INVESTIGACIÓ A ATAPUERCA

El primer assassinat demostrat de la història té 430.000 anys

La víctima, trobada a la Sima de los Huesos, és un individu que presentava dos orificis al crani

EL PERIODICO

EFE / MADRID

Dijous, 28 de maig del 2015 - 12.08 h
La violència, inherent a l'ésser humà, acompanya l'home des del començament dels temps. Ara, l'estudi d'un crani de fa 430.000 anys acaba de confirmar que aleshores l'home ja era capaç d'assassinar. La investigació, publicada a la revista PLOS ONE, analitza les lesions mortals del crani patides per un dels individus trobats al jaciment de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos), un lloc que no deixa de donar noves dades que a poc a poc ajuden a reconstruir l'immens puzle de l'evolució humana.
En el treball hi han participat investigadors del Centre Mixt d'Evolució i Comportaments Humans, de la Fundació Basca per a la Ciència (Ikerbasque), de les universitats d'Alcalá, Complutense, Bilbao, Rovira i Virgili (Tarragona), de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, del Cenieh i d'altres centres investigadors de París, Pequín i Nova York.
El crani en qüestió va ser recuperat al costat de les restes de 27 individus més en excavacions realitzades entre el 1990 i el 2010. Els sediments de la capa geològica i els trets morfològics d'aquests individus van permetre determinar que tots ells pertanyien al mateix grup i que tenien una antiguitat de 430.000 anys.

ACUMULACIÓ DE CADÀVERS

Aquests restes, trobades en una recòndita sima de la cova major d'Atapuerca, estaven enterrades juntes, un fet que durant dècades ha generat un dels grans debats de la prehistòria mundial.
Per als membres de l'equip d'Atapuerca, aquesta acumulació de cadàvers podria considerar-se el primer indici d'enterrament o acte funerari, mentre que per a altres paleontòlegs, podria ser deguda simplement a l'acció dels carnívors i carronyers (que emmagatzemaven les seves preses) o a l'acció geològica de corrents de fang i aigua (el jaciment d'Atapuerca és una xarxa de coves de pedra calcària foradada per l'aigua).
Els estudis fets els últims anys havien permès descartar les dues últimes hipòtesis, de manera que només quedaven dues opcions que expliquessin aquesta acumulació de cadàvers: que els individus caiguessin de manera accidental per l'avenc vertical que dóna accés a la cova major (13 metres de caiguda) o que fossin dipositats deliberadament, com un acte funerari. L'estudi publicat ara, basat en l'anàlisi de les fractures del crani 17, tanca el debat i confirma que aquest individu va ser assassinat i acumulat intencionalment.

ANÀLISIS FORENSES

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar el crani amb les tècniques forenses actuals. "Primer vam fer un estudi per descartar que els senyals haguessin sigut fets per carnívors, després vam analitzar dades geològiques i, per últim, vam analitzar el tipus de fractura dels ossos. Amb aquestes dades van poder anar descartant hipòtesis", explica la principal autora del treball, Nohemi Sala, investigadora del Centre UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans i membre de l'equip de Juan Luis Arsuaga. "Només quedaven dues possibles causes: la caiguda accidental i l'acumulació intencional", apunta.
Els investigadors van estudiar els 17 cranis per determinar en quin moment s'havien fet les fractures, 'postmortem' (després de la mort) o 'perimortem' (temps pròxim a la mort). El crani 17 presenta dos orificis a l'os frontal, "just a sobre de la conca de l'ull esquerre. L'estudi del contorn, la mida i la forma de les fractures van permetre determinar que es van fer amb el mateix objecte, i que van ser fetes quan hi havia teixit tou, és a dir, o estava viu o acabava de morir", puntualitza Sala.

CAIGUDA DESCARTADA

Les tècniques forenses actuals han permès determinar que "l'individu va rebre dos cops independents produïts per un mateix objecte, cosa que descarta la caiguda. Ningú cau per un pendent i es dóna un cop dues vegades al mateix lloc i amb el mateix objecte". A més, la suma de dades, el tipus de lesions i el lloc on es localitzen "entren dins dels patrons utilitzats pels forense per determinar que hi ha hagut un encontre o conflicte cara a cara", afirma la investigadora.
"L'estudi prova, per primera vegada, un assassinat que va tenir lloc fa gairebé mig milió d'anys. Probablement l'acte violent confirmat més antic de la història", subratlla Sala.