El gran salt de l'independentisme
Els partits favorables a una consulta sobre el futur estatus de Catalunya superen en més de 724.000 vots els contraris
La distància es manté en tres eleccions, amb l'auge sobiranista des del 2010
Notícies relacionades
Canals relacionats
L'evolució electoral a Catalunya mostra la transició del que s'anomenava la conllevancia
entre Catalunya i Espanya cap al que el president José Montilla va
qualificar de desafecció creixent després de la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut. Una situació que ha anat a més a partir
del 2010, quan les tesis sobiranistes han viscut el seu auge particular
arran de l'esmentada sentència i que, com demostren les enquestes del
CEO, ha fet que, a dia d'avui, la independència sigui l'opció
majoritària en la societat civil. La revisió dels resultats de les
últimes conteses electorals tampoc deixa marge al dubte: formacions com
CiU, ERC, la CUP i, en un primer moment, SI, han anat guanyant terreny
en l'arc parlamentari, mentre que partits com el PP s'han estancat o,
fins i tot, ensorrat, com és el cas del PSC. La sorpresa, en el sector
unionista, ha estat l'entrada de Ciutadans.
Durant el pujolisme, CiU era la força que els catalans volien al capdavant del govern de Catalunya, mentre que apostaven pel PSC-PSOE a les espanyoles. Era l'època de l'entesa amb els governs de Madrid quan CiU feia possible l'estabilitat al Congrés mentre, primer el PSOE, i després el PP, garantien l'estabilitat de CiU al Parlament. Aquesta tendència es trenca amb el tripartit d'esquerres. No es complirà el pronòstic d'entesa d'un PSOE fort a Madrid i un PSC al capdavant de Catalunya. L'aposta ferma del PSC, ERC i ICV per mantenir el pacte de govern en contra del rebuig que l'independentista ERC provoca en el poder polític i econòmic de Madrid té el colofó en la sentència estatutària del 2010.
Comença la desafecció de Catalunya amb Espanya però també dels ciutadans amb les institucions per una greu crisi econòmica davant la qual els partits que havien governat sempre evidencien la limitació de la seva sobirania enfront del poder dels mercats financers.
Els votants dels partits favorables a un referèndum d'autodeterminació han augmentat la seva distància respecte dels contraris des del 2010. Aquell any, CiU, ERC, ICV i Solidaritat van superar en 687.000 vots el PSC, el PP i Ciutadans. A les espanyoles del 2011 eren els unionistes els que guanyaven per 137.000 vots. A les catalanes de fa dos anys, CiU, ERC, ICV i la CUP guanyaven ja per 829.000 vots al PSC, PP i Ciutadans. A les recents europees, que per primer cop guanya l'independentista ERC, els favorables a la consulta superen en 724.000 vots el PSC, el PP, Ciutadans i UPyD.
Durant el pujolisme, CiU era la força que els catalans volien al capdavant del govern de Catalunya, mentre que apostaven pel PSC-PSOE a les espanyoles. Era l'època de l'entesa amb els governs de Madrid quan CiU feia possible l'estabilitat al Congrés mentre, primer el PSOE, i després el PP, garantien l'estabilitat de CiU al Parlament. Aquesta tendència es trenca amb el tripartit d'esquerres. No es complirà el pronòstic d'entesa d'un PSOE fort a Madrid i un PSC al capdavant de Catalunya. L'aposta ferma del PSC, ERC i ICV per mantenir el pacte de govern en contra del rebuig que l'independentista ERC provoca en el poder polític i econòmic de Madrid té el colofó en la sentència estatutària del 2010.
Comença la desafecció de Catalunya amb Espanya però també dels ciutadans amb les institucions per una greu crisi econòmica davant la qual els partits que havien governat sempre evidencien la limitació de la seva sobirania enfront del poder dels mercats financers.
Els votants dels partits favorables a un referèndum d'autodeterminació han augmentat la seva distància respecte dels contraris des del 2010. Aquell any, CiU, ERC, ICV i Solidaritat van superar en 687.000 vots el PSC, el PP i Ciutadans. A les espanyoles del 2011 eren els unionistes els que guanyaven per 137.000 vots. A les catalanes de fa dos anys, CiU, ERC, ICV i la CUP guanyaven ja per 829.000 vots al PSC, PP i Ciutadans. A les recents europees, que per primer cop guanya l'independentista ERC, els favorables a la consulta superen en 724.000 vots el PSC, el PP, Ciutadans i UPyD.
La societat civil, la clau
Els
resultats d'unes eleccions són, òbviament, el reflex de la voluntat
popular. I és que en aquest procés el paper de la societat civil ha
estat clau per definir les posicions dels partits. La sentència de
l'Estatut del 2010 va marcar un punt d'inflexió, però el cert és que, ja
l'any abans, els catalans s'havien començat a mobilitzar. El punt de
partida va ser la consulta popular del 2009 a Arenys de Mar, una
iniciativa que es va allargar fins al 2011 quan Barcelona va tancar el
cicle.
Entremig, la macromanifestació a Barcelona reclamant l'Estatut que el Parlament havia aprovat i les eleccions catalanes del 2010, amb CiU apostant encara pel pacte fiscal. La història recent és la que és i Barcelona es va tornar a quedar col·lapsada el 2012, amb un clar clam per la independència de més d'un milió i mig de persones. Davant d'això, els partits van haver de prendre posicions encara que no ho volguessin. I més després del cop de porta de Mariano Rajoy, el setembre del 2012, al pacte fiscal català que proposava Artur Mas. Tot plegat va portar a la convocatòria avançada d'eleccions al Parlament de Catalunya, del qual va sorgir un hemicicle format per 87 diputats obertament partidaris del dret a decidir sobre els 135 a la cambra. Diputats que han consensuat la pregunta i la data del referèndum pel 9 de novembre vinent. I mentrestant, la societat civil ha continuat fent pressió.
Entremig, la macromanifestació a Barcelona reclamant l'Estatut que el Parlament havia aprovat i les eleccions catalanes del 2010, amb CiU apostant encara pel pacte fiscal. La història recent és la que és i Barcelona es va tornar a quedar col·lapsada el 2012, amb un clar clam per la independència de més d'un milió i mig de persones. Davant d'això, els partits van haver de prendre posicions encara que no ho volguessin. I més després del cop de porta de Mariano Rajoy, el setembre del 2012, al pacte fiscal català que proposava Artur Mas. Tot plegat va portar a la convocatòria avançada d'eleccions al Parlament de Catalunya, del qual va sorgir un hemicicle format per 87 diputats obertament partidaris del dret a decidir sobre els 135 a la cambra. Diputats que han consensuat la pregunta i la data del referèndum pel 9 de novembre vinent. I mentrestant, la societat civil ha continuat fent pressió.
LES DATES
13.09.09
La consulta d'Arenys
dóna
el tret de sortida a dos anys en què més de 500 poblacions catalanes
pregunten els seus veïns sobre quin volen que sigui el futur estatus de
Catalunya. No són vinculants.
28.06.10
La sentència sobre l'Estatut
del
Tribunal Constitucional retalla la proposta resultant del Parlament i
deixa el text reduït a un document que gairebé res té a veure amb
l'original.
11.07.10
La primera gran mobilització
de
la societat civil arran de la sentència del TC sobre l'Estatut.
Barcelona acull més d'1,5 milions de persones reclamant el text
original.
20.09.12
El cop de porta
definitiu
de Rajoy al pacte fiscal que fins llavors encara defensava Mas i la
macromanifestació de la Diada comporten la convocatòria d'eleccions
catalanes.
11.09.12
La independència, un clam
a
Barcelona. En una mobilització sense precedents, la ciutat torna a
quedar col·lapsada, però ara reclamant obertament un nou Estat.
11.09.13
La Via Catalana
dóna
la volta al món com l'expressió pacífica de la voluntat de gran part
del poble, unint més de 400 quilòmetres a través de persones agafades de
la mà.
La urpada cap a la majoria amb la incorporació de CiU
La darrera condició
perquè l'independentisme aspirés a la majoria parlamentària arribava al
2010. Les joventuts de CiU ja havien participat als Jocs Olímpics en la
campanya Freedom for Catalonia però no va ser fins al postpujolisme que CiU va canviar el rumb.
Amb una sentència que només reconeixia els espanyols com a subjecte sobirà, el Tribunal Constitucional donava la raó a l'independentisme històric. L'avís que suposava ERC, una crisi econòmica i institucional sense precedents i la major mobilització independentista de la història fins aquell moment, portava Artur Mas, al capdavant de CiU, a plantejar el dret a decidir, sense límits. CiU posava al full de ruta l'històric dret a l'autodeterminació.
Al juny del 2011, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat començava a preguntar explícitament sobre la preferència dels enquestats en un referèndum sobre la independència. El 42% responia que sí, mentre s'hi oposava un 28%. En les successives enquestes, la diferència no ha fet més que augmentar fins al novembre del 2013. També la preferència sobre el model polític de futur per Catalunya ha fet un tomb. Si al març del 2012, un 30,8% preferia una Espanya federal per un 29% que volia la independència i un 27% continuar com a comunitat autònoma, des de l'any passat els partidaris de l'estat independent superen o se situen frec a frec amb tota la resta d'opcions juntes.
Amb una sentència que només reconeixia els espanyols com a subjecte sobirà, el Tribunal Constitucional donava la raó a l'independentisme històric. L'avís que suposava ERC, una crisi econòmica i institucional sense precedents i la major mobilització independentista de la història fins aquell moment, portava Artur Mas, al capdavant de CiU, a plantejar el dret a decidir, sense límits. CiU posava al full de ruta l'històric dret a l'autodeterminació.
Al juny del 2011, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat començava a preguntar explícitament sobre la preferència dels enquestats en un referèndum sobre la independència. El 42% responia que sí, mentre s'hi oposava un 28%. En les successives enquestes, la diferència no ha fet més que augmentar fins al novembre del 2013. També la preferència sobre el model polític de futur per Catalunya ha fet un tomb. Si al març del 2012, un 30,8% preferia una Espanya federal per un 29% que volia la independència i un 27% continuar com a comunitat autònoma, des de l'any passat els partidaris de l'estat independent superen o se situen frec a frec amb tota la resta d'opcions juntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada