24/07/2014
Independència
L''Abc' carrega contra els polítics que s'han fet independentistes
"El desafiament de Mas" ha fet que ell mateix, Nebrera, Pujol, Trias, Maragall, Gibert i Roca s'hagin "radicalizat"
"El desafiament de Mas ha radicalitzat les posicions de
molts mdoerats que s'allunyaven dels supòsits secessionistes", diu avui
l''Abc', que repassa els set polítics catalans que "s'han fet independentistes". Aquest són els noms que ha triat el rotatiu madrileny en el seu article, titulat Donde dije digo, digo Mas:
1. Montserrat Nebrera, "el salt més improbable: del PP a CiU". En primer lloc apareix l'actual candidata de la federació nacionalista a l'alcaldia de Sant Just Desvern, i exdiputada del PP. Segons el rotatiu madrileny, Nebrera "ni tan sols s'ha declarat mai catalanista".
2. Artur Mas, "en altres temps moderat". El diari afirma que l'actual president de la Generalitat és també "un exemple molt representatiu". Mas ha utilitzat la independència per a "desviar l'atenció dels problemes econòmics" de Catalunya. "La metamorfosi que ha viscut l'ha portat en poc tmeps de posicions moderades fins a proclamar la seva intenció de votar a favor que Catalunya es converteixi en un Estat".
3. Jordi Pujol. En tercer lloc apareix l'expresident de la Generalitat, i el diari recull una declaració seva: "Catalunya en aquestes circumstàncies no és viable". Segons l''Abc', Pujol, "l'home que va ser clau en el disseny de l'actual sistema econòmic", va confirmar el seu suport al projecte independentista perquè "és impossible reformar Espanya", segons paraules del propi expresident.
4. Xavier Trias. L'alcalde de Barcelona apareix sota la seva frase "No sóc independentista, però votaré independència". La seva postura "representa molt bé la falta de coherència del seu partit", diu l'article.
5. Ernest Maragall "s'apropa a ERC". El diari madrileny recorda que el juny del 2012 el germà de l'expresident Pasqual Maragall va trencar la disciplina de partit durant la votació al Parlament de la reclamació d'un pacte fiscal i una hisenda pública pròpia per a Catalunya. Per això "se'l va convicar a dimitir del seu escó", afegeix l''Abc'. La resposta de Maragall, "reafirmar la seva independència i reptar la direcció del partit". "Des d'aleshores, Maragall ha abandonat les seves posicions catalanistes i ha encapçalat la Nova Esquerra Catalana, molt vinculada a ERC". Sobta que en aquesta crítica de l''Abc' cap a l'exconseller d'Educació no hi apareixi la dada que Maragall ha estat el número dos en la llista d'ERC a les eleccions europees.
6. Montserrat Gibert, "cansada del federalisme". En sisè lloc apareix l'exalcaldessa socialista de Sant Boi. "M'he fet independentista perquè veig que el federalisme no és possible, perquè l'altra part amb la qual ens hem de federar no ens estima", segons va dir Gibert en una entrevista que ara cita l''Abc'.
7. Miquel Roca. El "pare de la Constitució" ha passat a ser "padrí dels nous convergents", segons el diari madrileny. L'article afirma que Roca, "habitualment moderat", va afirmar que "no hi ha cap valor en la Constitució que impedeixi escoltar el que vol la veu del poble", i que el model constitucional "s'ha esgotat". Finalment, l''Abc' conclou que "amb la radicalització de CiU, Roca es dedica ara a exercir de padrí jurídic del procés de transició nacional de les noves generacions convergents".
1. Montserrat Nebrera, "el salt més improbable: del PP a CiU". En primer lloc apareix l'actual candidata de la federació nacionalista a l'alcaldia de Sant Just Desvern, i exdiputada del PP. Segons el rotatiu madrileny, Nebrera "ni tan sols s'ha declarat mai catalanista".
2. Artur Mas, "en altres temps moderat". El diari afirma que l'actual president de la Generalitat és també "un exemple molt representatiu". Mas ha utilitzat la independència per a "desviar l'atenció dels problemes econòmics" de Catalunya. "La metamorfosi que ha viscut l'ha portat en poc tmeps de posicions moderades fins a proclamar la seva intenció de votar a favor que Catalunya es converteixi en un Estat".
3. Jordi Pujol. En tercer lloc apareix l'expresident de la Generalitat, i el diari recull una declaració seva: "Catalunya en aquestes circumstàncies no és viable". Segons l''Abc', Pujol, "l'home que va ser clau en el disseny de l'actual sistema econòmic", va confirmar el seu suport al projecte independentista perquè "és impossible reformar Espanya", segons paraules del propi expresident.
4. Xavier Trias. L'alcalde de Barcelona apareix sota la seva frase "No sóc independentista, però votaré independència". La seva postura "representa molt bé la falta de coherència del seu partit", diu l'article.
5. Ernest Maragall "s'apropa a ERC". El diari madrileny recorda que el juny del 2012 el germà de l'expresident Pasqual Maragall va trencar la disciplina de partit durant la votació al Parlament de la reclamació d'un pacte fiscal i una hisenda pública pròpia per a Catalunya. Per això "se'l va convicar a dimitir del seu escó", afegeix l''Abc'. La resposta de Maragall, "reafirmar la seva independència i reptar la direcció del partit". "Des d'aleshores, Maragall ha abandonat les seves posicions catalanistes i ha encapçalat la Nova Esquerra Catalana, molt vinculada a ERC". Sobta que en aquesta crítica de l''Abc' cap a l'exconseller d'Educació no hi apareixi la dada que Maragall ha estat el número dos en la llista d'ERC a les eleccions europees.
6. Montserrat Gibert, "cansada del federalisme". En sisè lloc apareix l'exalcaldessa socialista de Sant Boi. "M'he fet independentista perquè veig que el federalisme no és possible, perquè l'altra part amb la qual ens hem de federar no ens estima", segons va dir Gibert en una entrevista que ara cita l''Abc'.
7. Miquel Roca. El "pare de la Constitució" ha passat a ser "padrí dels nous convergents", segons el diari madrileny. L'article afirma que Roca, "habitualment moderat", va afirmar que "no hi ha cap valor en la Constitució que impedeixi escoltar el que vol la veu del poble", i que el model constitucional "s'ha esgotat". Finalment, l''Abc' conclou que "amb la radicalització de CiU, Roca es dedica ara a exercir de padrí jurídic del procés de transició nacional de les noves generacions convergents".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada