dilluns, 29 de febrer del 2016
Unió de Pagesos s’imposa amb un 56,77% a les eleccions agràries al Principat
Unió de Pagesos s’imposa amb un 56,77% a les eleccions agràries al Principat
La participació ha estat del 53,98%
Diumenge 28.02.2016 21:00
Són els resultats que ha fet públics la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que ha explicat que el govern iniciarà un ‘diàleg constant’ amb el sector productor d’acord amb els resultats dels comicis per millorar la pagesia i aconseguir que tingui més prestigi i sigui reconeguda internacionalment. A causa d’un incident a Figueres que ha obligat a suspendre la votació, aquests resultats són provisionals fins dimarts quan es repetiran les votacions en aquell municipi.
La Universitat Masaryk de Brno oferirà un grau universitari en llengua i literatura catalana
Dilluns 29.02.2016 02:00
A la Universitat de Brno, s’hi fan estudis catalans des de l’any 1999, amb el suport de l’Institut Ramon Llull des del curs 2003-2004. A la República Txeca hi ha dues universitats més que ofereixen estudis catalans als plans d’estudis: la Universitat Carolina de Praga i la d’Olomouc.
L’acte d’inauguració del nou grau a la Universitat de Brno es va fer dijous, amb la conferència ‘Catalunya i Moràvia: episodis d’història sociolingüística comparada’, a càrrec d’Albert Branchadell, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El PSOE, més a la dreta que mai, per Vicent Partal
- Editorial
- Vicent Partal
Dilluns 29.02.2016 02:00
Evidentment, és el PSOE que ha escollit de situar-se en aquest punt. Tenia opcions per a intentar alternatives i, per tant, al final només el PSOE és responsable d’haver-se aliat amb Ciutadans, acceptant el programa que ha signat. El candidat a primer ministre sembla entusiasmat, però el seu partit més aviat sembla resignat, tal com es va veure a la votació d’aquest cap de setmana. El 79% dels qui van participar en la consulta van votar-hi a favor, però amb una participació del 51,7% del cens –catorze punts menys que a les primàries del partit de fa dos anys. Aquestes xifres, doncs, ens diuen que els militants socialistes han donat suport a la decisió de Pedro Sánchez són un 40%. No n’hi ha pas per a saltar d’alegria…
I encara menys si tot indica que la investidura d’aquest hipotètic govern del PSOE i Ciutadans serà impossible. No tenen els vots de ningú més i no crec que això canvie aquesta setmana. Amb la qual cosa la pregunta és inevitable: què hi guanya el PSOE fent aquesta transformació històrica de la seua percepció política? L’única explicació que se m’acut és que deu ser allà, a la dreta, on se senten còmodes els actuals gestors del que un dia va ser el partit de l’esquerra espanyola. No?
diumenge, 28 de febrer del 2016
El gegant de les telecomunicacions coreà KT s'instal·larà a Barcelona
El gegant de les telecomunicacions coreà KT s'instal·larà a Barcelona
Baiget anuncia que l'empresa instal·larà una seu comercial a Catalunya i això suposarà "llocs de treball i inversions"
ACN-Nd | 28/02/2016 a les 13:10h
L'operador
de telecomunicacions coreà KT ha triat Barcelona com a "porta
d'importació dels seus productes i serveis" a Europa. Així ho ha
anunciat el conseller d'empresa i coneixement, Jordi Baiget, en una
entrevista al 3/24. Baiget ha explicat que en el marc del MWC es va
arribar a un acord amb aquesta empresa que implicarà la ubicació a
Catalunya d'una oficina comercial de KT i la creació d'un nombre de
"llocs de treball i inversions" que s'haurà de concretar.A l'hora, l'acord preveu que l'empresa faciliti la distribució als seus mercats de productes i tecnologies d'origen català. L'objectiu de KT és comercialitzar a Europa la seva tecnologia d'internet d'alta velocitat, invertir en el sector de les telecomunicacions en general i de les energies renovables.
Baiget ha explicat que en el marc del Mobile les 60 empreses representades a l'estand de la Generalitat van fer 4.600 contactes, i molts d'ells s'han de convertir en acords i calcula que el volum de negoci que suposa el Mobile per a aquestes empreses està entre els 7 i els 10 milions d'euros.
D'altra banda, ja en clau política, Baiget ha assegurat que la refundació de CDC no s'aturarà encara que hi hagi noves eleccions generals i veu l'expresident Mas "amb futur i incidència" en aquest procés.
Grafè: el material que revolucionarà el món
MWC 2016
Grafè: el material que revolucionarà el món
Les indústries del mòbil, l'automoció, l'aeronàutica i la sanitària es preparen per als beneficis del nou material
És hiperfi, flexible, 200 vegades més resistent que l'acer i a més barat de produir
DANNY CAMINAL
Josep Maria Berengueras
Dissabte, 27 de febrer del 2016 - 23:56 CET
EL PERIODICO
Hi ha un material que probablement revolucionarà la majoria d’indústries. Es diu grafè, és hiperfi, flexible i té una gran conductivitat, i encara que fa ja anys que se’n parla, és ara quan s’estan veient les primeres aplicacions reals d’aquesta substància. Al Mobile World Congress (MWC) es van veure algunes mostres, com ara bateries ultraràpides o pantalles flexibles, però el grafè està cridat a revolucionar el món.
Tècnicament, el grafè és un material bidimensional, consistent en una sola capa d’àtoms de carboni pur disposats en una retícula hexagonal. És molt lleuger –cinc vegades més que l’alumini–, flexible i 200 vegades més resistent que l’acer, i a més té altres qualitats, com la seva gran conductivitat de la calor i l’electricitat i, sobretot, que resulta barat.
A la pràctica amb grafè es poden construir molts dels elements que ja coneixem però amb un cost més baix, menys impacte i amb més prestacions. Observat per primera vegada el 1964, no va ser fins al 2004 quan els investigadors Andre Geim i Konstantin Novoselov el van redescobrir i el van descriure amb exactitud en un estudi que els va valer el premi Nobel de física el 2010.
«Molts materials compleixen alguna de les característiques del grafè. Però tan sols un les uneix totes, cosa que obre unes possibilitats enormes», va destacar Novoselov a l’MWC, on va ser un dels convidats estrella. El professor Frank Koppens, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Barcelona, té moltes esperances en aquest material. «L’electrònica canviarà molt. És difícil comparar com serà el seu impacte amb el passat, però tot fa indicar que realment serà una cosa semblant a una revolució. És un material únic», va explicar a EL PERIÓDICO.
L’ICFO va ser el coordinador del pavelló del grafè a l’MWC, una zona on es van reunir empreses i institucions que investiguen aquest material i que, per primera vegada, van presentar proves reals de productes fabricats amb aquesta substància. Una d’aquestes empreses era Zap Go, una companyia amb base a Oxford que elabora carregadors de grafè. «El nostre primer producte serà un carregador de bateria realitzat amb grafè. Pensant en el futur, es podran introduir també bateries de grafè als mòbils, i gràcies a les seves propietats serà possible carregar el telèfon en tan sols cinc minuts», va afirmar a aquest diari Tim Walder, director financer de l’empresa.
Però la tecnologia mòbil no és l’únic sector que canviarà gairebé del tot. «El sector de l’automòbil és un dels que més se’n beneficiarà. Estem parlant de bateries més lleugeres i amb més capacitat, a més de tota mena sensors. En el futur, per què no, un xassís de grafè, més lleuger i resistent seria possible, assenyala Koppens.
La indústria aeronàutica també se’n beneficiarà, per exemple, amb ales i peces més lleugeres, o el sector de la salut, amb sensors flexibles, incrustables sota la pell, o en la roba de la gent, per a la monitorització de les constants vitals de qualsevol ciutadà.
Encara hi ha barreres que s’han d’anar superant. Entre elles la fabricació del mateix grafè, que encara ha d’evolucionar. «Encara s’ha d’investigar molt perquè pugui arribar a gran escala. Veurem alguns productes realitzats amb grafè en el pròxim lustre, però no crec que se’n faci un ús massiu fins almenys d’aquí 10 anys», prediu Koppens.
Però a Europa s'estan portant a terme també moltes investigacions, sobretot després que la Unió Europea creés un fons de 1.000 milions d'euros per finançar projectes de recerca sobre el grafè. “Espanya està ben posicionada, és un dels països on hi ha més recerca i, a més, aviat es crearà indústria al voltant del grafè”, afirma el professor Koppens.
EL PERIODICO
Hi ha un material que probablement revolucionarà la majoria d’indústries. Es diu grafè, és hiperfi, flexible i té una gran conductivitat, i encara que fa ja anys que se’n parla, és ara quan s’estan veient les primeres aplicacions reals d’aquesta substància. Al Mobile World Congress (MWC) es van veure algunes mostres, com ara bateries ultraràpides o pantalles flexibles, però el grafè està cridat a revolucionar el món.
Tècnicament, el grafè és un material bidimensional, consistent en una sola capa d’àtoms de carboni pur disposats en una retícula hexagonal. És molt lleuger –cinc vegades més que l’alumini–, flexible i 200 vegades més resistent que l’acer, i a més té altres qualitats, com la seva gran conductivitat de la calor i l’electricitat i, sobretot, que resulta barat.
A la pràctica amb grafè es poden construir molts dels elements que ja coneixem però amb un cost més baix, menys impacte i amb més prestacions. Observat per primera vegada el 1964, no va ser fins al 2004 quan els investigadors Andre Geim i Konstantin Novoselov el van redescobrir i el van descriure amb exactitud en un estudi que els va valer el premi Nobel de física el 2010.
«Molts materials compleixen alguna de les característiques del grafè. Però tan sols un les uneix totes, cosa que obre unes possibilitats enormes», va destacar Novoselov a l’MWC, on va ser un dels convidats estrella. El professor Frank Koppens, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Barcelona, té moltes esperances en aquest material. «L’electrònica canviarà molt. És difícil comparar com serà el seu impacte amb el passat, però tot fa indicar que realment serà una cosa semblant a una revolució. És un material únic», va explicar a EL PERIÓDICO.
L’ICFO va ser el coordinador del pavelló del grafè a l’MWC, una zona on es van reunir empreses i institucions que investiguen aquest material i que, per primera vegada, van presentar proves reals de productes fabricats amb aquesta substància. Una d’aquestes empreses era Zap Go, una companyia amb base a Oxford que elabora carregadors de grafè. «El nostre primer producte serà un carregador de bateria realitzat amb grafè. Pensant en el futur, es podran introduir també bateries de grafè als mòbils, i gràcies a les seves propietats serà possible carregar el telèfon en tan sols cinc minuts», va afirmar a aquest diari Tim Walder, director financer de l’empresa.
PRODUCTES
Un altre dels productes que s’han pogut veure en el congrés són pantalles flexibles fetes amb grafè. «Les seves possibilitats són impressionants. D’aquí uns anys la gent podrà portar el mòbil al canell», destacava un membre de l’equip de FlexEnable, que mostrava una pantalla tàctil de 4,7 polzades i un gruix del panell de tan sols 0,03 mil·límetres. Altres companyies exposaven sensors de llum (transparents, flexibles i de baix consum, poden prendre forma de braçalet per mesurar el ritme cardíac) o una samarreta amb tintes conductives que emeten so quan es toquen. «Els mòbils flexibles seran una realitat d’aquí uns anys, i a més amb bateria de càrrega ultraràpida», prediu Koppens.Però la tecnologia mòbil no és l’únic sector que canviarà gairebé del tot. «El sector de l’automòbil és un dels que més se’n beneficiarà. Estem parlant de bateries més lleugeres i amb més capacitat, a més de tota mena sensors. En el futur, per què no, un xassís de grafè, més lleuger i resistent seria possible, assenyala Koppens.
La indústria aeronàutica també se’n beneficiarà, per exemple, amb ales i peces més lleugeres, o el sector de la salut, amb sensors flexibles, incrustables sota la pell, o en la roba de la gent, per a la monitorització de les constants vitals de qualsevol ciutadà.
Encara hi ha barreres que s’han d’anar superant. Entre elles la fabricació del mateix grafè, que encara ha d’evolucionar. «Encara s’ha d’investigar molt perquè pugui arribar a gran escala. Veurem alguns productes realitzats amb grafè en el pròxim lustre, però no crec que se’n faci un ús massiu fins almenys d’aquí 10 anys», prediu Koppens.
Lluita per liderar la investigació i producció de grafè
El grafè ha aixecat grans expectatives, cosa que ha comportat també una ‘lluita’ per aconseguir ser els primers a dominar aquest material. S'està investigant, i molt, sobretot a Àsia (Corea del Sud i Xina), on les grans empreses com Samsung hi estan dedicant molts esforços (i registrant milers de patents).Però a Europa s'estan portant a terme també moltes investigacions, sobretot després que la Unió Europea creés un fons de 1.000 milions d'euros per finançar projectes de recerca sobre el grafè. “Espanya està ben posicionada, és un dels països on hi ha més recerca i, a més, aviat es crearà indústria al voltant del grafè”, afirma el professor Koppens.
TEMES
Chip Chap serà la plataforma d’ús per a la moneda digital catalana, l’eurocat
Dijous 25.02.2016 02:00
Dins el congrés de mòbils de Barcelona, ahir membres de Chip Chap es van trobar amb Jordi Alcaraz, cofundador de Bitchain. ‘El bitcoin –va dir Alcaraz– és la moneda que representa el canvi o la liberalització dels sistemes actuals. És la primera vegada a la història que apareix una moneda única al món amb el mateix valor i que al final les persones poden utilitzar d’una manera molt més fàcil sense l’intermediari que controla aquesta moneda.’
Alcaraz va assenyalar que el moneder digital té un gran èxit als Estats Units, on compten amb més de 300.000 comerços que ja accepten aquest mètode de pagament. Tanmateix, vuit bitcoins de cada deu es mouen a la Xina.
Tot i això, segons Álvaro Guijón, el CEO de Chip-Chap, ara és el moment de la transició i encara hi ha molta gent que no està preparada per a aquest salt. ‘Per això –va afegir– ara connectem els mitjans tradicionals i els alternatius. Els usuaris han de ser els propietaris de la seva economia.’
Operadora PARLEM: un frau absolut, per Xavier Massot Martí,
SAVIESA DE GOS
Xavier Massot Martí, de Lleida estant
Operadora PARLEM: un frau absolut
En aquests darrers dies
m’he vist en un embolic considerable, malgrat l’edat que tinc (o potser
gràcies a això), com si fos un principiant qualsevol. Fins ara havíem
tingut el telèfon fixe i internet contractat amb una companyia (Jazztel)
que em funcionava força bé, amb la qual no hem tingut mai cap
incidència, però els dos mòbils els teníem contractats amb el RACC (que
opera a través de d’Euskaltel). La suma de les diferents connexions
(Jazztel i Euskaltel) destacava en el preu final, sobretot tenint en
compte les promocions que estan fent les diferents operadores els
darrers temps. La meva dona i jo, vam decidir finalment unificar-ho tot
en una sola companyia.
Realment, va ser una mala decisió. Perquè
mirant les diferents ofertes, la de Jazztel i Yoigo semblaven les més
adients, però també ens havia cridat la nostra atenció l’operadora
PARLEM, que semblaven especialitzats en fibra òptica (almenys així ho
van vendre en una entrevista a Vilaweb) i perquè també jugaven molt amb
els conceptes del tracte personalitzat i la vinculació a la catalanitat.
Quan ens vam ficar en contacte amb ells, tot semblaven facilitats.
L’oferta que ens passaren ja m’hagués tingut de posar sobre avís, perquè
la fibra òptica en la zona on vivim no la cobrien (malgrat haver
anunciat que ja ho feien a Lleida). També hauria d’haver desconfiat que a
l’intentar aprofitar la seva promoció el iPhone 6, no entrava en el
pagament fraccionat, pel qual els hi vaig realitzar el pagament de cop
(via tarja VISA), assegurant-me que el model el tenien en estoc.
Finalment vam fer tractes via telefònica, prometent-nos una celeritat
inusual en la connexió i en la resolució de qualsevol incidència. Va ser
un greu error confiar-hi.
Perquè de pressa sí que se’n van donar.
El mateix 15 de febrer ens enviaren un mail de confirmació d’alta. El
dia 16, els hi vaig enviar per mail tota la documentació que em van
demanar. A la seva recepció en tornaren a enviar un correu on
m’informaven que tot el procés duraria….15 DIES HÀBILS! No era pas això
el que inicialment em van dir, però vaig donar un vot de confiança.
L’endemà, vam rebre a casa l’enrutador o router. Em va cridar l’atenció
que tenia forma esfèrica, molt inestable per guardar l’equilibri i
sobretot perquè estava fabricat al….VIETNAM i ja sabem que això és
sospitós de treball esclau. El dia 18 es presentà el tècnic de
Telefònica, que amb molta amabilitat va realitzar la connexió, tal com
li indicaren des de PARLEM. Però, ja li va resultar estrany que ens
haguessin enviat aquella mena de router, que al damunt només es podia
connectar no directament a la línia, sinó a l’ordinador, i que el nom de
l’operadora no li sonava de res. La primera conseqüència de tot això va
ser que dels tres telèfons que teníem amb la línia fixa, només
funcionava un. Això ja em va començar a mosquejar, doncs no em semblava
massa correcte que tinguéssim de tenir sempre connectat l’ordinador per
tenir…línia fixa.
Intentant seguir les instruccions per
configurar l’enrutador, i seguint les indicacions telefòniques de
PARLEM, el primer que comprovàrem va ser la reducció dràstica i
dramàtica de la velocitat de la connexió per internet. Qualsevol
consulta o operació tardava…..minuts en realitzar-se. L’operadora,
malgrat connectar-se a distància no ens va poder resoldre el problema i
ens va prometre que ens enviaria un tècnic per resoldre la incidència.
Un tècnic que encara estem esperant. El resultat era que no teníem
connexió telefònica ni d’internet i tampoc teníem el mòbil que ja havia
pagat. Davant de tot això, vam concloure que ens havíem equivocat de ple
en contractar amb PARLEM i que potser era millor tornar a Jazztel.
Mentre els tractes amb Jazztel ens
facilitaren molt les coses per restablir el servei en menys de 48 hores
(per sort vam conservar el router de Jazztel) encara que vam tenir que
canviar el número fixe, els problemes van començar a augmentar amb
PARLEM. A l’haver actuat amb tanta rapidesa per anul·lar el contracte,
PARLEM no havia pogut fer la portabilitat, i havent canviat de número
fixe, van intentar fer la portabilitat del número vell, esperant fins el
darrer dia (el 19.02) que la llei els permetia fer-ho. Seguint les
indicacions del Departament Jurídic de Jazztel, els hi vam reclamar el
codi d’anul·lació, cosa que es van negar a facilitar-nos. També els hi
vam reclamar el iPhone que els havia comprat i que ells havien ja
carregat a la targeta. Em van dir que ja l’havien enviat (era mentida),
però al reclamar-ho altre cop el dia 25, aquest cop l’excusa era que em
retornarien l’import a la mateixa targeta (una altra mentida). Com que
ja m’ho sospitava, els vaig advertir seriosament que si no ho feien en
un màxim de tres dies, presentaria denúncia davant dels Mossos
d’Esquadra. Sigui perquè l’amenaça ha sortit efecte, sigui perquè saben
que han incomplert tots els termes del contracte, sigui perquè sospiten
que en qüestions legals han trobat un os difícil de rosegar, a darrera
hora d’ahir, vaig comprovar que m’havien realitzat la devolució dels
diners.
Encara van tenir la barra de reclamar-nos
que hauríem de pagar una penalització, cosa que els hi vam deixar clar
que el Codi de Comerç ens donava 14 dies per poder anul·lar sense cap
cost el servei. Al mateix temps, les dues targetes SIM que els hi vam
demanar, encara les estem esperant. Resumint, que res del que vam
contractar van complir, cap terme del contracte ni cap compromís. Una
autèntica estafa, per la qual estaré amatent els propers dies a tornar
qualsevol càrrec o rebut que em vingui al compte bancari i que he pensat
que era la meva obligació publicar-ho en aquest bloc per advertir a
d’altres possibles afectats.
És trist, que sota el paraigües i
l’aparença del sobiranisme i la catalanitat, s’amaguin comportaments tan
deshonestos. No és el primer cop que m’hi trobo en aquests darrers
mesos (l’anterior va ser el pseudo-projecte de Caixa Catalana) amb
situacions similars, i la conseqüència és que gat escaldat de l’aigua
fuig, és a dir, que ja no en tinc prou que se’m digui que és un projecte
de país o cosa semblant. Per això, ara quasi no miro el Verkami o Tot
Suma. Si volem realment fer un país nou, que valgui la pena, el primer
que hem de fer és expulsar els aprofitats i estafadors del sobiranisme,
denunciar-los i ficar-los obstacles. Perquè ja n’hem tingut prou amb la
picaresca espanyola perquè ara tinguem d’aguantar poca-vergonyes
catalans.
Comparteix això:
M’he fet ‘e-estonià’, per Vicent Partal
- Editorial
- Vicent Partal
M’he fet ‘e-estonià’
«Podeem crear una 'e-nació' de voluntaris que vulguen ser catalans perquè els agrada i els facilita la vida, sobre la nació real en forma de república? Podem convertir l'estat català en una plataforma de serveis que supere l'evident limitació demogràfica que tenim per a projectar-nos internacionalment?»
Dijous 25.02.2016 02:00
Entre les moltes coses interessants que hi vaig veure n’hi havia una de molt especial: el pavelló d’Estònia, on em van convidar a fer-me ‘ciutadà virtual’ d’aquesta república, cosa que vaig acceptar de seguida.
M’hi vaig apuntar i ara passaré un procés pel qual el govern estonià decidirà si sóc apte per al programa (només em declararien no apte si em trobaven relacions amb alguna activitat il·legal o perillosa per a ells). Quan tot s’haja acabat, hauré d’anar a l’ambaixada i em faran a mans un document, una espècie de DNI, que acreditarà la meua ‘e-nacionalitat’ estoniana. Una ‘e-nacionalitat’ compatible amb la que tinc ara i que, sobretot, m’interessa pel seu format experimental i innovador.
Amb això no seré un ciutadà estonià estrictament parlant però tampoc no seré un estranger sense més. Tindré alguns avantatges, especialment econòmics –que a mi no em desperten pas cap gran interès. Però, al mateix temps i això és el que em resulta més interessant, el govern d’Estònia assumirà legalment la meua personalitat digital i la certificarà davant el món, fent-se’n responsable. Amb totes les implicacions que això pot arribar a tenir en la vida privada. D’alguna manera ells certificaran que sóc qui sóc i podré fer servir el seu certificat arreu.
Aquesta possibilitat m’ha cridat especialment l’atenció. Al pavelló estonià m’han explicat que no es tracta només d’atraure diners o empreses al país, sinó de posicionar-lo en una nova batalla, la de la desterritorialització dels estats. M’han explicat que Singapur també ho farà aviat i que saben que hi ha altres estats pensant-s’ho. Els estats, creuen ells, a més de ser un suport jurídic als seus ciutadans, esdevindran també en un futur immediat proveïdors de serveis d’aquells qui vulguen fer-los servir, que vulguen fer servir els estats. La innovació que això representa en una de les institucions que menys ha evolucionat en els darrers dos cents anys em sembla fascinant.
Per això, en un moment com aquest que vivim ara mateix, m’ha semblat que aquesta d’Estònia una experiència sobre la qual hauríem de reflexionar, pensant en la república catalana. Si més no, per a poder oferir serveis com a estat als catalanoparlants que no som del Principat. Però també més enllà. Podem crear sobre la nació real en forma de república una ‘e-nació’ amb aquells que vulguen ser catalans perquè els agrada i els facilita la vida? Podem convertir l’estat català en una plataforma de serveis que supere l’evident limitació demogràfica que tenim per a projectar-nos internacionalment i fer-nos més forts? La idea fa ballar el cap i posa en relleu com en poden arribar molt aviat a ser, d’antiquades, algunes posicions essencialistes sobre el significat de la nació i de l’estat en la segona dècada del segle XXI. Ep!, posicions d’ells però també posicions de nosaltres.
Trobareu més informació sobre la ‘e-nacionalitat’ estoniana ací.
La cuina de la Neus: Sardines en escabetx
Dissabte 27.02.2016 02:00
Ingredients:
(6 persones)
1 kg de sardines
300 dl oli d’oliva
100 dl de vinagre de vi
sal
pebre negre en gra
pebre vermell dolç
6 grans d’all
3 fulles de llorer
1 braqueta de sajolida
1 braqueta d’orenga
(6 persones)
1 kg de sardines
300 dl oli d’oliva
100 dl de vinagre de vi
sal
pebre negre en gra
pebre vermell dolç
6 grans d’all
3 fulles de llorer
1 braqueta de sajolida
1 braqueta d’orenga
Elaboració:
Posem l’oli en una cassola al foc, amb els grans d’all trencats. Quan estiguin una mica sofregits, agafem les sardines, netes de cap i tripa, i sense enfarinar les fregim una mica, però no gaire. Les retirem del foc i les anem posant en una cassola de fang. Quan les tenim totes cuites i a la cassola, hi posem per sobre les herbes, una dotzena de grans de pebre negre i una cullaradeta de pebre dolç vermell. Hi afegim el vinagre i a continuació l’oli ben calent de fregir les sardines.
Posem l’oli en una cassola al foc, amb els grans d’all trencats. Quan estiguin una mica sofregits, agafem les sardines, netes de cap i tripa, i sense enfarinar les fregim una mica, però no gaire. Les retirem del foc i les anem posant en una cassola de fang. Quan les tenim totes cuites i a la cassola, hi posem per sobre les herbes, una dotzena de grans de pebre negre i una cullaradeta de pebre dolç vermell. Hi afegim el vinagre i a continuació l’oli ben calent de fregir les sardines.
Tapem la cassola de fang i la deixem reposar d’un dia per
l’altre. No fa falta posar-la a la nevera. A partir d’aquí, les sardines
ja es poden menjar. Es mengen fredes i tant serveixen com a entrant com
per acompanyar un plat o una amanida.
dissabte, 27 de febrer del 2016
Rivera critica a Rajoy que s'alineï en el 'no' com els secessionistes
EMBOLICA QUE FA FORT...!!!
Rivera critica a Rajoy que s'alineï en el 'no' com els secessionistes
El líder de C's recorda el pes del PP en les dues cambres
Nega una lectura per comunitats d'un eventual referèndum constitucional
Xabi Barrena
La triangulació ha sigut de sempre una arma política llancívola. Agafeu un element o un partit que en l'imaginari col·lectiu tingui connotacions negatives i si algú emet el mateix vot que ells es converteix, automàticament, en igual de nociu. El pacte PSOE-C's ha provocat una onada de triangulacions. La primera, amb Podem, per part del PSOE, que el va acusar de posar-se de costat del PP. Aquest dissabte, Albert Rivera ha fet el mateix dirigint-se als populars. El subjecte nociu és, òbviament, l'independentisme català, no en va pretén "trencar Espanya". El líder de Ciutadans ha criticat que el president en funcions que s'alineï en el bloqueig al nou Govern amb la força morada i els secessionistes.
"Aquest seria" ha desenvolupat Rivera, "un Executiu constitucionalista, que aposta per la unió dels espanyols, amb un model econòmic basat en la prosperitat i sense apujar els impostos i clarament dirigit a treballar amb Europa". És a dir, l'abecé de la doctrina dels populars. Per aquest motiu, Rivera ha demanat a Mariano Rajoy que deixi d'amagar-se i salti a l'arena a "treballar per Espanya".
També ha recordat les paraules de l'expresident del Govern Felipe González, que exigia que ningú obstaculitzés la formació d'un Executiu. "Hi ha qui creu que els espanyols s'han equivocat i s'ha de tornar a passar per les urnes, i els que s'equivoquen són els que no han entès el que els espanyols han dit a les urnes", ha sentenciat.
Després de lamentar que Rajoy s'hagi negat a reunir-se amb ell, ha recordat el pes que tenen els populars en les dues cambres legislatives espanyoles. "Sense ells no és possible la reforma constitucional", tenint en compte la majoria absoluta de què disfruta el PP. I a l'hora de centrar esforços a aconseguir que o bé el PP o bé Podem permetin, amb la seva abstenció, la investidura de Pedro Sánchez, Rivera ho té clar. No solament pel seu pes al Congrés i el Senat, sinó perquè, per exemple, "el PP està en el pacte contra el terrorisme i el gihadisme, i Podem, no". "És normal", ha seguit, "que en els grans pactes d'Estat i en les grans decisions el partit de dretes, el de centre (s'entén que Ciutadans) i el d'esquerra (el PSOE) arribin a acords.
ESPANYA, EN UN MAL PAS
Tota la peripècia negociadora que s'ha viscut als passadissos del Congrés les últimes setmanes ha portat Rivera a creure que el seu partit és l'únic que "intenta treure Espanya del mal pas" i ha exigit als dos partits majoritaris que aparquin les seves diferències. "Com molts espanyols, no entenc que el PP i el PSOE es neguin la mà i la salutació".Preguntat per les paraules de la diputada socialista Carme Chacón sobre que un eventual 'no' a Catalunya en un no menys eventual referèndum de la fins i tot per definir reforma constitucional obriria les portes a una nova consulta, aquesta vegada d'autodeterminació, Rivera ha negat la major. "La reforma constitucional no es votarà per territoris, sinó que la votaran tots els espanyols. Si segreguem per comunitats, ciutats i pobles, segur que pot donar peu a titulars sucosos", ha sentenciat.
Frederic Malagelada: «Sota l'aigua ho trobo tot; a la muntanya, res»
Gent corrent
Frederic Malagelada: «Sota l'aigua ho trobo tot; a la muntanya, res»
Edició Impresa
27 febrer 2016
Gemma Tramullas
Dissabte, 27 de febrer del 2016
Tenia 26 anys quan, el 1962, va organitzar la recuperació de gairebé 3.000 monedes del segle XVII que un temporal havia escampat per la platja de la Barra de Sitges. El seu esperit detectivesc el va portar a relacionar aquella troballa amb un cruent combat naval de la guerra dels segadors, en què les dues superpotències de l'època van perdre dos galions. Les peces d'aquest puzle fascinant, inclosa la localització dels vaixells enfonsats, les va acabar d'encaixar l'arqueòleg Pere Izquierdo, que ahir va presentar el projecte per excavar les naus a la Jornada Arqueològica de Sitges i demà ho farà al Saló de la Immersió de Cornellà.
-¿Quan se submergeix per primera vegada? Vaig néixer a Sitges i el mar va amb mi. De petit em capbussava sense res i després vaig fer servir unes lents com les del pioner del busseig Hans Hass. He sigut nedador i caçador submarí. Sota l'aigua ho trobo tot, però a la muntanya no trobo ni un bolet ni res.
-¿I amb escafandre? A Espanya es va començar a utilitzar el 1951 i el 1957 em vaig enrolar en una expedició submarina a bord del Cruz del Sur. Ramon Padrol va ser el meu instructor i em va inculcar el verí dels llibres i de l'escafandrisme. Amb ell vam organitzar el rescat de les monedes.
-¿Com va relacionar aquelles monedes amb la guerra del segadors? Jo ja sabia el que era l'arqueologia submarina i un tresor submarí. Amb el temps, vaig anar trobant referències d'un combat naval davant de Sitges que havia passat desapercebut. L'1 de juliol de 1642 es van enfonsar dos galions, el Guisa, de l'armada francesa, i La Magdalena, de l'espanyola. Segons Pere Izquierdo, les monedes serien de La Magdalena, que portava la paga als soldats castellans assetjats a Roses.
-Devien ser naus impressionants. Són les naus enfonsades documentades més importants del litoral espanyol. Imagini-s'ho: ¡en un costat Felip IV i el comte duc d'Olivares i a l'altre Lluís XIII i Richelieu! Però vostè com a periodista hauria de fugir de la idea del tresor i destacar el seu valor artístic i arqueològic.
-Vaja, ja m'ha espatllat el titular. [riu] Jo no vaig trobar or. El que és interessant no és el petit tresor de les monedes sinó que van servir d'esquer per saber què va passar i descobrir la categoria dels vaixells.
-¿La seva millor aventura subaquàtica? La del San Pedro de Alcántara, enfonsat a Peniche (Portugal) el 1786. Transportava set milions de pesos en or i plata i 13.000 quintars de coure. I ¡alto! també els presos de la rebel·lió de Túpac Amaru al Perú, inclòs el fill, que es va salvar.
-¡Carai! ¿Què queda per veure al fons? Gairebé res, perquè està molt excavat. És l'emoció de posar-te en aquell mar tan fred i imaginar-te l'escena del naufragi.
-Deu haver tingut relació amb investigadors marins i caçadors de tresors. Cousteau va simpatitzar molt amb mi i Sténuit -un fora de sèrie que es va avançar a Cousteau- em va invitar a casa seva a Brussel·les. Amb el caçatresors Mel Fischer [que va trobar el tresor del galió Nuestra señora de Atocha] ens cartejàvem. Jo no he fet grans coses. Sóc advocat i durant 30 anys vaig treballar per a l'editorial Bruguera, que em lligava molt. Jo em dedico a la història.
-La seva biblioteca és espectacular. És la millor biblioteca d'història del Penedès i el Garraf. Només de tema submarí hi ha 2.400 llibres, sobretot de naufragis.
-¿Als seus 80 anys encara se submergeix? Sí, amb limitacions. La immersió és equilibri hidrostàtic, el problema és pujar després al vaixell. Fa poc em vaig tirar amb mala mar i sense vestit i al pujar em vaig lesionar. Però quan comenci l'excavació del Guisa i La Magdalena saltaré el primer a l'aigua.
Tenia 26 anys quan, el 1962, va organitzar la recuperació de gairebé 3.000 monedes del segle XVII que un temporal havia escampat per la platja de la Barra de Sitges. El seu esperit detectivesc el va portar a relacionar aquella troballa amb un cruent combat naval de la guerra dels segadors, en què les dues superpotències de l'època van perdre dos galions. Les peces d'aquest puzle fascinant, inclosa la localització dels vaixells enfonsats, les va acabar d'encaixar l'arqueòleg Pere Izquierdo, que ahir va presentar el projecte per excavar les naus a la Jornada Arqueològica de Sitges i demà ho farà al Saló de la Immersió de Cornellà.
-¿Quan se submergeix per primera vegada? Vaig néixer a Sitges i el mar va amb mi. De petit em capbussava sense res i després vaig fer servir unes lents com les del pioner del busseig Hans Hass. He sigut nedador i caçador submarí. Sota l'aigua ho trobo tot, però a la muntanya no trobo ni un bolet ni res.
-¿I amb escafandre? A Espanya es va començar a utilitzar el 1951 i el 1957 em vaig enrolar en una expedició submarina a bord del Cruz del Sur. Ramon Padrol va ser el meu instructor i em va inculcar el verí dels llibres i de l'escafandrisme. Amb ell vam organitzar el rescat de les monedes.
-¿Com va relacionar aquelles monedes amb la guerra del segadors? Jo ja sabia el que era l'arqueologia submarina i un tresor submarí. Amb el temps, vaig anar trobant referències d'un combat naval davant de Sitges que havia passat desapercebut. L'1 de juliol de 1642 es van enfonsar dos galions, el Guisa, de l'armada francesa, i La Magdalena, de l'espanyola. Segons Pere Izquierdo, les monedes serien de La Magdalena, que portava la paga als soldats castellans assetjats a Roses.
-Devien ser naus impressionants. Són les naus enfonsades documentades més importants del litoral espanyol. Imagini-s'ho: ¡en un costat Felip IV i el comte duc d'Olivares i a l'altre Lluís XIII i Richelieu! Però vostè com a periodista hauria de fugir de la idea del tresor i destacar el seu valor artístic i arqueològic.
-Vaja, ja m'ha espatllat el titular. [riu] Jo no vaig trobar or. El que és interessant no és el petit tresor de les monedes sinó que van servir d'esquer per saber què va passar i descobrir la categoria dels vaixells.
-¿La seva millor aventura subaquàtica? La del San Pedro de Alcántara, enfonsat a Peniche (Portugal) el 1786. Transportava set milions de pesos en or i plata i 13.000 quintars de coure. I ¡alto! també els presos de la rebel·lió de Túpac Amaru al Perú, inclòs el fill, que es va salvar.
-¡Carai! ¿Què queda per veure al fons? Gairebé res, perquè està molt excavat. És l'emoció de posar-te en aquell mar tan fred i imaginar-te l'escena del naufragi.
-Deu haver tingut relació amb investigadors marins i caçadors de tresors. Cousteau va simpatitzar molt amb mi i Sténuit -un fora de sèrie que es va avançar a Cousteau- em va invitar a casa seva a Brussel·les. Amb el caçatresors Mel Fischer [que va trobar el tresor del galió Nuestra señora de Atocha] ens cartejàvem. Jo no he fet grans coses. Sóc advocat i durant 30 anys vaig treballar per a l'editorial Bruguera, que em lligava molt. Jo em dedico a la història.
-La seva biblioteca és espectacular. És la millor biblioteca d'història del Penedès i el Garraf. Només de tema submarí hi ha 2.400 llibres, sobretot de naufragis.
-¿Als seus 80 anys encara se submergeix? Sí, amb limitacions. La immersió és equilibri hidrostàtic, el problema és pujar després al vaixell. Fa poc em vaig tirar amb mala mar i sense vestit i al pujar em vaig lesionar. Però quan comenci l'excavació del Guisa i La Magdalena saltaré el primer a l'aigua.
TEMES
Andrea Levy: "Catalunya no serà independent mai, mai"
SABEU ALLÒ DE LA BIGA I LA PALLA A L'ULL ....!!!
acte amb militants a canàries
Andrea Levy: "Catalunya no serà independent mai, mai"
"No podem permetre lliçons dels que tenen molts casos de corrupció a les seves files", sosté la vicesecretària del PP en un acte a Fuerteventura
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Divendres, 26 de febrer del 2016 - 18:40 CET
Andrea Levy, vicesecretària d'estudis i programes del PP i diputada al Parlament pel grup popular, s'ha expressat aquest divendres amb total contundència respecte del debat sobiranista. "Catalunya no serà independent mai, mai", ha sentenciat durant una visita a Fuerteventura. La dirigent del PPC, en atenció als mitjans de comunicació i en actes amb militants del partit, ha volgut subratllar que el seu partit "apostarà per la unitat d'Espanya des del Govern i des de l'oposició".
En una entrevista a Onda Fuerteventura, Levy també ha llançat un dard al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que al seu perfil de Twittter es qualifica de "Minister of Foreign Affairs, Institutional Relations & Transparency, Catalan Government",
i ha dit que "un no pot voler ser allò que no és. No poden anar pel món
dient que són ministres de Catalunya". També ha denunciat que des del
Govern de la Generalitat s'estiguin "destinant fons per a la creació
d'estructures d'Estat".
Andrea Levy, vicesecretària d'estudis i programes del PP i diputada al Parlament pel grup popular, s'ha expressat aquest divendres amb total contundència respecte del debat sobiranista. "Catalunya no serà independent mai, mai", ha sentenciat durant una visita a Fuerteventura. La dirigent del PPC, en atenció als mitjans de comunicació i en actes amb militants del partit, ha volgut subratllar que el seu partit "apostarà per la unitat d'Espanya des del Govern i des de l'oposició".
PUBLICIDAD
LA CORRUPCIÓ
Preguntada pels escàndols que esquitxen el seu partit, Levy ha sigut molt directa contra altres partits. "No podem permetre lliçons dels que tenen molts casos de corrupció a les seves files", ha subratllat. També ha aprofitat per atacar els socialistes i acusar-los de fer "política des del sectarisme, com el que va fer aquesta setmana el PSOE a Pontevedra declarant persona no grata Mariano Rajoy".TEMES
Notícies relacionades
Les nevades han arribat a Catalunya per les comarques de Lleida i Tarragona
Les nevades han arribat a Catalunya per les comarques de Lleida i Tarragona
EL PERIÓDICO / BARCELONA
La cota de neu s'ha situat en alguns punts per sota de la cota de 300 metres
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dissabte, 27 de febrer del 2016 - 12:43 CET
Les nevades han arribat aquesta matinada a Catalunya a les comarques de Lleida i Tarragona. La cota de neu s'ha situat en alguns punts per sota dels 300 metres, com al Pla de Lleida, més baixa de la inicialment prevista. Fins a les dotze del migdia, el telèfon d'emergències 112 ha rebut 132 trucades per les nevades, la majoria relacionades amb incidències de trànsit.
TEMESLes nevades han arribat aquesta matinada a Catalunya a les comarques de Lleida i Tarragona. La cota de neu s'ha situat en alguns punts per sota dels 300 metres, com al Pla de Lleida, més baixa de la inicialment prevista. Fins a les dotze del migdia, el telèfon d'emergències 112 ha rebut 132 trucades per les nevades, la majoria relacionades amb incidències de trànsit.
Al
Pirineu i el Prepirineu, ha nevat per sobre dels 600 metres en
localitats com Capdella (a la Vall Fosca), Arbeca (Garrigues), situada a
330 metres, Cervera (Segarra), a 550 metres, i Tàrrega (Urgell), a 370
metres. A Puigcerdà, a 1.200 metres, queia aiguaneu.
La
neu també ha deixat un gruixut mantell a les comarques tarragonines de
la Conca de Barberà i el Baix Camp, com els 10 centímetres de Prades,
Belltall i Poblet.
Joan Delort, director de Protecció Civil de la Generalitat,
ha declarat aquest matí a l'emissora RAC1 que l'episodi de neu “s'ha
avançat i hem d'extremar les mesures de precaució”. L'alerta Neucat
segueix vigent.
Les carreteres afectades per les nevades han sigut nombroses,
sobretot per la necessitat d'usar cadenes, entre les quals han destacat
la C-462, on eren obligatòries les cadenes en 51 quilòmetres, entre la
Coma i la Pedra (Solsonès) i Alàs i Cerc (Alt Urgell), i des del Pla de
Santamaria i Alfés hi ha 88 quilòmetres afectats pel gel i la neu a la
calçada de l'AP-2. Altres punts afectats per l'ús de cadenes han sigut
Castellar de n’Hug, a la BV-4031, durant 14 quilòmetres; la C-12, a
Àger, durant nou quilòmetres; Isona i la Conca Dellà, 12 quilòmetres amb cadenes a la C-1412b; Vaquèira, 20 km a la C-29, els mateixos que a la L-500, a la Vall de Boí.Rajoy autoritza Extremadura, la Rioja, Castella i Lleó, Múrcia i Madrid a endeutar-se
TOTS SON IGUALS, PERÒ UNS MÉS IGUALS QUE ELS ALTRES...!!!
Rajoy autoritza Extremadura, la Rioja, Castella i Lleó, Múrcia i Madrid a endeutar-se
Totes van incomplir l'objectiu d'estabilitat pressupostària
|
El Consell de Ministres espanyol ha autoritzat a les comunitats
autònomes d'Extremadura, la Rioja, Castella i Lleó, Múrcia i Madrid a
formalitzar sengles operacions de deute, que havien de tenir el
vistiplau de l'executiu en tractar-se de governs que no van complir els
objectius d'estabilitat, deute públic o regla de despesa. Totes aquestes comunitats van incomplir l'objectiu d'estabilitat pressupostària. A més, la Rioja i Castella i Lleó van incomplir l'objectiu de deute, i Extremadura i Madrid, la regla de despesa.
La Comunitat Autònoma d'Extremadura
ha estat autoritzada a endeutar-se a curt termini per un import màxim
de 399,1 milions, per tal de cobrir necessitats transitòries de
tresoreria. La Rioja, al seu torn, podrà endeutar-se a curt termini per
un import màxim de 150 milions d'euros, per tal de cobrir necessitats
transitòries de tresoreria.
La Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia ha estat autoritzada a formalitzar operacions de deute a curt termini per un import màxim de 344 milions, per refinançar pòlisses de crèdit i préstecs amb venciment a curt termini, així com cobrir les seves necessitats transitòries de tresoreria. De la mateixa manera, ha estat autoritzada per formalitzar operacions de deute a llarg termini per un import màxim de 225 milions d'euros, per amortitzar anticipadament operacions de deute a llarg termini i reduir els costos financers, i allargar la vida mitjana de la cartera de deute.
Quant a Madrid, podrà formalitzar operacions de deute a curt termini per un import màxim de 1.321,7 milions, per finançar desfasaments transitoris de tresoreria i venciments d'operacions de deute a curt termini d'ens públics dependents. A més, ha estat autoritzada a formalitzar operacions a llarg termini per un import màxim de 615,2 milions destinats a finançar amortitzacions anticipades de préstecs i per atendre els venciments de deute a llarg termini de 2016 de l'Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid.
La Comunitat Autònoma de Castella i Lleó ha estat autoritzada a formalitzar operacions de deute per un import màxim de 1.866,5 milions. D'aquest import, 1.714,9 milions seran per finançar desfasaments transitoris de tresoreria, les amortitzacions de l'exercici i la devolució de l'anualitat de les liquidacions negatives del sistema de finançament de 2008 i 2009.
Aquestes autoritzacions només es poden emparar operacions formalitzades fins el 31 de desembre de 2016. Totes les operacions que formalitzin les comunitats autònomes queden supeditades al compliment dels objectius de deute públic fixats per a l'any 2016 i han de respectar el principi de prudència financera.
La Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia ha estat autoritzada a formalitzar operacions de deute a curt termini per un import màxim de 344 milions, per refinançar pòlisses de crèdit i préstecs amb venciment a curt termini, així com cobrir les seves necessitats transitòries de tresoreria. De la mateixa manera, ha estat autoritzada per formalitzar operacions de deute a llarg termini per un import màxim de 225 milions d'euros, per amortitzar anticipadament operacions de deute a llarg termini i reduir els costos financers, i allargar la vida mitjana de la cartera de deute.
Quant a Madrid, podrà formalitzar operacions de deute a curt termini per un import màxim de 1.321,7 milions, per finançar desfasaments transitoris de tresoreria i venciments d'operacions de deute a curt termini d'ens públics dependents. A més, ha estat autoritzada a formalitzar operacions a llarg termini per un import màxim de 615,2 milions destinats a finançar amortitzacions anticipades de préstecs i per atendre els venciments de deute a llarg termini de 2016 de l'Agència d'Habitatge Social de la Comunitat de Madrid.
La Comunitat Autònoma de Castella i Lleó ha estat autoritzada a formalitzar operacions de deute per un import màxim de 1.866,5 milions. D'aquest import, 1.714,9 milions seran per finançar desfasaments transitoris de tresoreria, les amortitzacions de l'exercici i la devolució de l'anualitat de les liquidacions negatives del sistema de finançament de 2008 i 2009.
Aquestes autoritzacions només es poden emparar operacions formalitzades fins el 31 de desembre de 2016. Totes les operacions que formalitzin les comunitats autònomes queden supeditades al compliment dels objectius de deute públic fixats per a l'any 2016 i han de respectar el principi de prudència financera.
Un sindicat de funcionaris espanyol s'ofereix a vigilar la Generalitat amb el català
I EL LERROUXISME NO SE LI DIU RE....??
Un sindicat de funcionaris espanyol s'ofereix a vigilar la Generalitat amb el català
CSI-F diu que vetllarà perquè es compleixi la sentència del TSJC contra l'ús del català en l'atenció al públic
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F)
s'ha compromès a "vetllar" perquè la sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) que posa en dubte l'obligatorietat d'usar
català en l'atenció al públic es compleixi "fins a l'últim racó" de l'administració, i protegirà els funcionaris de qualsevol tipus de discriminació o pressió.
En una nota de premsa,
el sindicat aplaudeix la decisió judicial i es compromet a estar
vigilant per garantir el seu compliment i evitar que cap empleat públic
que prefereixi utilitzar el castellà pateixi represàlies per part de
l'administració. "Els empleats públics, en l'exercici de la seva tasca,
han de donar el millor servei possible als ciutadans i, en conseqüència,
s'han d'adreçar a ells en l'idioma que triïn", destaca el president
CSI-F Barcelona, Joan Escanilla, que recorda a més que el dret a triar entre llengües oficials i a no patir discriminació lingüística està protegit per la Constitució.
Mor la germana d'Artur Mas, Maria Mas
Mor la germana d'Artur Mas, Maria Mas
És la segona germana de l'expresident de la Generalitat que traspassa en els útlims anys, ja que Núria Mas va morir l'any 2011
|
Maria Mas i Gavarró, germana de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha mort aquesta matinada,
segons ha informat Mas aquest matí en un comunicat. Maria Mas ha
traspassat a causa d'una malaltia. En el text, la família agraeix "de
cor les mostres de condol, suport i estima que rep".
Aquesta és la segona germana de l'expresident que mor, ja que Núria Mas i Gavarró va morir l'any 2011 com a conseqüència també d'una malaltia, a l'edat de 45 anys.
De presos a presidents: els Otegi del món
De presos a presidents: els Otegi del món
Polítics que han passat per la presó han acabat essent presidents dels seus països o exercint papers clau en la política
Dissabte 27.02.2016 02:00
Dimarts
serà alliberat Arnaldo Otegi, després de passar sis anys i mig
empresonat per haver volgut crear un espai polític on no hi hagués lloc
per a la violència. L’alliberament del líder de l’esquerra abertzale ens
suggereix de fer un recull de presos polítics d’arreu del món, alguns
dels quals han arribat a ser presidents després de ser considerats
terroristes.
Otegi va ser detingut l’any 2009 en l’anomenat ‘cas Bateragune’, acusat d’intentar reconstruir Batasuna, quan el seu objectiu era reconduir el conflicte basc a vies pacífiques i democràtiques. Malgrat això, el 2011 era condemnat per pertànyer a ETA ‘en grau de dirigent’ en una polèmica sentencia en què tot allò que tenia relació amb l’esquerra abertale semblava que fos ETA; no hi havia cap imputació d’actes violents ni van demostrar cap vincle directe amb l’organització armada.
Cal destacar que Otegi va ser escollit secretari general de Sortu, ja a la presó, el 2013 i que per evitar el seu retorn a la política institucional ha estat inhabilitat per a tenir cap càrrec públic fins el 2021. L’empresonament ha generat una campanya de solidaritat internacional en favor del seu alliberament, amb noms com ara els premis Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, Desmond Tutu i Mairead Maguire, els ex-presidents del Paraguai, Hondures i l’Uruguai Fernando Lugo, José Manuel Zelaya i José Mujica, i l’activista Angela Davis.
José Mújica
José Mujica, president de l’Uruguai fins fa un any, i un dels polítics més valorats arreu del món, també va estar empresonat i considerat terrorista. Als anys setanta era membre de la guerrilla armada d’esquerres Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros, i va rebre sis trets en enfrontaments diversos. Va estar empresonat unes quantes vegades; en una ocasió, durant tretze anys (1972-1985), en condicions penoses, en aïllament i sota amenaça de ser executat si hi havia cap acció armada de l’organització. Fou alliberat el 1985 arran d’una amnistia.
El 1989, juntament amb més ex-guerrillers, va formar el Moviment de Participació Popular, dins el Front Ampli, partit on encara milita, que li va permetre assumir la presidència del país entre els anys 2010 i 2015.
Nelson Mandela
El cas més conegut d’un pres polític, és segurament el de Nelson Mandela (1918-2013). Va començar la seva activitat política al Congrés Nacional Africà (ANC), en favor de la lluita no violenta, però el 1960 aquesta organització va ser prohibida. De resultes d’això, Mandela formà una branca militar del partit coneguda amb el nom d’Umkhonto We Sizwe (‘La Llança de la Nació’). Va abandonar, doncs, la lluita no violenta i féu actes de sabotatge contra industrials blancs i objectius militars.
El 1962, amb l’ajuda de la CIA, Mandela és detingut i condemnat a cadena perpètua i treballs forçats (va romandre empresonat vint-i-set anys), cosa que el convertí en un símbol de la lluita contra l’apartheid. Mandela va ser alliberat el 1990, va rebre el premi Nobel de la pau el 1993 i va ser escollit president de Sud-àfrica el 1994. Tot i això, fins l’any 2008 encara era considerat un terrorista ‘en observació’ per la CIA, i tenia l’obligació de demanar permisos especials per a viatjar als EUA; de fet, només podia anar a Nova York (on hi ha la seu de l’ONU).
Dilma Rousseff
L’actual presidenta del Brasil també ha estat considerada terrorista. Va ser empresonada i fins i tot torturada. A disset anys formava part de l’Organització Revolucionaria Marxista Política Obrera (POLOP), i després s’integrà en el Colina (Comando d’Alliberament Nacional), organització armada que tenia per objectiu derrocar la dictadura i establir el comunisme al Brasil. El 1970, a vint-i-dos anys, Rousseff fou detinguda, torturada (durant vint-i-dos dies) i condemnada per un tribunal militar a tres anys de presó.
Havent sortit de la presó i havent-se recuperat (hi va perdre deu quilos i va tenir problemes de tiroides), s’establí a Porto Alegre, on fou detinguda la seva parella. Més tard, començà a col·laborar amb l’únic partit legal de l’oposició, el Moviment Democràtic Brasiler (MDB). Amb la fi del bipartidisme, s’afilià al Partit Democràtic Laborista (PDT). El 2001 passà al Partit dels Treballadors (PT) després d’enfrontaments amb la direcció. Fou designada ministra el 2002 i arribà a la presidència del país l’any 2010.
Aung San Suu Kyi
Aquests darrers anys, la líder birmana ha estat un dels casos més coneguts de pas de presonera a governant. Suu Kyi va encapçalar protestes pacifiques –inspirades en Gandhi i el budisme–, contra la dictadura militar que governa el seu país des de 1962. A conseqüència d’aquests fets, el 1989 va ser posada sota arrest domiciliari, i el 1990 el partit que dirigia, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar les eleccions amb una majoria aclaparadora. Tanmateix, aquest resultat no va ser reconegut per la junta militar.
El 1991 va ser reconeguda amb el premi Nobel de la pau, per la lluita no violenta en defensa de la democràcia i drets humans. Va rebre molts altres reconeixements, com ara el premi Thorolf Rafto, el premi Sakhàrov, el Simón Bolívar, l’Olof Palme o el Václav Havel. El 2010 la dictadura militar va posar fi a la seva condemna, tot i que un article de la constitució fet a mida li impedeix de ser presidenta, perquè no permet que arribin a la presidència les persones amb fills nascudes fora del país.
Tot i això, el novembre del 2015 es van fer eleccions lliures a Birmània, on va obtenir el 80% dels escons en joc, per bé que l’exèrcit en té assegurat per llei el 25%, i va donar una gran victòria al partit. Els nous diputats van assumir el càrrec el 29 de gener d’enguany, i s’espera que comenci una nova etapa de democràcia al país.
De Beguín a Havel
Moltes altres figures polítiques han estat presoneres abans d’assumir càrrecs de responsabilitat. És el cas de Menahem Beguín (1913-1992), primer ministre d’Israel entre el 1973 i el 1982, premi Nobel de la pau (1978) i al mateix temps responsable de l’atemptat a l’Hotel King David de Jerusalem (que va causar 92 víctimes). O l’actual president del Sinn Féin, Gerry Adams, que va ser empresonat unes quantes vegades a la dècada del 1970. Algunes d’aquestes figures, després d’haver estat a la presó, han passat a la història com a grans líders: Martin Luther King, Mohandas Gandhi i el primer president txec, Václav Havel.
Albert Woodfox, el darrer alliberament
Justament dissabte passat, 20 de febrer, era alliberat un altre pres polític de fama mundial, l’últim dels Tres d’Angola, Albert Woodfox, el dia que complia 69 anys. Woodfox ha passat 43 anys a la presó de Louisiana (coneguda per Angola), als Estats Units, en règim d’aïllament, gairebé sense contacte humà, en una cel·la de cinc metres.
El Tres d’Angola eren tres presoners que van crear la secció dels Panteres Negres al penitencial de Louisiana i van ser condemnats per uns delictes que sempre van negar (l’assassinat d’un guàrdia de presons). Els judicis, molt polèmics, foren anul·lats tres vegades. Entre més coses, no hi ha hagut mai cap prova física que cometessin l’assassinat (una prova d’ADN que els podia exculpar es va perdre), el principal testimoni va ser subornat, les autoritats de la presó sempre s’han negat a comparar una empremta trobada a l’escena del crim amb el banc d’empremtes del penitencial i l’FBI va assegurar que tota la documentació relacionada amb el cas havia estat destruïda.
Els Tres d’Angola sempre s’han declarat innocents, i han defensat tothora que van ser acusats falsament com una estratègia de l’FBI contra les Panteres Negres i contra la denuncia que feien de la situació a les presons, on els presoners feien treballs forçats 16 hores al dia durant els anys setanta, hi havia segregació racial i abusos impunes de tota classe. Els Tres d’Angola han estat considerats presos polítics per Amnistia Internacional i durant tots aquests anys hi ha hagut una mobilització pro-drets humans en favor del seu alliberament.
Als Estats Units, Peltier i López Rivera
També als Estats Units trobem encara entre reixes l’activista sioux-chippewa Leonard Peltier, líder indiscutible del moviment indi, de defensa del dret a la terra i el respecte a la cultura i història d’aquests pobles, i membre del Moviment Indígena Americà. És empresonat des del 1976, acusat d’assassinar dos agents de l’FBI, fet que sempre ha negat. Aquest cas també ha originat grans mobilitzacions de suport. El 1986 li fou atorgat el Premi internacional de l’Associació Pro Drets Humans (APDH). El film ‘Incident at Oglala’ produït per Robert Redfort, tracta sobre el seu cas. I ha rebut el suport de moltes personalitats com ara Pete Seeger, Michael Moore i els membres d’U2. També continua a la presó el líder independentista porto-riquenc Oscar López Rivera, del Front d’Alliberament Nacional (FALN), detingut el 1981 per sedició i diversos atemptats. El Comitè de Descolonització de l’ONU ha demanat l’alliberament del presos independentistes i també ha tingut el suport del premi Nobel de la pau Desmond Tutu.
Presos de consciència a tot el món
A la Xina, l’any 2008 es va signar la Carta 08 (inspirant-se en la Carta 77 de Txecoslovàquia), en què intel·lectuals i activistes demanaven reformes polítiques i la democratització de la República Popular de Xina. Per aquest motiu, l’any 2009, Liu Xiaobo, un dels signants, va ser detingut per ‘incitar la subversió contra el poder de l’estat’, i condemnat a onze anys de presó. El 2010 va rebre el premi Nobel de la pau per la seva lluita no violenta en favor dels drets humans de la Xina. Espanya ha posat un èmfasi especial en els presos polítics veneçolans, on fins i tot Felipe González es va presentar a visitar-los. En canvi, més silenciat ha estat el cas de Xabier Salutregi, l’últim periodista pres a Espanya, director del diari Egin, condemnat a set anys de presó per pertinença a banda armada (i alliberat el 2015), en una operació contra els mitjans bascs afins a l’esquerra abertzale. També va ser clausurat el 2003 el diari Egunkaria, encara que els responsables del mitjà neguessin tota relació amb un procés fosc en què es van denunciar tortures (mai investigades). En aquest cas, tant el director, Martxelo Otamendi, com la resta d’integrants van ser absolts i va quedar clar que no tenien res a veure amb ETA.
Cal esmentar també l’oblidat poeta espanyol Marcos Ana, el pres polític que més temps va passar a la presó durant el franquisme, alliberat gràcies a la campanya d’Amnistia Internacional el 1962 després de passar 23 anys empresonat.
Otegi va ser detingut l’any 2009 en l’anomenat ‘cas Bateragune’, acusat d’intentar reconstruir Batasuna, quan el seu objectiu era reconduir el conflicte basc a vies pacífiques i democràtiques. Malgrat això, el 2011 era condemnat per pertànyer a ETA ‘en grau de dirigent’ en una polèmica sentencia en què tot allò que tenia relació amb l’esquerra abertale semblava que fos ETA; no hi havia cap imputació d’actes violents ni van demostrar cap vincle directe amb l’organització armada.
Cal destacar que Otegi va ser escollit secretari general de Sortu, ja a la presó, el 2013 i que per evitar el seu retorn a la política institucional ha estat inhabilitat per a tenir cap càrrec públic fins el 2021. L’empresonament ha generat una campanya de solidaritat internacional en favor del seu alliberament, amb noms com ara els premis Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, Desmond Tutu i Mairead Maguire, els ex-presidents del Paraguai, Hondures i l’Uruguai Fernando Lugo, José Manuel Zelaya i José Mujica, i l’activista Angela Davis.
José Mújica
José Mujica, president de l’Uruguai fins fa un any, i un dels polítics més valorats arreu del món, també va estar empresonat i considerat terrorista. Als anys setanta era membre de la guerrilla armada d’esquerres Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros, i va rebre sis trets en enfrontaments diversos. Va estar empresonat unes quantes vegades; en una ocasió, durant tretze anys (1972-1985), en condicions penoses, en aïllament i sota amenaça de ser executat si hi havia cap acció armada de l’organització. Fou alliberat el 1985 arran d’una amnistia.
El 1989, juntament amb més ex-guerrillers, va formar el Moviment de Participació Popular, dins el Front Ampli, partit on encara milita, que li va permetre assumir la presidència del país entre els anys 2010 i 2015.
Nelson Mandela
El cas més conegut d’un pres polític, és segurament el de Nelson Mandela (1918-2013). Va començar la seva activitat política al Congrés Nacional Africà (ANC), en favor de la lluita no violenta, però el 1960 aquesta organització va ser prohibida. De resultes d’això, Mandela formà una branca militar del partit coneguda amb el nom d’Umkhonto We Sizwe (‘La Llança de la Nació’). Va abandonar, doncs, la lluita no violenta i féu actes de sabotatge contra industrials blancs i objectius militars.
El 1962, amb l’ajuda de la CIA, Mandela és detingut i condemnat a cadena perpètua i treballs forçats (va romandre empresonat vint-i-set anys), cosa que el convertí en un símbol de la lluita contra l’apartheid. Mandela va ser alliberat el 1990, va rebre el premi Nobel de la pau el 1993 i va ser escollit president de Sud-àfrica el 1994. Tot i això, fins l’any 2008 encara era considerat un terrorista ‘en observació’ per la CIA, i tenia l’obligació de demanar permisos especials per a viatjar als EUA; de fet, només podia anar a Nova York (on hi ha la seu de l’ONU).
Dilma Rousseff
L’actual presidenta del Brasil també ha estat considerada terrorista. Va ser empresonada i fins i tot torturada. A disset anys formava part de l’Organització Revolucionaria Marxista Política Obrera (POLOP), i després s’integrà en el Colina (Comando d’Alliberament Nacional), organització armada que tenia per objectiu derrocar la dictadura i establir el comunisme al Brasil. El 1970, a vint-i-dos anys, Rousseff fou detinguda, torturada (durant vint-i-dos dies) i condemnada per un tribunal militar a tres anys de presó.
Havent sortit de la presó i havent-se recuperat (hi va perdre deu quilos i va tenir problemes de tiroides), s’establí a Porto Alegre, on fou detinguda la seva parella. Més tard, començà a col·laborar amb l’únic partit legal de l’oposició, el Moviment Democràtic Brasiler (MDB). Amb la fi del bipartidisme, s’afilià al Partit Democràtic Laborista (PDT). El 2001 passà al Partit dels Treballadors (PT) després d’enfrontaments amb la direcció. Fou designada ministra el 2002 i arribà a la presidència del país l’any 2010.
Aung San Suu Kyi
Aquests darrers anys, la líder birmana ha estat un dels casos més coneguts de pas de presonera a governant. Suu Kyi va encapçalar protestes pacifiques –inspirades en Gandhi i el budisme–, contra la dictadura militar que governa el seu país des de 1962. A conseqüència d’aquests fets, el 1989 va ser posada sota arrest domiciliari, i el 1990 el partit que dirigia, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar les eleccions amb una majoria aclaparadora. Tanmateix, aquest resultat no va ser reconegut per la junta militar.
El 1991 va ser reconeguda amb el premi Nobel de la pau, per la lluita no violenta en defensa de la democràcia i drets humans. Va rebre molts altres reconeixements, com ara el premi Thorolf Rafto, el premi Sakhàrov, el Simón Bolívar, l’Olof Palme o el Václav Havel. El 2010 la dictadura militar va posar fi a la seva condemna, tot i que un article de la constitució fet a mida li impedeix de ser presidenta, perquè no permet que arribin a la presidència les persones amb fills nascudes fora del país.
Tot i això, el novembre del 2015 es van fer eleccions lliures a Birmània, on va obtenir el 80% dels escons en joc, per bé que l’exèrcit en té assegurat per llei el 25%, i va donar una gran victòria al partit. Els nous diputats van assumir el càrrec el 29 de gener d’enguany, i s’espera que comenci una nova etapa de democràcia al país.
De Beguín a Havel
Moltes altres figures polítiques han estat presoneres abans d’assumir càrrecs de responsabilitat. És el cas de Menahem Beguín (1913-1992), primer ministre d’Israel entre el 1973 i el 1982, premi Nobel de la pau (1978) i al mateix temps responsable de l’atemptat a l’Hotel King David de Jerusalem (que va causar 92 víctimes). O l’actual president del Sinn Féin, Gerry Adams, que va ser empresonat unes quantes vegades a la dècada del 1970. Algunes d’aquestes figures, després d’haver estat a la presó, han passat a la història com a grans líders: Martin Luther King, Mohandas Gandhi i el primer president txec, Václav Havel.
Albert Woodfox, el darrer alliberament
Justament dissabte passat, 20 de febrer, era alliberat un altre pres polític de fama mundial, l’últim dels Tres d’Angola, Albert Woodfox, el dia que complia 69 anys. Woodfox ha passat 43 anys a la presó de Louisiana (coneguda per Angola), als Estats Units, en règim d’aïllament, gairebé sense contacte humà, en una cel·la de cinc metres.
El Tres d’Angola eren tres presoners que van crear la secció dels Panteres Negres al penitencial de Louisiana i van ser condemnats per uns delictes que sempre van negar (l’assassinat d’un guàrdia de presons). Els judicis, molt polèmics, foren anul·lats tres vegades. Entre més coses, no hi ha hagut mai cap prova física que cometessin l’assassinat (una prova d’ADN que els podia exculpar es va perdre), el principal testimoni va ser subornat, les autoritats de la presó sempre s’han negat a comparar una empremta trobada a l’escena del crim amb el banc d’empremtes del penitencial i l’FBI va assegurar que tota la documentació relacionada amb el cas havia estat destruïda.
Els Tres d’Angola sempre s’han declarat innocents, i han defensat tothora que van ser acusats falsament com una estratègia de l’FBI contra les Panteres Negres i contra la denuncia que feien de la situació a les presons, on els presoners feien treballs forçats 16 hores al dia durant els anys setanta, hi havia segregació racial i abusos impunes de tota classe. Els Tres d’Angola han estat considerats presos polítics per Amnistia Internacional i durant tots aquests anys hi ha hagut una mobilització pro-drets humans en favor del seu alliberament.
Als Estats Units, Peltier i López Rivera
També als Estats Units trobem encara entre reixes l’activista sioux-chippewa Leonard Peltier, líder indiscutible del moviment indi, de defensa del dret a la terra i el respecte a la cultura i història d’aquests pobles, i membre del Moviment Indígena Americà. És empresonat des del 1976, acusat d’assassinar dos agents de l’FBI, fet que sempre ha negat. Aquest cas també ha originat grans mobilitzacions de suport. El 1986 li fou atorgat el Premi internacional de l’Associació Pro Drets Humans (APDH). El film ‘Incident at Oglala’ produït per Robert Redfort, tracta sobre el seu cas. I ha rebut el suport de moltes personalitats com ara Pete Seeger, Michael Moore i els membres d’U2. També continua a la presó el líder independentista porto-riquenc Oscar López Rivera, del Front d’Alliberament Nacional (FALN), detingut el 1981 per sedició i diversos atemptats. El Comitè de Descolonització de l’ONU ha demanat l’alliberament del presos independentistes i també ha tingut el suport del premi Nobel de la pau Desmond Tutu.
Presos de consciència a tot el món
A la Xina, l’any 2008 es va signar la Carta 08 (inspirant-se en la Carta 77 de Txecoslovàquia), en què intel·lectuals i activistes demanaven reformes polítiques i la democratització de la República Popular de Xina. Per aquest motiu, l’any 2009, Liu Xiaobo, un dels signants, va ser detingut per ‘incitar la subversió contra el poder de l’estat’, i condemnat a onze anys de presó. El 2010 va rebre el premi Nobel de la pau per la seva lluita no violenta en favor dels drets humans de la Xina. Espanya ha posat un èmfasi especial en els presos polítics veneçolans, on fins i tot Felipe González es va presentar a visitar-los. En canvi, més silenciat ha estat el cas de Xabier Salutregi, l’últim periodista pres a Espanya, director del diari Egin, condemnat a set anys de presó per pertinença a banda armada (i alliberat el 2015), en una operació contra els mitjans bascs afins a l’esquerra abertzale. També va ser clausurat el 2003 el diari Egunkaria, encara que els responsables del mitjà neguessin tota relació amb un procés fosc en què es van denunciar tortures (mai investigades). En aquest cas, tant el director, Martxelo Otamendi, com la resta d’integrants van ser absolts i va quedar clar que no tenien res a veure amb ETA.
Cal esmentar també l’oblidat poeta espanyol Marcos Ana, el pres polític que més temps va passar a la presó durant el franquisme, alliberat gràcies a la campanya d’Amnistia Internacional el 1962 després de passar 23 anys empresonat.
divendres, 26 de febrer del 2016
El 'think tank' del Labour s'alarma pel "gran moviment català cap a la independència"
El 'think tank' del Labour s'alarma pel "gran moviment català cap a la independència"
Policy Network reconeix que
l'independentisme va guanyar els comicis del 27-S, alhora que alerta que
"els moviments d'independència amenacen la solidesa de la UE"
|
L'influent think tank laborista Policy Network, dirigit per
l'exsecretari d'Estat britànic lord Peter Mandelson i per qui va ser la
mà dreta de Toni Blair en matèria europea Rogger Liddle, ha decidit
posar el focus sobre el procés independentista català. Lluny de
tractar-se d'un afer intern espanyol, Policy Network veu interessant
analitzar què està passant ara mateix a Catalunya, per acabar formulant
una conclusió lapidària: "Els moviments independentistes amenacen la
solidesa de la UE, que ja s'ha vist afectada recentment per la crisi
econòmica, problemes fiscals a Grècia i la gran possibilitat que Gran
Bretanya deixi la UE. Hi ha serioses preocupacions que el gran
moviment civila català envers la independència pugui avivar les flames
separatistes a regions d'Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Escòcia."
L'anàlisi The secession conundrum,
obra de la graduada en Estudis sobre Nacionalismes per part de la
Universitat Central Europea i treballadora del ministeri d'Afers Interns
de Geòrgia Teona Surmava, sosté que "els casos de Catalunya i Escòcia són exemples de separatisme europeu modern".
"Els moviments independentistes en aquestes regions es veuen a ells
mateixos com a europeus per naturalesa, creient en una independència en
el si de les estructures de la UE", exposa.
Descriu el fet que l'independentisme va guanyar els comicis del 27-S, i que, en virtut d'aquests comicis, "els legisladors catalans van votar un pla per assolir la independència d'Espanya el 2017". Així mateix, es fa ressò de les paraules de Raül Romeva a EUObserver, en què va assegurar que Catalunya "aspira a esdevenir un estat".
Descriu el fet que l'independentisme va guanyar els comicis del 27-S, i que, en virtut d'aquests comicis, "els legisladors catalans van votar un pla per assolir la independència d'Espanya el 2017". Així mateix, es fa ressò de les paraules de Raül Romeva a EUObserver, en què va assegurar que Catalunya "aspira a esdevenir un estat".
Surmava reflexiona sobre el fet que l'amenaça d'expulsió
de la UE en cas de secessió és un dels principals arguments que han de
rebatre els independentistes catalans i escocesos. Exposa els
arguments sorgits a l'entorn de l'SNP a favor d'una "ampliació interna"
de la UE, per bé que se'n mostre escèptica, i recalca que "un dels
principals obstacles per a les entitats territorials que intenten
aconseguir la independència i unir-se a la UE com un estat és el silenci
dels tractats de la UE sobre aquesta qüestió. Els tractats, de fet,
proporcionen procediments per a unir-se o fins i tot sortir de la Unió,
però no identifica els passos que han de fer les regions "separatistes"
per poder romandre a la UE després de la secessió".
Per tot plegat, acaba alertant: "Els moviments independentistes amenacen la solidesa de la UE, que ja s'ha vist debilitada en els últims anys per la crisi econòmica, problemes fiscals a Grècia i l'alta possibilitat que Gran Bretanya pugui sortir de la UE. Hi serioses preocupacions que el gran moviment civil català envers la independència pugui avivar les flames separatistes en regions d'Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Escòcia. Fins i tot si Catalunya i Escòcia s'alliberen, o bé seria poc probable que assolissin la pertinença a la UE, o que fossin reconegudes internacionalment. D'altra banda, la seva independència podria conduir a una major fragmentació de la UE a través d'un efecte dòmino."
Per tot plegat, acaba alertant: "Els moviments independentistes amenacen la solidesa de la UE, que ja s'ha vist debilitada en els últims anys per la crisi econòmica, problemes fiscals a Grècia i l'alta possibilitat que Gran Bretanya pugui sortir de la UE. Hi serioses preocupacions que el gran moviment civil català envers la independència pugui avivar les flames separatistes en regions d'Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Escòcia. Fins i tot si Catalunya i Escòcia s'alliberen, o bé seria poc probable que assolissin la pertinença a la UE, o que fossin reconegudes internacionalment. D'altra banda, la seva independència podria conduir a una major fragmentació de la UE a través d'un efecte dòmino."
El Parlament i el Govern aixoplugaran els funcionaris durant la desconnexió
El Parlament i el Govern aixoplugaran els funcionaris durant la desconnexió
L'ANC presenta un informe sobre les implicacions jurídiques dels treballadors públics a l'hora d'executar les instruccions: "No se'ls podrà acusar per rebel·lió o sedició"
|
El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat aixoplugaran els funcionaris
durant els mesos que duri la desconnexió respecte l'Estat espanyol i la
construcció de la nova República catalana. És la conclusió principal
que es desprèn de l'informe
que ha presentat aquest dijous a la tarda l'Assemblea Sectorial de
secretaris, interventors i tresorers de l'administració local (SITAL) de
l'ANC, a la seu de l'entitat.
L'informe explica i detalla fil per randa què diuen les lleis sobre els delictes
de prevaricació, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir
delictes, desobediència i denegació d'auxili, delicte de rebel·lió, de
sedició, de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i,
finalment, d'execució de resolucions del Tribunal Constitucional (TC).
El text alerta que fins a la material constitució de la nova República segurament es produiran "situacions de xoc" de normatives i d'administracions. I també recorda que la resolució del Parlament de Catalunya 1/XI, la del 9-N, resol que "no se supeditarà, pel que fa al procés, a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol". Aquest és un marc clau per a defensar les accions dels funcionaris.
Indirectament, l'annex de la resolució independentista anunciava, a més, mesures immediates que suposaran no aplicar a Catalunya lleis estatals i resolucions del TC. Aquest "xoc de legalitats" pot generar inseguretat en els treballadors de l'administració pública, "no per qüestions de convenciment, sinó de por i inseguretat", tal i com reconeix l'informe presentat per aquesta Assemblea Sectorial de l'ANC.
Tot i alertar de la campanya de la por que engegarà l'Estat per atemorir els funcionaris, des de l'ANC apunten que "els treballadors de l'administració pública que actuïn ho faran en execució d'alguna norma dictada pel Parlament de Catalunya" i que, com a conseqüència, no podran ser acusats de cap delicte.
El text alerta que fins a la material constitució de la nova República segurament es produiran "situacions de xoc" de normatives i d'administracions. I també recorda que la resolució del Parlament de Catalunya 1/XI, la del 9-N, resol que "no se supeditarà, pel que fa al procés, a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol". Aquest és un marc clau per a defensar les accions dels funcionaris.
Indirectament, l'annex de la resolució independentista anunciava, a més, mesures immediates que suposaran no aplicar a Catalunya lleis estatals i resolucions del TC. Aquest "xoc de legalitats" pot generar inseguretat en els treballadors de l'administració pública, "no per qüestions de convenciment, sinó de por i inseguretat", tal i com reconeix l'informe presentat per aquesta Assemblea Sectorial de l'ANC.
Tot i alertar de la campanya de la por que engegarà l'Estat per atemorir els funcionaris, des de l'ANC apunten que "els treballadors de l'administració pública que actuïn ho faran en execució d'alguna norma dictada pel Parlament de Catalunya" i que, com a conseqüència, no podran ser acusats de cap delicte.
La protecció de Puigdemont i Forcadell
De l'informe també se'n desprèn que la interpretació de les normes no poden recaure sobre els treballadors de les administracions catalanes,
sinó que afectaran precisament a la cambra parlamentària, amb Carme
Forcadell al capdavant, i l'executiu que lidera Carles Puigdemont.
|
"L'actuació [dels funcionaris] ha de fer-se a l'empara de normativa clara i precisa
del Parlament i del Govern de Catalunya i, sota el seu aixopluc, als
quals s'ha de requerir la precisió normativa necessària per tal
d'assegurar la correcta actuació dels treballadors i treballadores de
les administracions públiques catalanes", diu l'informe.
D'aquesta manera, l'actuació dels funcionaris catalans en el procés de constitució de la República que s'executin d'acord amb les ordres dels seus comandaments, del Govern i del Parlament, "en cap cas suposarà la comissió d'un delicte, sempre que es compleixin els requisits descrits en l'informe presentat" per la SITAL.
D'aquesta manera, l'actuació dels funcionaris catalans en el procés de constitució de la República que s'executin d'acord amb les ordres dels seus comandaments, del Govern i del Parlament, "en cap cas suposarà la comissió d'un delicte, sempre que es compleixin els requisits descrits en l'informe presentat" per la SITAL.
L'estratègia de l'Estat
La Sectorial de l'ANC també alerta que l'Estat iniciarà, segurament, diligències penals i que s'investigaran funcionaris i autoritats. Però insisteix que "tenir la qualitat d'investigat no equival a haver comès un delicte, sinó al fet que un jutge d'instrucció investigui uns fets per si poden existir indicis de delicte".
Per això, l'informe també assegura que "és del tot necessari que funcionaris i autoritats coneguin amb profunditat els elements dels delictes que se'ls poden imputar, per tal que actuïn amb tota llibertat i en consciència i no atemorits davant una estratègia d'Estat".
L'informe l'han presentat el coordinador de la SITAL, Joan Antón Font, el coordinador de la sectorial d'administració pública, Josep Antolí, i el membre del Secretariat Nacional de l'entitat independentista Pere Grau.
En l'acte hi han assistit entitats, associacions i sindicats com CCOO, UGT, CSC, CATAC, SEPC (Aida Sanuy), ANPE (Esperanza Gonzalo i Carmen Alonso), USOC (Llorenç Vilaplana), Consells de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (Maria Petra Sáiz, presidenta), la comissió de defensa de drets de la persona de l'ICAB (Mireia Montesinos, presidenta, i Àlex Solà), l'AMI (Neus Lloveras) i altres membres del Secretariat Nacional de l'ANC.
Consulta en aquest PDF l'informe de la SITAL.
La Sectorial de l'ANC també alerta que l'Estat iniciarà, segurament, diligències penals i que s'investigaran funcionaris i autoritats. Però insisteix que "tenir la qualitat d'investigat no equival a haver comès un delicte, sinó al fet que un jutge d'instrucció investigui uns fets per si poden existir indicis de delicte".
Per això, l'informe també assegura que "és del tot necessari que funcionaris i autoritats coneguin amb profunditat els elements dels delictes que se'ls poden imputar, per tal que actuïn amb tota llibertat i en consciència i no atemorits davant una estratègia d'Estat".
L'informe l'han presentat el coordinador de la SITAL, Joan Antón Font, el coordinador de la sectorial d'administració pública, Josep Antolí, i el membre del Secretariat Nacional de l'entitat independentista Pere Grau.
En l'acte hi han assistit entitats, associacions i sindicats com CCOO, UGT, CSC, CATAC, SEPC (Aida Sanuy), ANPE (Esperanza Gonzalo i Carmen Alonso), USOC (Llorenç Vilaplana), Consells de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (Maria Petra Sáiz, presidenta), la comissió de defensa de drets de la persona de l'ICAB (Mireia Montesinos, presidenta, i Àlex Solà), l'AMI (Neus Lloveras) i altres membres del Secretariat Nacional de l'ANC.
Consulta en aquest PDF l'informe de la SITAL.
Algú sap a què juguen a Madrid?, per Vicent Partal
Opinió
Dimecres 24.02.2016 02:00
Vilaweb
Pedro Sánchez i Albert Rivera
Aquesta
investidura, o intent d’investidura, que té lloc a Madrid és un fenomen
políticament sensacional. Ahir el Partit Socialista i Ciutadans van
anunciar formalment un acord d’investidura que faria del socialista
Pedro Sánchez el pròxim president del govern espanyol. Fins i tot van
anunciar cinc reformes ‘exprés’ que aplicarien a la intocable
constitució espanyola. Normalment la cosa hauria originat titulars
enormes, però la realitat és molt més modesta: PSOE i Ciutadans han
anunciat un pacte d’investidura que, sorprenentment, no té les xifres
necessàries per a investir ningú.
La suma del PSOE i Ciutadans fa 130 escons, però la majoria absoluta és de 176. És evident que amb aquesta xifra Sánchez no pot ser president en la primera votació. I en la segona només té una manera de ser-ho: comptant amb l’abstenció del PP o amb l’abstenció de Podem o amb la de tots dos alhora. La pregunta és si això és factible. Perquè ara mateix no ho sembla. Si el PP hi vota en contra –tret que els independentistes catalans s’abstinguen–, no ixen prou vots. I si s’absté Podem, tenim la mateixa situació.
Pot haver-hi sorpreses? Sempre pot haver-n’hi, és clar, però costa molt d’entendre quin interès pot tenir el PP a facilitar un govern PSOE-Ciutadans que l’aïllaria políticament, i faria créixer una dreta moderada. I, altrament, tampoc no es veu pas quin interès pot tenir Podem a regalar la marca de partit del canvi a Ciutadans i permetre un govern amb polítiques de centre-dreta, molt allunyades de les que ells han promès defensar.
Per tant, tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l’Íbex i des de l’Íbex. I l’esquerra, amb l’espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy. Simultàniament. Si algun dels dos grups no aguanta la pressió, hi haurà premi i Sánchez serà president. I si tots dos aguanten, doncs una altra volta eleccions al juny.
Unes eleccions que molt probablement giraran entorn de les posicions que puga prendre cadascú en aquesta espècie d’investidura i dels fets que se’n deriven. El PP acusarà Ciutadans de no ser fiable per al votant de dretes, Podem acusarà el PSOE de no voler un govern d’esquerres, el PSOE tothom de preferir el caos i Ciutadans la resta de ser uns irresponsables. Així doncs, la pregunta és inevitable: és a això, a construir el relat de la pròxima campanya, que han començat a jugar els uns i els altres, en realitat? Perquè si no, costa molt d’entendre-ho.
Algú sap a què juguen a Madrid?
«Tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l'Íbex i des de l'Íbex. I l'esquerra, amb l'espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy»
Dimecres 24.02.2016 02:00
La suma del PSOE i Ciutadans fa 130 escons, però la majoria absoluta és de 176. És evident que amb aquesta xifra Sánchez no pot ser president en la primera votació. I en la segona només té una manera de ser-ho: comptant amb l’abstenció del PP o amb l’abstenció de Podem o amb la de tots dos alhora. La pregunta és si això és factible. Perquè ara mateix no ho sembla. Si el PP hi vota en contra –tret que els independentistes catalans s’abstinguen–, no ixen prou vots. I si s’absté Podem, tenim la mateixa situació.
Pot haver-hi sorpreses? Sempre pot haver-n’hi, és clar, però costa molt d’entendre quin interès pot tenir el PP a facilitar un govern PSOE-Ciutadans que l’aïllaria políticament, i faria créixer una dreta moderada. I, altrament, tampoc no es veu pas quin interès pot tenir Podem a regalar la marca de partit del canvi a Ciutadans i permetre un govern amb polítiques de centre-dreta, molt allunyades de les que ells han promès defensar.
Per tant, tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l’Íbex i des de l’Íbex. I l’esquerra, amb l’espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy. Simultàniament. Si algun dels dos grups no aguanta la pressió, hi haurà premi i Sánchez serà president. I si tots dos aguanten, doncs una altra volta eleccions al juny.
Unes eleccions que molt probablement giraran entorn de les posicions que puga prendre cadascú en aquesta espècie d’investidura i dels fets que se’n deriven. El PP acusarà Ciutadans de no ser fiable per al votant de dretes, Podem acusarà el PSOE de no voler un govern d’esquerres, el PSOE tothom de preferir el caos i Ciutadans la resta de ser uns irresponsables. Així doncs, la pregunta és inevitable: és a això, a construir el relat de la pròxima campanya, que han començat a jugar els uns i els altres, en realitat? Perquè si no, costa molt d’entendre-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)