dilluns, 2 de febrer del 2015

La independència de Grècia,per Eduard Voltas

Olor de tinta

El blog d'Eduard Voltas
EL PERIODICO

La independència de Grècia

diumenge, 25/01/2015 | 
La crisi ens ha servit per aprendre que la democràcia està segrestada. Els europeus hem descobert, i els dels paÏsos del sud d’una forma molt dolorosa, que el poder de decisió sobre les nostres vides fa temps que es va desplaçar a instàncies no escollides democràticament. Els cèlebres mercats. (Breu parèntesi: si voleu posar cara als mercats busqueu l’entrevista que avui diumenge li feia El Pais a Ray Dalio, president del major fons d’inversió d’alt risc del món, Bridgewater). Mentre es produïa aquest procés silenciós de buidatge de les sobiranies nacionals vivíem en la inòpia perquè la majoria vivíem bé o raonablement bé. Ha calgut que el castell de cartes de l’economia especulativa s’ensorrés per deixar al descobert la crua realitat. Els pobles d’Europa no som amos del nostre futur, els nostres governs són titelles impotents (alguns, titelles voluntaris) davant dels que realment tenen la paella pel mànec. I així és com es posa el pagament del deute per davant de la despesa social, i així és com es rescaten els bancs mentre es desnona famílies indefenses.

Avui a Grècia s’ha obert una petita escletxa. Els darrers anys poble grec ha estat humiliat en les seves condicions de vida i en la seva dignitat col·lectiva, i finalment ha reaccionat. Alexis Tsipras, com a primer ministre d’un estat de la UE, seurà cara a cara amb la troika i ho farà amb un mandat democràtic clar i un llibret molt diferent del que fins ara manegava el govern grec.
(Nota al marge: per seure cara a cara amb la troika cal guanyar unes eleccions estatals, guanyant unes eleccions autonòmiques o regionals aquests senyors no et reben)
Grècia, doncs, ha fet un pas endavant per recuperar sobirania perduda i reduir dependències imposades i injustes, i per sort ho ha fet des de l’esquerra. Syriza és ara la gran esquerra nacional grega i el PASOK ja farà prou si no desapareix. Jo estic molt content.
Paral·lelismes amb Catalunya i Espanya? Molts. I tots a favor d’aquells que lluiten per reduir dependències imposades, ja siguin polítiques o financeres. Després del resultat d’avui, tinc encara més pressa per llegir la proposta de Constitució Catalana que aviat presentarà el jutge Santiago Vidal, i que em diuen que està pensada per generar un procés de participació popular amb esmenes i debats per tot el territori. No tinc ni idea del seu contingut, però espero que hi hagi algun apartat dedicat a regular constitucionalment els límits i els criteris de l’endeutament de la República Catalana. Aquesta qüestió està en el centre de qualsevol debat sobre la sobirania nacional. No ens pot tornar a passar que ens birlin la cartera de la democràcia i en el procés constituent que s’acosta caldrà apretar fort en aquesta línia.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)