Carlos Fabra, a la presó
El Tribunal Suprem confirma la condemna de quatre anys per delicte fiscal
Només un improbable indult de Rajoy el podria salvar del presidi
Xavier Borràs Pla , València | ND 23/07/2014 a les 15:35h
Fabra, en una compareixença de premsa el desembre de l'any passat. Foto: Europa Press.
Per a molts era una quimera irrealitzable. Carlos Fabra mai no aniria a presó perquè la Justícia no sabia com fer-ho. Era un home massa poderós, impossible d'atrapar. Però Fabra ja no és qui va ser. Al PP ja no el volen i a Castelló, la província que durant un segle ha controlat el seu clan familiar, li han perdut el respecte.
La Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha confirmat aquest dimecres la condemna a quatre anys de presó per a l'expresident de la Diputació castellonenca. La seua entrada en presidi es presumeix imminent, a no ser que l'indulte el govern de Mariano Rajoy. Una hipòtesi difícilment realitzable per la gran commoció social que causaria i per la voluntat, explícitament manifestada pel condemnat, de no sol·licitar la gràcia. Les bones amistats han saltat pels aires.
L'Alt Tribunal rebutja el recurs de Fabra a la condemna imposada per l'Audiència provincial el passat novembre per quatre delictes fiscals. Igualment, el Suprem desestima els recursos de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, que reclamaven augmentar la condemna a 8 anys presó. La sala ha rebaixat la pena a la seua dona, Amparo Fernández, en estimar parcialment el seu recurs. Fernández haurà de complir un del dos anys als quals havia estat condemnada.
Culpable de quatre delictes fiscals
Segons la sentència de l'Audiència de Castelló, Carlos Fabra és culpable de quatre delictes fiscals, en haver ocultat a Hisenda més de 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003. El passat novembre, després de conèixer la sentència, el condemnat va comparèixer públicament i va anunciar que presentaria recursos i apel·laria totes les instàncies possibles per evitar la condemna. Ara ja només li queda el recurs al Constitucional.
En aquesta causa, Carlos Fabra ha estat acusat d'haver cobrat comissions per fer de mitjancer en l'obtenció de productes fitosanitaris i d'haver ocultat a Hisenda ingressos milionaris. Els delictes imputats eren els de tràfic d'influències, suborn i els quatre delictes fiscals esmentats. Finalment, només se'l condemnà per les il·legalitats contra l'erari públic. De la resta de càrrecs va ser absolt. Fabra haurà de pagar també una multa de 693.000 euros i una indemnització a Hisenda de la mateixa quantitat, tot i haver dit que no té “diners suficients” per a cobrir els pagaments.
Desfilada cap a la presó
Amb la sentència de l'Audiència de Castelló i el pronunciament del Suprem s'arriba al final d'un cas que ha requerit deu anys d'instrucció i ha 'cremat' diversos jutges, que desistien davant les dificultats i els constants impediments que presentava el cas. Fabra és, després de Pedro Hernández, exalcalde de Torrevella (el Baix Segura), la segona gran peça del Partit Popular valencià que acaba en presidi per corrupció. El tercer, seguint una seqüència lògica de fets, serà l'exconseller Rafael Blasco. Però, segurament, la llista no acabarà amb ells. Les pràctiques corruptes al País Valencià sumen ja més de cent imputats, la majoria pedents encara de judici.
Per a molts era una quimera irrealitzable. Carlos Fabra mai no aniria a presó perquè la Justícia no sabia com fer-ho. Era un home massa poderós, impossible d'atrapar. Però Fabra ja no és qui va ser. Al PP ja no el volen i a Castelló, la província que durant un segle ha controlat el seu clan familiar, li han perdut el respecte.
La Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha confirmat aquest dimecres la condemna a quatre anys de presó per a l'expresident de la Diputació castellonenca. La seua entrada en presidi es presumeix imminent, a no ser que l'indulte el govern de Mariano Rajoy. Una hipòtesi difícilment realitzable per la gran commoció social que causaria i per la voluntat, explícitament manifestada pel condemnat, de no sol·licitar la gràcia. Les bones amistats han saltat pels aires.
L'Alt Tribunal rebutja el recurs de Fabra a la condemna imposada per l'Audiència provincial el passat novembre per quatre delictes fiscals. Igualment, el Suprem desestima els recursos de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, que reclamaven augmentar la condemna a 8 anys presó. La sala ha rebaixat la pena a la seua dona, Amparo Fernández, en estimar parcialment el seu recurs. Fernández haurà de complir un del dos anys als quals havia estat condemnada.
Culpable de quatre delictes fiscals
Segons la sentència de l'Audiència de Castelló, Carlos Fabra és culpable de quatre delictes fiscals, en haver ocultat a Hisenda més de 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003. El passat novembre, després de conèixer la sentència, el condemnat va comparèixer públicament i va anunciar que presentaria recursos i apel·laria totes les instàncies possibles per evitar la condemna. Ara ja només li queda el recurs al Constitucional.
En aquesta causa, Carlos Fabra ha estat acusat d'haver cobrat comissions per fer de mitjancer en l'obtenció de productes fitosanitaris i d'haver ocultat a Hisenda ingressos milionaris. Els delictes imputats eren els de tràfic d'influències, suborn i els quatre delictes fiscals esmentats. Finalment, només se'l condemnà per les il·legalitats contra l'erari públic. De la resta de càrrecs va ser absolt. Fabra haurà de pagar també una multa de 693.000 euros i una indemnització a Hisenda de la mateixa quantitat, tot i haver dit que no té “diners suficients” per a cobrir els pagaments.
Desfilada cap a la presó
Amb la sentència de l'Audiència de Castelló i el pronunciament del Suprem s'arriba al final d'un cas que ha requerit deu anys d'instrucció i ha 'cremat' diversos jutges, que desistien davant les dificultats i els constants impediments que presentava el cas. Fabra és, després de Pedro Hernández, exalcalde de Torrevella (el Baix Segura), la segona gran peça del Partit Popular valencià que acaba en presidi per corrupció. El tercer, seguint una seqüència lògica de fets, serà l'exconseller Rafael Blasco. Però, segurament, la llista no acabarà amb ells. Les pràctiques corruptes al País Valencià sumen ja més de cent imputats, la majoria pedents encara de judici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada