El Govern proposa sotmetre a consulta popular la creació de la comarca del Moianès
La vicepresidenta, Joana Ortega, ho plantejarà als alcaldes el setembre · El Consell Executiu tindrà a punt el projecte per aprovar-lo aquest any
04.08.2014 | 07:45
MARC MARTÍNEZ AMAT BARCELONA
Dret a decidir no només si Catalunya vol ser un nou estat independent, sinó també si s'ha de constituir una nova comarca. Aquest és el principi democràtic que propugna la vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, en el debat sobre el Moianès, que es podria convertir en la 42a comarca del país en qüestió de mesos. El govern té a punt tots els papers per impulsar aquest any el projecte de llei que crearà la nova realitat territorial, però Ortega no vol que la iniciativa s'embasti només als despatxos, sinó que també passi per les urnes perquè l'avali la voluntat dels habitants de la futura comarca. Així ho avancen a Regió7 fonts del departament.
Amb aquest propòsit, la vicepresidenta té previst visitar la zona el setembre i entrevistar-se amb els alcaldes dels deu municipis que integrarien el Moianès (Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià, que en seria la capital). Els exposarà la necessitat de sotmetre a votació popular la reclamació històrica, que van presentar a la Generalitat el 2010. El govern no pot forçar-ho, perquè ara per ara no és un tràmit obligatori, però Ortega els vol persuadir de la bondat que la nova comarca neixi amb la benedicció dels vots de la majoria de la població. La convocatòria de la consulta l'hauria de signar cadascun dels alcaldes dels municipis que se segregarien del Bages, el Vallès Oriental i Osona a l'empara de la nova llei de consultes que el Parlament vol aprovar el setembre, que faculta els ajuntaments i els ens locals a convocar-ne d'abast municipal o supramunicipal.
Joana Ortega ja va avançar aquest plantejament a l'alcalde de Moià i diputat d'Esquerra Republicana, Dionís Guiteras, en una reunió al Parlament fa dues setmanes. La posició que defensa la Generalitat es fonamenta en dos arguments. El primer és que la Llei d'Organització Comarcal (del 1987 i modificada el 2003) obliga els municipis que es volen canviar de comarca a ratificar la decisió en un referèndum en què rebi el vistiplau de "més de la meitat del cens electoral del municipi afectat". És el que passa a Torà i a Biosca, que estan pendents de l'autorització de l'estat per votar el traspàs de la Segarra al Solsonès. El Govern no veu lògic que la votació sigui imprescindible per canviar de comarca, i en canvi no es consulti la població per constituir-ne una de nova.
El segon argument que esgrimeix Governació és que la futura llei de Governs Locals que s'està debatent al Parlament preveurà que tota nova comarca hagi de sotmetre's a una consulta, tal com planteja una esmena de Convergència i Unió que Esquerra Republicana veu amb bons ulls. El Govern creu que això ja es podria aplicar en el cas actual. La proposta de CiU afegeix una condició per poder crear una comarca: "que s'hagi consultat els ciutadans de l'àmbit territorial directament afectats".
Dret a decidir no només si Catalunya vol ser un nou estat independent, sinó també si s'ha de constituir una nova comarca. Aquest és el principi democràtic que propugna la vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, en el debat sobre el Moianès, que es podria convertir en la 42a comarca del país en qüestió de mesos. El govern té a punt tots els papers per impulsar aquest any el projecte de llei que crearà la nova realitat territorial, però Ortega no vol que la iniciativa s'embasti només als despatxos, sinó que també passi per les urnes perquè l'avali la voluntat dels habitants de la futura comarca. Així ho avancen a Regió7 fonts del departament.
Amb aquest propòsit, la vicepresidenta té previst visitar la zona el setembre i entrevistar-se amb els alcaldes dels deu municipis que integrarien el Moianès (Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià, que en seria la capital). Els exposarà la necessitat de sotmetre a votació popular la reclamació històrica, que van presentar a la Generalitat el 2010. El govern no pot forçar-ho, perquè ara per ara no és un tràmit obligatori, però Ortega els vol persuadir de la bondat que la nova comarca neixi amb la benedicció dels vots de la majoria de la població. La convocatòria de la consulta l'hauria de signar cadascun dels alcaldes dels municipis que se segregarien del Bages, el Vallès Oriental i Osona a l'empara de la nova llei de consultes que el Parlament vol aprovar el setembre, que faculta els ajuntaments i els ens locals a convocar-ne d'abast municipal o supramunicipal.
Joana Ortega ja va avançar aquest plantejament a l'alcalde de Moià i diputat d'Esquerra Republicana, Dionís Guiteras, en una reunió al Parlament fa dues setmanes. La posició que defensa la Generalitat es fonamenta en dos arguments. El primer és que la Llei d'Organització Comarcal (del 1987 i modificada el 2003) obliga els municipis que es volen canviar de comarca a ratificar la decisió en un referèndum en què rebi el vistiplau de "més de la meitat del cens electoral del municipi afectat". És el que passa a Torà i a Biosca, que estan pendents de l'autorització de l'estat per votar el traspàs de la Segarra al Solsonès. El Govern no veu lògic que la votació sigui imprescindible per canviar de comarca, i en canvi no es consulti la població per constituir-ne una de nova.
El segon argument que esgrimeix Governació és que la futura llei de Governs Locals que s'està debatent al Parlament preveurà que tota nova comarca hagi de sotmetre's a una consulta, tal com planteja una esmena de Convergència i Unió que Esquerra Republicana veu amb bons ulls. El Govern creu que això ja es podria aplicar en el cas actual. La proposta de CiU afegeix una condició per poder crear una comarca: "que s'hagi consultat els ciutadans de l'àmbit territorial directament afectats".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada