Segarra es van
mobilitzar per aturar el projecte de Ros Roca d’instal·lar-hi un
abocador de residus.
Vistiplau a les granges
Les autoritzacions per a la construcció de la granja van ser atorgades
entre el 2007 i el 2008, i res es va saber del projecte fins que el
2009, poc després de la designació d’aquesta àrea com a ZEPA, Harinera
Roca va sol·licitar permís per convertir la granja de cria a engreix. La
llicència per ser granja d’engreix va ser concedida, però l’explotació
es va mantenir inactiva. Els Roca van demanar el 2012 a través de la
seva divisió agrària, Casanosa, una autorització d’ampliació de la
granja i la sol·licitud de creació de dues noves granges. L’oficina del
departament d’Agricultura de Lleida va plantejar dubtes sobre la
concessió de la llicència d’explotació perquè considerava que s’havia de
presentar la sol·licitud com a granja única. Si fos considerada granja
única, incompliria els límits permesos de caps de bestiar. Per a granges
de porcs d’entre 20 i 100 quilos, el límit són 9.600 animals.
Finalment, la Ponència Ambiental del Govern i l’oficina de Qualitat
Ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat van donar el
vistiplau a les tres granges avaluant que són instal·lacions separades a
la distància requerida per ser entitats diferents. També van considerar
que el seu impacte en la fauna “és marginal” i l’efecte en la massa
forestal es pot compensar amb mesures correctores. En la resolució
definitiva del juny del 2012, el departament d’Agricultura concedia que,
amb les mesures correctores, el projecte no presentava cap
inconvenient. Consultada per l’ARA, una portaveu del departament
d’Agricultura destaca que no hi ha hagut posicions enfrontades entre
oficines de la Generalitat sinó que es tracta d’informes que difereixen
en moments processals diferents.
En l’ampliació
sol·licitada aquest 2014, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)
a Lleida, pertanyent al departament de Territori i Sostenibilitat, va
confirmar nous inconvenients: s’han detectat diferències respecte als
plans inicials de construcció, no s’han aplicat totes les mesures
protectores de l’espai natural i s’han malmès 805 metres quadrats de
bosc protegit per a la nidificació d’aus.
Mesures mediambientals
Casanosa va assumir mesures mediambientals extraordinàries, com
convertir quatre hectàrees de conreu en sòl erm, facilitar el creixement
de la població de conills per a les aus de presa, col·locar caixes de
nius i preveure mesures antiincendis, entre d’altres. Casanosa va rebre,
entre el 2010 i el 2011, 26.119 euros en subvencions per a la
conservació de propietats forestals. A l’empresa també se li impedia
establir línies elèctriques elevades. Un altre dels punts sensibles de
la declaració d’impacte ambiental és que el municipi de Coscó és a només
un quilòmetre d’una de les granges. Per llei, aquest tipus
d’explotacions agràries han d’estar com a mínim a un quilòmetre de
distància dels centres urbans. El subministrament d’aigua prové del
canal Segarra-Garrigues i una resolució del departament d’Agricultura
del 2013 concedia el bombejament d’aquesta aigua a les granges de
Tarradellas amb línies aèries provisionals i subterrànies
d’electricitat. En un dels nuclis hi arriba una línia elèctrica del
canal Segarra-Garrigues. El sistema de transport d’aigua a les
explotacions és un sofisticat sistema de canalització subterrània
recentment instal·lat. La canalització del Segarra-Garrigues acaba en un
edifici central instal·lat entre les tres granges de porcs.
L’avaluació d’impacte ambiental del departament de Territori i
Sostenibilitat del 2012 va consultar l’organització ecologista Ipcena
com a “possible institució afectada”. Ipcena apunta a l’informe que un
dels principals riscos és que la presència de les granges pot facilitar
la introducció de fauna no autòctona. El portaveu d’Ipcena, Joan
Vázquez, confirma que han presentat al·legacions al projecte perquè
consideren que és irregular construir en un territori protegit per la
Xarxa Natura 2000. Segons el resultat de les al·legacions, Ipcena
estudia denunciar el projecte davant la justícia. Portaveus del
departament d’Agricultura asseguren que “l’existència d’una ZEPA no
impedeix en cap cas la instal·lació de granges porcines”.
Miquelina Saborit, portaveu de Tarradellas, explica que l’empresa està
de lloguer i que la propietària de les granges és la filial de la
família Roca, tot i que, en els documents actuals de la Generalitat, qui
consta com a titular és Terragrisa, subsidiària de Tarradellas. Saborit
parla “d’una única granja, separada en tres nuclis”, i assegura que
l’ocupació actual és del 90%. El departament d’Agricultura, en canvi,
insisteix que no és un nucli de porcs perquè “cada explotació té la seva
tanca perimetral i és independent l’una de l’altra”.
Des de la pista forestal no es detecta la presència de porcs ni tampoc
hi ha circulació de camions de transport. De tant en tant se sent una
truja, però les naus estan aïllades de les zones de pas i hi predomina
el silenci. Saborit assegura que l’objectiu és fer el possible per
protegir l’entorn i alhora mantenir una plantilla de 1.500 treballadors.
L’exconseller Francesc Xavier Marimon, com a assessor del projecte
Les granges han comptat amb un suport de primer nivell per fer-se
realitat: Francesc Xavier Marimon, exconseller d’Agricultura entre el
1992 i el 1999. Marimon, militant i exdirigent de CDC, explica que
treballa com a assessor per a Casanosa, la divisió agrària de la família
Roca. El portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, diu que Marimon ha conduït
les negociacions per agilitzar la tramitació d’autoritzacions per a la
granja d’Oliola. L’exconseller apunta que s’ha limitat a fer d’assessor i
que les persones que han dirigit el projecte són Salvador Roca i el
president de Tarradellas, Josep Tarradellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada