El govern espanyol espera un «no» a Escòcia que «desinfli el suflé català»
Considera que en cas que es fes un referèndum a Catalunya tindria resultat "nul"
EP | ND 04/08/2014 a les 16:45h
El
Govern espanyol confia que una victòria del 'no' en el referèndum
d'independència convocat a Escòcia per al pròxim 18 de setembre
"desinfli el suflé" català, ja que el pas endavant que va suposar
l'antecedent escocès "va donar moltes ales" a l'independentisme català,
han reconegut a Europa Press fonts governamentals.
L'executiu descarta sorpreses en el resultat de la consulta a Escòcia perquè a poc més d'un mes del referèndum, no hi ha hagut cap enquesta que hagi donat vencedors els partidaris de la separació del Regne Unit.
I allò important dels sondejos, segons diuen els experts, és "la tendència", apunten les fonts, que recorden com en les últimes enquestes el 'no' treu uns 18 punts d'avantatge al 'sí' a la independència.
Segons la seva opinió, la possibilitat que Escòcia se separi del Regne Unit va donar ales a l'independentisme català perquè, fins a aquell moment, no s'havia donat l'escenari que una part del territori d'un Estat membre de la UE es pogués escindir i aspirés alhora a seguir a la UE.
Després de la convocatòria del referèndum escocès, la UE ha deixat clar que un territori que se separi d'un Estat membre quedaria automàticament exclòs de la Unió i hauria d'iniciar des de zero el procediment de sol·licitud d'ingrés a la UE, que es prolonga durant anys.
Per això una victòria del 'no' a Escòcia significaria "un gerro d'aigua freda" sobre les aspiracions de l'independentisme català, insisteixen les fonts.
Però entre Catalunya i Escòcia existeix una diferència de gran envergadura. Mentre el referèndum escocès és legal, perquè respon a un pacte entre Londres i Edimburg, una eventual consulta d'autodeterminació a Catalunya seria il·legal, ja que la Constitució espanyola, que parla de la "unitat indissoluble" de la nació i que estableix que la sobirania nacional rau en tot el poble espanyol, no ho permet.
Una vegada que el Congrés dels Diputats i el Tribunal Constitucional han deixat clar que Catalunya no pot organitzar una consulta d'autodeterminació en tractar-se d'un assumpte que competeix el conjunt dels espanyols, el Govern espanyol creu que el president de la Generalitat, Artur Mas, "no pot seguir endavant".
La consulta del 9-N tindria resultat "nul"
"El Govern de Catalunya no pot organitzar materialment unes eleccions", subratllen. I en l'hipotètic cas que arribessin a treure les urnes al carrer, el resultat d'aquest exercici seria "nul".
A l'executiu recorden que molts municipis catalans, inclòs el de Barcelona, han votat ja a favor de la independència. "S'han mobilitzat, han votat. Resultat? Res", insisteixen.
La consulta del 9 de novembre, en el cas que es realitzés, tampoc tindria "cap efecte en la comunitat internacional", i menys a Europa, on tenen clar, perquè el Govern espanyol ho ha explicat, que el referèndum d'autodeterminació proposat per Mas no té lloc en la Constitució. "No hi ha cap govern europeu que estigui fent un seguiment (de la situació a Catalunya) pensant que això pugui implicar alguna cosa", asseguren en l'Executiu.
Per això des del Govern central desitjarien que Mas s'oblidés com més aviat millor de la consulta i s'adonés que insistir en celebrar-la no condueix a res, perquè "com més aviat s'adonin d'això abans podrem parlar per intentar resoldre les coses", expliquen les fonts consultades.
L'Executiu de Rajoy, afegeixen, vol resoldre el problema "sense deixar cicatrius", amb diàleg, sempre que es tracti d'un diàleg que estigui "dins de la legalitat", cosa que exclou negociar la celebració de la consulta.
Això sí, des del Govern central es precisa que no són ells els que han de fer cap proposta a Mas "a canvi que no faci res il·legal". És el president de la Generalitat qui ha de presentar "ofertes" alternatives, conclouen les fonts.
L'executiu descarta sorpreses en el resultat de la consulta a Escòcia perquè a poc més d'un mes del referèndum, no hi ha hagut cap enquesta que hagi donat vencedors els partidaris de la separació del Regne Unit.
I allò important dels sondejos, segons diuen els experts, és "la tendència", apunten les fonts, que recorden com en les últimes enquestes el 'no' treu uns 18 punts d'avantatge al 'sí' a la independència.
Segons la seva opinió, la possibilitat que Escòcia se separi del Regne Unit va donar ales a l'independentisme català perquè, fins a aquell moment, no s'havia donat l'escenari que una part del territori d'un Estat membre de la UE es pogués escindir i aspirés alhora a seguir a la UE.
Després de la convocatòria del referèndum escocès, la UE ha deixat clar que un territori que se separi d'un Estat membre quedaria automàticament exclòs de la Unió i hauria d'iniciar des de zero el procediment de sol·licitud d'ingrés a la UE, que es prolonga durant anys.
Per això una victòria del 'no' a Escòcia significaria "un gerro d'aigua freda" sobre les aspiracions de l'independentisme català, insisteixen les fonts.
Però entre Catalunya i Escòcia existeix una diferència de gran envergadura. Mentre el referèndum escocès és legal, perquè respon a un pacte entre Londres i Edimburg, una eventual consulta d'autodeterminació a Catalunya seria il·legal, ja que la Constitució espanyola, que parla de la "unitat indissoluble" de la nació i que estableix que la sobirania nacional rau en tot el poble espanyol, no ho permet.
Una vegada que el Congrés dels Diputats i el Tribunal Constitucional han deixat clar que Catalunya no pot organitzar una consulta d'autodeterminació en tractar-se d'un assumpte que competeix el conjunt dels espanyols, el Govern espanyol creu que el president de la Generalitat, Artur Mas, "no pot seguir endavant".
La consulta del 9-N tindria resultat "nul"
"El Govern de Catalunya no pot organitzar materialment unes eleccions", subratllen. I en l'hipotètic cas que arribessin a treure les urnes al carrer, el resultat d'aquest exercici seria "nul".
A l'executiu recorden que molts municipis catalans, inclòs el de Barcelona, han votat ja a favor de la independència. "S'han mobilitzat, han votat. Resultat? Res", insisteixen.
La consulta del 9 de novembre, en el cas que es realitzés, tampoc tindria "cap efecte en la comunitat internacional", i menys a Europa, on tenen clar, perquè el Govern espanyol ho ha explicat, que el referèndum d'autodeterminació proposat per Mas no té lloc en la Constitució. "No hi ha cap govern europeu que estigui fent un seguiment (de la situació a Catalunya) pensant que això pugui implicar alguna cosa", asseguren en l'Executiu.
Per això des del Govern central desitjarien que Mas s'oblidés com més aviat millor de la consulta i s'adonés que insistir en celebrar-la no condueix a res, perquè "com més aviat s'adonin d'això abans podrem parlar per intentar resoldre les coses", expliquen les fonts consultades.
L'Executiu de Rajoy, afegeixen, vol resoldre el problema "sense deixar cicatrius", amb diàleg, sempre que es tracti d'un diàleg que estigui "dins de la legalitat", cosa que exclou negociar la celebració de la consulta.
Això sí, des del Govern central es precisa que no són ells els que han de fer cap proposta a Mas "a canvi que no faci res il·legal". És el president de la Generalitat qui ha de presentar "ofertes" alternatives, conclouen les fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada