Assaborint l'enquesta de La Vanguardia, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

04.05.2015

Assaborint l'enquesta de La Vanguardia

Vilaweb

 

La Vanguardia ha animat el debat independentista aquest cap de setmana amb dues enquestes, aparentment contradictòries. La primera assenyalava que una majoria clara del Principat era contrària a la independència i avisava, cosa que s'entenia l'endemà, que una majoria dels catalans (segons ells) no acceptaria que la independència es proclamàs si els independentistes guanyaven només en escons. L'endemà, efectivament, La Vanguardia assegurava que el bloc independentista tindria majoria absoluta, segons les dades de la mateixa enquesta.

Ja he parlat repetidament del meu escepticisme sobre les enquestes i en particular sobre les de La Vanguardia - Feedback. Però, vist l'enrenou organitzat i atès que és l'única que hi ha ara mateix, us propose d'observar-la amb atenció i de tenir en compte els resultats que donava a tots els partits les tres darreres vegades que s'ha fet. Ho suggeresc perquè el resultat és molt tranquil·litzador. Pel que fa al debat fonamental en aquest país, el de la independència, no ens esperarien grans canvis, sobtades mutacions, sinó que, malgrat l'espectacle i el ball de sigles, més aviat ens trobaríem amb unes recomposicions molt fàcils d'explicar.

En primer lloc, cal constatar, i aquesta és precisament la interpretació que La Vanguardia esquivava ahir, que l'estabilitat del bloc independentista és esborronadora, a prova de bomba. En les tres enquestes d'aquests darrers anys el resultat de la suma de CiU, ERC i CUP dóna 77 escons, 75 i 74, sempre, doncs, per damunt de la majoria absoluta de la cambra —74 és, de fet, el resultat obtingut en les eleccions de fa dos anys i mig. I cal posar en relleu que això passa en el període més inestable que es recorda des del punt de vista de la dinàmica de partits i enmig dels atacs més virulents i les manipulacions més barroeres contra el sobiranisme que puguem imaginar.

Hi ha dos detalls molt importants a destacar. Primer, que ara sí que podem parlar amb propietat de bloc independentista, perquè aquesta vegada CDC anirà a les eleccions amb un programa independentista que fins ara no tenia. I qui no vulga veure que transcendental que és això, quin gran canvi implica, no entendrà res. I segon, que la recomposició interna del bloc és molt moguda i sembla lluny d'haver-se estabilitzat. ERC havia arribat a superar CiU en les enquestes ara fa un any, i en les eleccions europees, però després va caure i ja no s'acosta tant al partit de Mas. I això que CiU ara torna a caure. En canvi, el partit que augmenta espectacularment és la CUP. El bloc independentista, doncs, gira cap a l'esquerra i cap a la pluralitat creixent, però sense perdre consistència en el vot: no augmenta, però tampoc no minva i això és una excel·lent notícia quan tens els vots de sobres. Siga com siga, el setembre és molt lluny encara i, si bé amb totes les dades que tenim a la mà no sembla que hi haja perill que el bloc independentista perda les eleccions, caldrà seguir molt amb detall l'evolució de la recomposició interna i les seues conseqüències. Perquè podria haver-hi sorpreses majúscules.

A l'altre costat de l'espai parlamentari, el dels contraris a la independència, també som on érem: estabilitat i recomposició. Podem fer diversos blocs o combinacions de blocs per analitzar-ho, però la imatge sempre serà la mateixa. El fet més important és que no sembla factible que puga trencar la dinàmica imposada per l'independentisme.

El més senzill d'analitzar és el front federalista, format bàsicament per ICV i Podem. Encara que la barreja s'haja desvirtuat per les ziga-zagues demoscòpiques del partit de Pablo Iglesias, és un espai en què ICV clarament paga car el distanciament del bloc sobiranista. Agafar-se a Podem era l'esperança d'ICV per a recuperar el seu espai, però si Podem cau, com indica aparentment l'enquesta i com tothom intueix no únicament al Principat, aleshores podria passar que les dues forces es trobassen al pròxim parlament precisament com les dues formacions més petites. En qualsevol cas, la cosa més important és que ja veiem ben lluny aquella situació que alguns temien fa mesos, en què Podem semblava capaç de prendre la bandera de la renovació política i social a l'independentisme i desmuntar-lo. Crec que ja podem dir que això no passarà.

I queden, finalment, PSC, PP i Ciutadans, el bloc autonomista, per dir-ho d'alguna manera. I ací tornem a trobar-nos clarament la recomposició i l'estabilitat combinades. El 17 escons que perden PP i PSC se'ls emporta Ciutadans, i poca cosa més hi ha a explicar sobre aquest espai. Una variant interna possible seria que PP i Ciutadans al final són la mateixa cosa, i això, per tant, fa augmentar el vot directament espanyolista de dretes, a costa del tradicional espai del PSC. D'un pobre PSC que s'eclipsa sense remei i que, lluny de ser alternativa de govern, veu com la CUP és a punt d'atrapar-lo.

Dit tot això, tornaré a insistir que parlem d'una enquesta, només. El setembre és molt, molt, lluny i, si de cas, em sembla que per a afinar l'anàlisi s'hauria d'afegir que comença a haver-hi indicis clars que segurament hi arribarem en millors condicions que les actuals i tot.

En primer lloc, perquè és possible —no és segur, però és possible— que les municipals clarifiquen en part el debat dins el bloc independentista i calmen aquesta ànsia desbocada de competir que veiem. Esperem-ho. Però també perquè tot indica que passaran coses abans de l'estiu que podrien capgirar el tauler de joc i la concepció mateix del procés electoral i potser algunes catarsis de les municipals servesquen per a això. Saber com quedarà tot dins l'independentisme en unes eleccions, les del setembre, que també s'han convertit en presidencials i han agafat un component dramàtic, ara és massa arriscat de dir, amb tants condicionants. Però el fet important és que la majoria absoluta d'escons no sembla trontollar de cap manera. I, en definitiva, d'això parlem. Perquè si també volen la majoria en vots, com reclamava La Vanguardia, els serà molt fàcil: només cal que, des de Madrid i amb les condicions pactades, el govern espanyol convoque el referèndum que fins ara ens han prohibit. Anirem encantats a votar-hi.

I, en segon lloc, l'independentisme sembla que arribarà encara en millors condicions al setembre perquè les plaques tectòniques en moviment ara són al bàndol espanyolista, on —allà sí— es mou tot. Al PP el terra se li ha esbotzat sota els peus, la corrupció se'l menja i té tants problemes acumulats que fins i tot un desafiament com el català passa a ser un més. I Podem i Ciutadans ballen, ballen molt. I ballaran encara més. Podem ha passat, sobre el paper, de guanyar les eleccions i canviar el planeta a trencar-se a una velocitat supersònica, mentre s'integra en la casta. Ahir hi havia també una enquesta de Las Provincias sobre el País Valencià, on Podemos començava a desinflar-se en favor de Compromís; i la sensació generalitzada és que això va fluix, que són molt lluny d'on volien ser, com més va més.

I Ciutadans ja veurem també com acaba. En aquesta dinàmica dels partits espectacle, com hem vist en el cas de Podem, els mateixos que et fan pujar de pressa et poden fer caure en segons. I el pacte que ja s'insinua entre Ciutadans i el PSOE andalús dóna una gran oportunitat al PP per a repescar votants que havien entès que si eres del PP ara tocava votar Ciutadans. Finalment, si bé és cert que ser la segona força del parlament seria un somni per a Rivera, caldria no oblidar que en una proesa tal gairebé hi tindrien tant a veure l'enfonsament de PP i PSC i la frenada d'ERC com els mèrits propis de la formació de moda a les tertúlies de les televisions espanyoles. Però no seré jo qui els negue el dret de l'alegria…

En definitiva, no dic que tot siga perfecte, però la meua opinió és que si la realitat s'acostàs al dibuix que fa aquesta enquesta, francament ho tindríem molt bé…